Serhí Bondartxuk

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Serguei Bondartxuk)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Serhí Bondartxuk
Placa commemorativa a la casa nr. 9, carrer Tverskaia, Moscú
Placa commemorativa a la casa nr. 9, carrer Tverskaia, Moscú
Nom de naixement: Serhí Fedorovitx Bondartxuk
Naixement: 25 de setembre de 1920
Velozerka (Unió Soviètica)
Defunció: 20 d'octubre de 1994 (als 74 anys)
Moscou (Rússia)
Nacionalitat: Unió Soviètica Unió Soviètica
Rússia Rússia
Cònjuge/s: Inna Makarova (1949-1956)
Irina Skobtseva (1959-1994)
Premis Oscar
Millor pel·lícula de parla no anglesa
1968 - Guerra i pau

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1968 Guerra i pau
1970 Waterloo
Fitxa sobre Serhí Bondartxuk a IMDb

Serhí Fiódorovitx Bondartxuk (ucrainès: Сергій Федорович Бондарчук, transcrip. Serhí Fédorovitx Bondartxuk; rus: Сергей Фёдорович Бондарчук, transcrip. Serguei Fiódorovitx Bondartxuk, Beloziorka, Governatura de Cherson, avui Bilozerka a Ucraïna, 25 de setembre de 1920 – Moscú, 20 d'octubre de 1994) va ser un director de cinema soviètic, guionista i actor.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nescut a Beloziorka (en rus: Белозёрка), Governatura de Cherson (en rus: Херсонская губерния), avui Bilozerka (en ucrainès: Білозерка), Província de Kherson, Serhí Bondartxuk va passar la seva infantesa a les ciutats d'Eisk (en rus: Ейск) i Taganrog (en rus:Таганрог), graduant-se a l'Escola de Taganrog Nr. 4 el 1938.

La seva primera interpretació com a actor va ser al Teatre de Taganrog el 1937. Va continuar els estudis a l'escola de teatre de Rostov del Don (1938-1942) incorporar-se després a l'Exèrcit Roig, del qual en va ser dispensat el 1946. Va prossegir els seus estudis a l'Escola de Cinema de Moscú, on va conèixer directors com Serguei Gueràssimov i Tamara Makàrova.

El 1948 Bondartxuk va debutar com a actor de cinema amb la pel·lícula La jove guàrdia (Молодая гвардия, Molodaia gvardia), de Guerassímov.

El 1952 Bondartxuk va obtenir el premi a la millor interpretació masculina del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary pel seu paper a Taras Xevtxenko (Тарас Шевченко), una pel·lícula del cineasta Igor Sàvtxenko sobre la vida del poeta i humanista ucraïnès Taràs Xevtxenko.

A l'edat de 32 anys Bondartxuk es va convertir en l'actor soviètic més jove en rebre la condecoració Artista del Poble de l'URSS.

El 1955, Bondartxuk va obtenir el paper principal de la pel·lícula Othello de Serguei Iutkévitx i en els treballs de rodatge va conèixer a l'actriu Irina Skobtseva, amb la qual es casaria quatre anys més tard, després d'haver posat fi al seu primer matrimoni amb Inna Makarova, amb la qual va tenir una filla, Natalia Bondartxuk.

El 1959, Bondartxuk va debutar com a director de cinema amb la pel·lícula El destí d'un home (Судьба человека, Sulba txeloveka) , basada en l'obra del Nobel Mikhaïl Xólokhov. La pel·lícula va obtenir el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema de Moscú.

El seu segon treball com a director va ser l'exuberant pel·lícula Guerra i pau, amb gairebé 8 hores de durada dividides en quatre parts. Basada en la novel·la homònima de Lev Tolstoi, la mega producció va aportar novament a Bondartxuk el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema de Moscú, així com l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Tant en El destí d'un home (Судьба человека) com en Guerra i pau (Война и мир) Bondartxuk apareix com a actor.

El 1970 el director soviètic va filmar a Itàlia Waterloo, una producció italiano-soviètica que va fracassar comercialment malgrat les seves remacables escenes de l'èpica batalla.

Entre 1981 i 1983 Bondartxuk va filmar la sèrie Campanes rojes (en rus: Красные колокола), formada per dos parts: Mèxic en flames (Мексика в огне) i Vaig veure néixer un nou món (Я видел рождение нового мира). La sèrie està basada en les memòries del periodista estatunidenc John Reed i es caracteritza per les seves dinàmiques escenes mostrant multituds. El 1982 Mèxic en flames va obtenir el Gran Premi del Festival Internacional de Karlovy Vary.

El 1986, la pel·lícula Boris Godunov, va ser presentada al Festival de Canes.

La darrera pel·lícula de Bondartxuk va ser una èpica versió del clàssic El Don de plàcides aigües, de Mikhaïl Xólokhov, amb Rupert Everett com a protagonista. Malgrat haver sigut filmada entre 1992-1993, la pel·lícula no va ser estrenada fins dos anys després de la defunció del director el 2004, d'un atac de cor, degut a disputes sobre la producció.

Bondartxuk és considerat com un dels directors soviètics més importants. Va ser enterrat al cementiri Novodevitxe de Moscú.

La seva filla, Natalia Bondartxuk és recordada pel seu paper a la pel·lícula Solaris d'Andrei Tarkovski mente que el seu fill Fiodor Bondartxuk és un popular actor i director rus, conegut sobretot per la pel·lícula La novena companyia (9 рота, 2005).

El 2007 la seva ex-esposa Inna Makarova va inaugurar una estàtua de bronze de Serhí Bondartxuk al seu poble natal d'Eisk.

Filmografia (selecció)[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

  • La guàrida jove (Молодая гвардия), (1948)
  • Mitxurin (Мичурин), (1948)
  • El cavaller de l'estrella d'or (Кавалер Золотой Звезды), (1950)
  • Taras Shevtxenkoарас Шевченко), (1952) (Bondartxuk va guanyar el permi Artista del Poble de l'URSS)
  • Admirall Uxakov (Адмирал Ушаков), (1953)
  • Els vaixells batió d'assalt (Корабли штурмуют бастионы), (1953)
  • Història inacabada (Неоконченная повесть), (1955)
  • Othello (Отелло), (1955)
  • El destí d'un home (Судьба человека), (1959) (Bondartxuk va guanar el Grand Prix del Festival Internacional de Cinema de Moscú)
  • De nit, a Roma (1960)
  • Guerra i pau (Война и мир), (1961-1968)
  • La batalla del Neretva (Битва на Неретве), (1969)
  • Van lluitar per la seva pàtria (Они сражались за Родину), (1975)
  • L'escaló (Степь), (1977)
  • Boris Godunov (Борис Годунов), (1986)

Director[modifica | modifica el codi]

  • El destí d'un home (Судьба человека), (1959)
  • Guerra i pau (Война и мир), (1968)
  • Waterloo (Ватерлоо), (1970)
  • Van lluitar per la seva pàtria (Они сражались за Родину), (1975)
  • L'escaló (Степь), (1977)
  • Campanes rojes. Mèxic en flames (Красные колокола. Фильм 1. Мексика в огне), (1982)
  • Campanes rojes. Vaig veure néixer un nou món (Красные колокола. Фильм 2. Я видел рождение нового мира), (1983)
  • Boris Godunov (Борис Годунов), (1986)
  • El Don de plàcides aigües (Тихий До), (2006)

Condecoracions i premis[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serhí Bondartxuk