Sergi Picazo i Guillamot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sergi Picazo)
Infotaula de personaSergi Picazo i Guillamot
Nom original(ca) Sergi Picazo Guilllamot Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
MitjansCrític (2014-…)
El Punt Avui (2008–…)
Diari Universal (2006–2008)
El Triangle (2004–2006)

Lloc websergipicazo.wordpress.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4780363 Twitter (X): sergipicazo Modifica el valor a Wikidata

Sergi Picazo i Guillamot[1] (Barcelona, 1980) és un periodista i professor universitari català. Des del 2014 és el cap de redacció i soci fundador del mitjà digital Crític, especialitzat en periodisme d'investigació i anàlisi crítica de la realitat social i política de Catalunya. També és professor associat de periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En el passat ha treballat com a redactor de la secció de Política al diari El Punt Avui.[2]

Ha guanyat el premi de periodisme solidari Memorial Joan Gomis en dues ocasions amb treballs col·lectius fets en equip: el 2012, amb la sèrie de documentals 'Després de la Pau' (elaborada pels col·lectius Contrast i Fora de Quadre); i el 2007, amb un reportatge escrit amb la periodista i antropòloga Iolanda Parra sobre la cooperació internacional i les ONG a "Nicaragua, el reino de las ONG".[3]

Un dels seus projectes principals ha sigut la producció de la sèrie de reportatges audiovisuals Després de la pau, rodada a Bòsnia, el Líban, Guatemala i Ruanda, i que té encara pendent gravar a l'Argentina, Cambodja i Sud-àfrica.[4][5][6] Durant anys ha col·laborat en projectes de periodisme crític a Catalunya com ara les revistes d'informació alternativa Directa i El Triangle, i les ja desaparegudes Illacrua i Diari de la Pau.[7] A més, va treballar en premsa gratuïta, com el diari Universal, ràdios com Ràdio Nacional d'Espanya-Ràdio 4 i mitjans locals, com la revista Transversal i Ràdio Gràcia.[cal citació]

Obra publicada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Professorat del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura». UAB.cat. Arxivat de l'original el 2014-10-05. [Consulta: 26 juny 2014].
  2. «Articles de Sergi Picazo». El Punt Avui. [Consulta: 15 gener 2012].
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-03-30. [Consulta: 18 abril 2010].
  4. Gorina, Àlex. «Entrevista». La finestra indiscreta, Catalunya Ràdio, 12-12-2011. [Consulta: 15 gener 2012]. (àudio)
  5. «La complicada quotidianitat de la pau, focus de sis periodistes». VilaWeb, 29-11-2011. [Consulta: 15 gener 2012].
  6. «Arguments per la pau». L'Internauta, VilaWeb, 03-03-2011. [Consulta: 15 gener 2012].
  7. «El setmanari Directa aplega les entrevistes publicades en un llibre». VilaWeb, 26-04-2008. [Consulta: 15 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]