Sergi Pàmies i Bertran

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sergi Pàmies i López)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sergi Pàmies
Sergi Pàmies.jpg
Pàmies al MHC el 2008
Naixement 26 de gener de 1960 (1960-01-26) (53 anys)
París, França
Activitat Escriptor, periodista, traductor,
crític de televisió
Nacionalitat Catalunya Catalunya

Sergi Pàmies i López, més conegut com Sergi Pàmies i Bertran o simplement Sergi Pàmies, (París, 26 de gener de 1960) és un narrador,[1] articulista de La Vanguardia,[2] traductor[3] i crític de televisió català.[4] És fill de la també escriptora Teresa Pàmies i del polític Gregorio López Raimundo.[5]

Taula de continguts

Biografia[modifica]

Fins que va fer onze anys, Pàmies va créixer a Gennevilliers, una zona amb forta població immigrant a la zona metropolitana de París. Aleshores, el retorn dels seus pares a Barcelona va fer que aprengués el català, que esdevindria la seva llengua literària. Entre el 1979 i el 1989 va treballar com a comptable, feina que va deixar per dedicar-se a l'escriptura tres anys després de la publicació del seu primer llibre, T'hauria de caure la cara de vergonya (1986).[6]

Els seus contes i novel·les han estat traduïts a l'alemany, l'anglès, el castellà, el francès, i el japonès. Al català ha traduït obres de Guillaume Apollinaire, Agota Kristof, Jean-Philippe Toussaint, Daniel Pennac i Amélie Nothomb, d'aquesta darrera gairebé totes les seves obres també al castellà.[5][7] Actualment col·labora als programes Els matins de TV3, 8 al dia de 8tv i a La Vanguardia. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio i a RAC1.[8]

Obres[modifica]

Reculls de contes[modifica]

Novel·les[modifica]

Guions[modifica]

Traduccions[modifica]

  • Guillaume Apollinaire, Les onze mil vergues. Barcelona: La Magrana, 1988.
  • Bob de Groot, Lleonard sempre és un geni. Barcelona: Columna-Unicorn, 1991.
  • Agota Kristof, El gran quadern. Barcelona: La Magrana, 1989.
  • Agota Kristof, La prova. La Magrana, 1990.
  • Agota Kristof, La tercera mentida. La Magrana, 1991.
  • Agota Kristof, Ahir. Barcelona: La Magrana, 1996.
  • Agota Kristof, L'hora grisa, o L'últim client. Barcelona: La Magrana, 2000.
  • Amélie Nothomb, Estupor y temblores. Barcelona: Anagrama, 2000.
  • Daniel Pennac, Com una novel.la. Barcelona: Empúries, 1995.
  • Charles Perrault, La caputxeta vermella i altres contes. Edicions 62, 1995.
  • Jean-Philippe Toussaint, La màquina de fer fotos. Barcelona: La Magrana, 1989.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]