Sergi Roberto i Carnicer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:45, 26 set 2016 amb l'última edició de Mcsmp (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSergi Roberto
Sergi Roberto
Sergi Roberto, jugant amb el Barça B, la temporada 2012-13
Biografia
NaixementSergi Roberto i Carnicer
7 de febrer de 1992 (1992-02-07) (32 anys)
Reus, Catalunya
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.77 m.
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya
Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista ofensiu
Club actualBarcelona
Núm. esportiu20[1]
Clubs professionals
FC Barcelona B
FC Barcelona		 106 0(7)
064 0(0)
Família
CònjugeCoral Simanovich Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): SergiRoberto10 FIFA: 314273 UEFA: 250006092 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
2009–2013 FC Barcelona Atlètic 106(7)
2010– FC Barcelona 237(12) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2008–2009   Espanya sub-17 11(3)
2010–2011   Espanya sub-19 9(0)
2011–   Catalunya
2011–2011   Espanya sub-20 5(1)
2011–2014   Espanya sub-21 14(2)
2016–2021   Espanya 11(1) Modifica el valor a Wikidata

Sergi Roberto i Carnicer (Reus, Baix Camp, 7 de febrer de 1992) és un jugador de futbol professional català que juga amb el Futbol Club Barcelona com a migcampista ofensiu, tot i que també ocupa amb certa regularitat les demarcacions de pivot defensiu i lateral dret.

Destaca per la seva capacitat associativa a un o dos tocs, així com per la seva arrencada i arribada a l'àrea contrària. Sumat al seu treball en la pressió i la recuperació, es defineix a partir del paradigma de jugador box to box capaç d'ocupar totes les posicions al centre del camp, si bé en les categories inferiors del Barça s'havia desenvolupat també com a extrem o fals davanter centre.

Carrera

Sergi Roberto va arribar a la Masia del FC Barcelona als 14 anys, des de Nàstic de Tarragona. L'ex-responsable del futbol base culer, Albert Benaiges, va anar a Tarragona a fitxar un altre jugador, però després de veure un partit sense conèixer els noms dels futbolistes va fer-li l'oferta d'entrenar amb el Barça al portador del dorsal 6, que va resultar ser ell.[3] Va començar jugant amb l'entitat barcelonina en la categoria Cadet.

Durant la quarta jornada de la temporada 2009-10, durant la qual militava en el Juvenil A, va debutar amb només disset anys amb l'equip filial en un partit al camp del Gavà per suplir una lesió de Thiago Alcántara. A partir d'aquí es va convertir en una peça fixa de les alineacions de l'entrenador del segon equip, Luis Enrique, essent una peça clau en l'ascens a la Segona Divisió A aquella mateixa temporada. En la següent, 2010-11, ja amb fitxa del Barça B i el dorsal 18, va firmar la millor campanya de la història del filial, quedant en tercera posició a la classificació. A més, en la 20a jornada, contra la U. D. Salamanca, va marcar un gol espectacular des de fora l'àrea arrencant des del cercle central i fent una paret a la frontal.[4] Les dues següents temporades, 2011-12 i 2012-13, va assumir el lideratge del segon equip, ja dirigit per Eusebio Sacristán, portant el dorsal 10.

El mes d'octubre del 2009 va marxar amb la selecció espanyola sub-17 a Nigèria per jugar la Copa del Món. El 5 de novembre de 2010, abans de ser substituït per Javier Espinosa en el minut 88, Sergi Roberto havia marcat tres gols[5] a Burkina Faso, contribuint així a la victòria final (4 - 1), a l'Estadi Sani Abacha de Kano.

Salt al primer equip

L'estiu del 2010 va formar part de l'expedició del Barça que va fer la gira futbolística per l'Àsia,[6] i va fer un dels tres gols que l'equip li va marcar al Pequín Guoan FC.[7] El seu debut en partit oficial va arribar el 10 de novembre del 2010, en un partit de Copa del Rei davant del Ceuta, substituint Maxwell i duent el dorsal 28.[8]

Va debutar amb el primer equip a la Lliga de Campions el 27 d'abril del 2011, durant la temporada 2010-11. Era l'anada de la semifinal, i va substituir David Villa al camp del R. Madrid.[9]

Poc després, el 21 maig 2011 va debutar a primera divisió en l'última jornada de la Lliga 2010-2011, en un ​​partit disputat a La Rosaleda davant del Málaga Club de Futbol, sent titular i disputant tot l'encontre. Va fer el seu primer gol amb el primer equip del Barça el 6 de desembre del 2011 en l'últim partit de la fase grupal de la UEFA Champions League, inaugurant el marcador davant del BATE Borissov. El seu segon gol amb el primer equip dels blaugrana va ser a la Copa del Rei davant de l'Osasuna.

A la pretemporada de 2012, l'entrenador Tito Vilanova el va convocar per disputar diversos partits per Europa, guanyant diferents trofeus amistosos, com el Trofeu de París davant del PSG o el Super Matchen contra el Manchester United a Suècia. En el Trofeu Joan Gamper d'aquell any contra la Sampdòria va ser nominat millor jugador del partit.[10] A finals de la temporada, el 29 de maig de 2013, va ser convocat per jugar la final de la Copa Catalunya contra el RCD Espanyol, acabada en empat a 1 i definida pels penals amb els blaugranes com a campions.

En l'inici de la temporada 2013-2014 és ascendit oficialment al primer equip amb el dorsal 24, tot i que la seva continuïtat a les ordres de Gerardo "Tata" Martino serà limitada.[11] El seu contracte finalitza el 2015 amb una clàusula de rescissió de 20 milions d'euros.[12]

L'estiu de 2014, ja sota les ordres del mateix entrenador que el va ascendir al filial, Luis Enrique, se li va assignar el dorsal número 20.[1] El setembre de 2014 el Barça li va renovar el contracte fins a 2019, amb una clàusula de rescissió de 30 milions d'euros.[13][14] Tot i així, va disposar de pocs minuts durant la temporada, essent titular en algunes ocasions per donar descans a Sergio Busquets al pivot defensiu en comptes d'ocupar la seva habitual posició d'interior.[15]

L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a titular, al partit de la Supercopa d'Europa 2015, a Tbilissi, en què el Barça va guanyar el Sevilla CF per 5 a 4.[16][17] Poc després, davant de la lesió de Dani Alves durant un partit contra l'Athletic de Bilbao, va aconseguir per primer cop continuïtat al primer equip com a lateral dret, posició on no havia jugat mai abans de la pretemporada.[18]

Les lesions dels seus companys Rafinha Alcántara i Andrés Iniesta li van obrir llavors les portes del mig del camp. El 30 de setembre, en un partit de Champions League que el Barça perdia 1-0 contra el Bayer Leverkusen, Sergi Roberto entra des de la banqueta i revoluciona el duel des del mig del camp, marcant el primer gol de l'equip poc abans que Luis Suárez rematés el de la victòria.[19] El jugador va confirmar el seu bon moment a l'octubre amb dues excel·lents actuacions al mig del camp, primer contra el Rayo Vallecano i després contra el Getafe CF, partit en què va donar dues assistències de gol, incloent una espectacular passada d'esperó d'esquena a la porteria.[20][1]. El 21 de novembre de 2015 es consagra a l'equip en una exibició al Santiago Bernabéu.

Participació en Copes del Món

Mundial Seu Resultat Partits[21] Gols[21]
Copa del Món Sub-17 de 2009 Nigèria Nigèria Tercer lloc 6 3
Copa del Món Sub-20 de 2011 Colòmbia Colòmbia Quarts de final 3 1

Estadístiques

Club Temporada Lliga Copa Nacional Copa Internacional Altres Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
F. C. Barcelona B
Catalunya Catalunya 		2009/10 29 0 - - - - - - 29 0
2010/11 26 2 - - - - - - 26 2
2011/12 28 4 - - - - - - 28 4
2012/13 18 1 - - - - - - 18 1
Total 101 7 - - - - - - 101 7
F. C. Barcelona
Catalunya Catalunya 		2010/11 1 0 1 0 1 0 - - 3 0
2011/12 1 0 2 1 1 1 - - 4 2
2012/13 1 0 3 0 1 0 - - 5 0
2013/14 17 0 6 0 4 0 0 0 27 0
2014/15 12 0 4 2 2 0 — 18 2
2015/16 31 0 6 0 8 1 4 0 49 1
Total 63 0 22 3 17 2 4 0 106 5
Total carrera 169 7 22 3 17 2 4 0 212 12

Palmarès

Club

FC Barcelona juvenil
FC Barcelona

Selecció

Espanya Sub-17

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «El Barça fa oficial els dorsals de Rafinha i Sergi Roberto i només falta el de Deulofeu». 324.cat. [Consulta: 7 agost 2014].
  2. ↑ «Sergio Roberto brilla amb el Barça». [Consulta: 28 novembre].
  3. ↑ Perarnau, Martí «El Camí dels Campions». Columna, 2011.
  4. ↑ «Sexta derrota consecutiva de la Unión ante un filial que resucita». Marca, 15-01-2011.
  5. ↑ «Sergi Roberto scores a hat trick against Burkina Faso». Sport.es, 05-11-2009.
  6. ↑ Colmena, Dani «La gira dels aspirants». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 01-08-2010, pàg. 7 [Consulta: 28 abril 2011].
  7. ↑ Martín-Llanos, Ramiro «Golejada en un camp lamentable». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 09-08-2010, pàg. 4 [Consulta: 28 abril 2011].
  8. ↑ Martínez, Roman «Thiago apadrina el filial». Diari El 9 Esportiu [Barcelona], 11-11-2010, pàg. 2 [Consulta: 28 abril 2011].
  9. ↑ Crosas, Alexis «Debuta Sergi Roberto, el jugador del planter que va dir no al Reial Madrid». Diari Ara [Barcelona], 28-04-2011 [Consulta: 28 abril 2011].
  10. ↑ «Sergi Roberto, MVP del Trofeu Gamper Estrella Damm». Web oficial del FC Barcelona [Barcelona], 21-08-2012.
  11. ↑ Blasco, Esther «Sergi Roberto, renovat fins al 2015». Diari Sport [Barcelona], 18-06-2013.
  12. ↑ «Sergi Roberto, renovat fins al 2015». Web oficial del FC Barcelona [Barcelona], 24-08-2011.
  13. ↑ «Sergi Roberto renova fins al 2019 i la seva clàusula de rescissió puja fins als 30 milions». 324.cat. [Consulta: 27 setembre 2014].
  14. ↑ «Sergi Roberto renueva hasta 2019» (en castellà). diari Marca, 17-09-2014. [Consulta: 19 setembre 2014].
  15. ↑ «Sergi Roberto se consolida como alternativa al pivote defensivo».
  16. ↑ «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 «El darrer acte de servei de Pedro dóna la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  18. ↑ «Sergi Roberto, el comodín perfecto».
  19. ↑ «Sergi Roberto, Luis Suarez rescue Barcelona in dramatic late win».
  20. ↑ «Barca's future in good hands as Sergi Roberto shines in win over Getafe».
  21. ↑ 21,0 21,1 FIFA.com. «Estadísticas FIFA de Sergi ROBERTO». [Consulta: 17 agost 2011].
  22. ↑ Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
  23. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  24. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  25. ↑ Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  26. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  27. ↑ «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  28. ↑ «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  29. ↑ Besa, Ramon. «Messi levanta la Supercopa de España 2016» (en castellà). El País, 18-08-2016. [Consulta: 18 agost 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sergi Roberto i Carnicer


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sergi_Roberto_i_Carnicer&oldid=17527230»