Serguei Kírov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sergei Kírov
Серге́й Миро́нович Ки́ров
Serguei Kírov

Mandat
1921 – 1926

Cap de la Branca de Leningrad del Partit Comunista
Mandat
1926 – 1934

Membre del Comitè Central i del Politburó
Mandat
1934 – 1934

Naixement 27 de març de 1886
Bandera de Rússia Urjum (Imperi Rus)
Mort 1 de desembre de 1934 (als 48 anys)
Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Leningrad (Unió Soviètica)
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Professió Polític
Nacionalitat Unió Soviètica

Sergei Mironovitx Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров) (27 de març de 1886 – 1 de desembre de 1934), nascut Sergei Mironovitx Kostrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica. Kírov va escalar pel Partit Comunista fins a esdevenir cap del partit a Leningrad. Kírov va ser vist com un punt focal d'oposició a les polítiques més extremistes de Ióssif Stalin, així com un contrapès a la cada vegada major concentració de poder en mans de Stalin.

L'1 de desembre de 1934, Kírov va ser assassinat per un pistoler al seu despatx de l'Institut Smolny. La culpa d'aquest assassinat va ser directament atribuïda a Stalin i al NKVD, però no hi ha proves concretes que així sigui.[1] La mort de Kírov serví a Stalin de pretext per a l'escalada repressiva de Stalin contra els elements dissidents del Partit, que culminarien en la Gran Purga de finals de la dècada de 1930 en què molts vells Bolxevics van ser detinguts, expulsats del Partit i executats.[2] La complicitat en l'assassinat de Kírov era un càrrec habitual entre els processats als judicis espectacle de l'època.

Després del seu assassinat, diverses ciutats van ser rebatejades en honor seu: Kírov, Kirovohrad, Kirovakan, i Kirovabad. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, Kirovakan i Kirovabad van tornar als seus noms originals, Vanadzor i Ganja, respectivament.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer Sergei Mironovitx Kóstrikov (rus: Ко́стриков), assumint el nom de Kírov com a un àlias. Nascut a Urjum al sí d'una família pobre, Kírov va perdre els seus pares quan era jove. El seu pare Miron Kostrikov, va morir quan ell encara era molt petit; la seva mare, Ekateria Kitum Kóstrikov va morir l'any següent. Sergei va ser criat per una àvia fins que als set anys va passar a un orfenat. Al 1901, un grup de benefactors li donaren l'oportunitat d'estudiar i anà a l'escola industrial de Kazan. Després de graduar-se en enginyeria, es desplaçà a Tomsk. Mentre que la societat rusa anava directa a la crisi, Kírov esdevingué marxista i s'uní al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus.

Les revolucions russes[modifica | modifica el codi]

Kírov va prendre part a la revolució russa de 1905, sent detingut i posteriorment posat en llibertat. Poc després del seu alliberament va unir-se als bolxevics. Al 1906, Kírov tornà a ser detingut, però aquest any passà gairebé 3 anys empresonat, acusat d'imprimir literatura il·legal. Poc després del seu alliberament, tornà a prendre part en l'activitat revolucionària. Tornà a ser detingut per imprimir literatura il·legal, i després d'un any de reclusió, va anar al Caucas, on va estar-s'hi fins a l'abdicació del Tsar Nicolau II.

Va ser en aquesta època en què es canvià el nom a Kírov per tal de fer-lo més fàcil de recordar, una pràctica habitual entre els revolucionaris russos de l'època. El nom Kir li recordava el de l'antic rei persa Cir el Gran. Kírov esdevingué el comandant de l'administració militar bolxevic a Astrakhan. Després de la revolució russa de 1917, va lluitar a la Guerra Civil Russa fins al 1920.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Al 1921, esdevingué director de l'organització del Partit a l'Azerbaidjan. Kírov donà suport a Ióssif Stalin, i al 1926, va ser recompensat amb la direcció del Partit a Leningrad. Kírov era àmpliament admirat al Partit Comunista per la seva eficiència com a administrador del Districte de Leningrad, així com per la seva capacitat per resistir-se a Stalin. Va ser vist com un dels membres del Moviment d'Oposició a Stalin, juntament amb Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev, Abram Prigojin i d'altres. Quan la branca de Leningrad de l'OGPU començà a perseguir als dissidents a Leningrad, Kírov donà ordres a la policia perquè no fossin perseguits. Al 1933, Kírov aconseguí negar-se a la petició de Stalin perquè fos imposada la pena de mort al líder del Partit Martemian Riutin, antic seguidor de Stalin que havia fet córrer dins dels cercles del Partit un document anti-Stalin de 200 pàgines, on demanava l'abandonament de la col·lectivització forçosa, la reducció de les inversions en la indústria, així com la retirada de Stalin, l'enterrador de la Revolució i de Rússia, del seu càrrec com a cap del Partit Comunista.[3][4]

Com a resultat de tot plegat, Kírov va atraure cap a ell la gens benvinguda atenció de Stalin, particularment després del congrés de 1934, on els delegats votaren els nous membres pel Comitè Central, amb un Kírov que rebé només 3 vots negatius (va ser el més aprovat), mentre que Stalin rebia 292 vots negatius. Kírov era molt amic de Sergo Ordjonikidze, i juntament formaren un bloc moderat per oposar-se a Stalin i fer campanya per una política de reconciliació i tolerància de les veus dissidents tant al Politburó com al Partit. Després del congrés del Partit, Stalin demanà a Kírov que treballés per a ell a Moscou, assistint al Politburó, però posposà el traspàs de Kírov, excusant-se dient que Kírov havia de quedar-se a Leningrad per tal de finalitzar unes tasques importants del partit.[5] Kírov no va ser convidat a diverses reunions del Politburó, i va haver-se de quedar a Leningrad per més de sis mesos.[5] La influència de Kírov continuava creixent, i en una sessió plenària del Comitè Central celebrada al novembre de 1936, Kítov urgí per l'adopció de més mesures conciliatòries per part del Partit en favor dels dissidents, la qual guanyà l'aplaudiment entusiasta i l'aprovació dels delegats.[5]

L'assassinat de Kírov[modifica | modifica el codi]

L'oficina del NKVD de Leningrad era responsable de la seguretat de Kírov, i estava dirigida per un amic d'aquest, Feodor Medved. Stalin ordenà que el Comissari del NKVD, Guénrikh Iagoda, substituís a Medved per Grigori Ieremeievitx Ievdokimov, proper a Stalin. No obstant això, Kírov va intervenir en l'assumpte i es denegà l'ordre. D'acord a Aleksandr Orlov, llavors Stalin ordenà a Iagoda perquè es preparés l'assassinat de Kíroc. Iagoda ordenà a l'adjunt de Medved, Vania Zaporojets, que portés a terme la missió. Zaporojets tornà a Leningrad per trobar un assassí; trobant a Leonid Nikolaev.[6]

Leonid Nikolaev era ben conegut pel NKVD, car havia estat detingut en diverses ocasions per petits delictes durant els darrers anys. Diverses biografies afirmen que es tractava d'algú que havia estat expulsat del Partit i que no havia pogut arribar a ser un funcionari inferior del, amb una enveja assassina i una absoluta indiferència cap a la seva supervivència. Estava sense feina, amb dona i un fill i amb problemes econòmics. D'acord a Orlov, Nivolaiev havia expressat a un "amic" el seu desig de matar al cap de la comissió de control del Partit que l'havia expulsat. El seu amic informà d'això al NKVD.[6]

Zaporojets cridà a l'amic de Nikolaiev per contactar amb ell, donant-li diners i un revòlver Nagant M1895 de 7,62mm carregat.[6] Però el primer intent d'assassinat fracassà. El 15 d'octubre de 1934, Nikolaiev amagà el revòlver a una maleta i entrà a l'Institut Smolny, on Kírov treballava. Tot i que aconseguí superar el primer control de seguretat, va ser aturat després que un guàrdia li demanés veure la seva maleta, on es va trobar el revòlver.[6] Poques hores després, se li tornà tant la maleta com el revòlver i se li ordenà que abandonés l'edifici. Encara que Nikolaiev havia infringit clarament les lleis soviètiques, la policia de seguretat inexplicablement l'alliberà, permetent-li fins i tot conservar la seva pistola carregada.[7]

Amb el vist-i-plau de Stalin, el NKVD havia retirat tots els guardaespatlles de Kírov, llevat de 4. Aquests quatre guàrdiies l'acompanyaven cada dia al seu despatx de l'Institut Smolny i marxaven. L'1 de desembre de 1934 l'entrada del despatx de Kírov quedà sense vigilància, encara que l'edifici també servia com a oficina en cap de l'aparell del Partit a Leningrad i com a seu del govern local.[6][8] D'acord a alguns informes, només hi havia un guàrdia, el comissari Borisov, tot i que anava desarmat.[8][9] Sigui com sigui, donades les circumstàncies de la mort, com afirmà Alexander Barmine, la negligència del NKVD en protegir un oficial del Partit d'aquella importància no tenia precedents en la Unió Soviètica.[7]

El vespre de l'1 de desembre, Nikolaev arribà a l'Institut Smolny. Sense oposició de cap mena, va arribar fins al tercer pis, on esperà a un replà fins que Kírov i Borisov van sortir al passadís. Borisov semblava estar bé darrere Kírov, a unes 20 ó 40 passes.[9] Quan Kírov girà pel passadís, superant a Nikolaev, aquest va treure el seu revòlver i li disparà al coll.[9]

Conseqüències i responsabilitats per la mort de Kírov[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Kírov, Stalin ordenà el càstig dels traïdors i dels que havien estat trobats culpables de negligència en la mort de Kírov. Nikolaev va ser jutjat sol i en secret per Vasili Ulrikh, President del Col·legi Militar del Tribunal Suprem de l'URSS, sent sentenciat el 29 de desembre de 1934 a mort i afusellat aquella mateixa nit.

El comissari Borisov va morir el dia després de l'assassinat, suposadament al caure d'un vehicle. La seva vídua va ser internada en un sanatori. D'acord a Orlov, el misteriós "amic" de Nikolaiev i considerat provocador, que li donà els diners i el revòlver, va ser afusellat posteriorment seguint les ordres de Stalin.[6] La mare de Nikolaev, els seus germans, cosins i gent diversa propera a ell van ser detinguts posteriorment i liquidats o enviats a camps de treball. Detinguda immediatament després de l'assassinat, Milda Draule va sobreviure al seu marit 3 mesos abans de ser també executada. El seu fill (anomenat Marx d'acord a la moda bolxevic) va ser enviat a un orfenat. Marx Draule encara era viu al 2005 quan va ser oficialment rehabilitat com a víctima de la repressió política, i Milda va ser declarada retroactivament innocent. No obstant això, Nilolaev mai no va ser rehabilitat.

Diversos oficials de la branca de Leningrad del NKVD van ser condemnats per negligència per no protegir adequadament a Kírov, i sentenciats a penes de 10 anys de presó. Curiosament, cap d'aquests oficials no va ser executat, i cap d'ell passà per la presó. En canvi, can ser destinats a càrrecs executius als camps de treball de Stalin.[7] D'acord a Nikita Khrusxov, aquests mateixos oficials del NKVD van ser afusellats al 1937 durant les Purgues de Stalin.[10]

Inicialment, un comunicat del Partit Comunista informà que Nikolaev havia confessat la seva culpa, no només com a assassí, sinó sent un assassí a sou d'un "poder feixista", rebent diners de mans d'un "cònsol estranger" a Leningrad no identificat.[11] 104 acusats que ja estaven a presó en el moment de la mort de Kírov i que no tenien cap mena de connexió demostrable amb Nikolaev van ser trobats culpables de complicitat en el "complot feixista" contra Kírov i executats.[11]

Tot i això, uns dies després, durant una trobada del Partit Comunista del Districte de Moscou, el secretari del Partit anuncià en un discurs que Nikolaev va sr interrogat personalment per Stalin el dia després de l'assassinat, quelcom inaudit en un líder del Partit de la talla de Stalin.[12]

El Camarada Stalin dirigí personalment la investigació de l'assassinat de Kírov. Interrogà llargament a Nikolaev. Els caps de l'oposició posaren la pistola en mans de Nikolaev![12]

D'altres portaveus també condemnaren durament l'oposició: El Comitè Central no ha de tenir pietat- el Partit ha de ser purgat... s'ha d'investigar la biografia de cada membre... Ningú més a la reunió mencionà la teoria inicial dels agents feixistes.[12] Posteriorment, Stalin usaria l'assassinat de Kíroc per eliminar les restes del lideratge de l'oposició, acusant a Grigori Zinóviev, a Lev Kàmenev, a Abram Prigojin i a d'altres que havien treballat amb Kírov en oposició a Stalin (o simplement que s'havien mostrat en desacord a les opinions de Stalin), de ser "moralment responsables" de l'assassinat de Kíroc, sent considerats culpables de complicitat.[11] Tots ells van ser retirats de l'aparell del Partit i sentenciats a penses de presó. Mentre complien les seves sentències, els líders de l'oposició van ser acusats de nous crims, pels quals van ser sentenciats a mort i afusellats.

Després de la mort de Nikolaev, va haver una certa especulació sobre si el motiu per matar a Kírov havia estat més personal. La seva vídua, Milda Draule, treballava a l'Institut Smolny, i van sorgir alguns rumors segons els quals havia tingut una relació amb Kírov. No se sap d'on van sorgir aquests rumors, si tenien una base real o només van ser escampats pel NKVD. Draule no s'ajustava físicament a les preferències de Kírov, que preferia les relacions amb ballarines i dones amb una bellesa i una gràcia notables.[9] També és curiós que Nikolaev, aparentment un membre menor del Partit sense connexió amb el NKVD, disparés a la nuca, un objectiu específicament emprat pels botxins del NKVD pels seus resultats de "mort ràpida". És més curiós el fet que els jutges soviètics consideressin culpable i executessin la dona de Nikolaev per la mort de Kítov. Això només pot explicar-se perquè ella era letona i s'usà com a clau en un complot fabricat entre el seu marit, el govern letó, els zionievistes i serveis d'intel·ligència estrangers.[13]

La Comissió Pospelov d'Investigació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Comissió Pospelov

Al desembre de 1955, després que Khrusxov assumís el control del Partit, el Presidium del Comitè Central ordenà a P.N. Pospelov, Secretari del Comitè Central, per formar una comissió per investigar la repressió de la dècada de 1930. Khrusxov afirmà:

Cal acceptar que a data d'avui les circumstàncies al voltant de l'assassinat de Kírov amaguen moltes coses que són inexplicables i misterioses i demanen un examen més acurat. Hi ha motius de sospita que l'assassí de Kírov, Nikolaev, va ser ajudat per algú entre els quals havien de protegir la persona de Kírov. Un mes i mig abans de l'assassinat, Nikolaev va ser detingut per sospites de traïció, però va ser alliberat i no se'l seguí. És una circumstància particularment sospitosa que quan el txekista (Borisov) destinat a la protecció de Kírov era portat a un interrogatori, el 2 de desembre de 1934, va morir en un "accident" de cotxe quan cap altra dels ocupants del vehicle van resultar ferits. Després de l'assassinat de Kírov, alts funcionaris del NKVD de Leningrad van ser rellevats dels seus deures i van tenir sentències molt lleus, però al 1937 van ser afusellats. Poden assumir que van ser afusellats per tal d'amagar el rastre cap als organitzadors de la mort de Kírov.[10]

Subseqüentment, Pospelov parlà amb el Dr. Kirtxakov i amb l'antiga infermera Trunina, antics membres del Partit, que havien estat citats en una carta per un altre membre de la comissió (Olga Xatunovskaia), per saber quelcom sobre l'assassinat de Kítov. El dr. Kirtxakov confirmà que havia parlat amb Xatunovskaia i amb Trunina sobre alguns aspectes sense explicació del cas de l'assassinat de Kítov, i acordà lliurar a la comissió una declaració per escrit. Va fer èmfasi en què la seva declaració es basava en el testimoni d'un tal Camarada Olskii, antic oficial del NKVD que va ser degradat després de l'assassinat i destinat al 1931 al Sistema de Subministraments.

A la seva declaració, el Dr. Kirtxakov anotà que havia discutit sobre l'assassinat de Kírov i el paper de Feodor Medved amb Olskii. Olskii tenia la ferma opinió que Medved, l'amic de Kírov i cap de seguretat de la branca del NKVD de Leningrad, era innocent de l'assassinat. Olskii també afirmà que Kirtxakov que Medved havia estat exclòs de la investigació de l'assassinat. En canvi, la investigació va ser portada a terme per un cap superior del NKVD, Iakov Agranov, i després per un a l'altre oficial del buró del NKVD , el nom del qual no recordava.[14] Durant una de les sessions del comitè, Olskii relatà que estava present quan Stalin preguntà a Leonid Nikolaev perquè el camarada Kírov havia estat assassinat. Nikolaev respongué que havia obeït les instruccions dels txequistes (NKVD) i apuntava cap al grup de txekistes (oficials del NKVD) presents a la sala; Medved no es trobava entre ells.

L'informe de Khrusxov, Sobre el Culte a la Personalitat i les Seves Conseqüències va ser posteriorment llegit en una reunió del Partit a porta tancada. Posteriorment es rebria més material del Comitè Pospelov, incloent la declaració del xofer de Kírov, Kuzin, segons la qual el comissari Borisov, amic i guardaespatlles de Kírov, responsable de la seva seguretat a Smolny, va ser mort intencionadament, i que la seva mort en un accident de tràfic no va ser natural.

Conclusions[modifica | modifica el codi]

Monument a Kírov a Leningrad, de Tomski.

Donades les circumstàncies de la creixent popularitat de Kírov, les clares indicacions de la desaprovació per part de Stalin, i el perill que Stalin perdés efectivitat en el control del Politburó i en l'aparell del Partit, existeix la possibilitat que la mort de Kírov fos duta a terme, almenys en part, per membres del NKVD d'acord a ordres de Stalin. Alexandr Barmine, un oficial soviètic que coneixia tant a Kírov com a Stalin, afirmà que Stalin havia preparat l'assassinat amb la policia secreta soviètica, el NKVD, els quals armaren a Nikolaev l'enviaren a assassinar a Kírov.[15]Aquesta teoria se sosté només pels fantàstics i increïbles alegats de complots feixistes que acompanyaven la suposada confessió de Nikolaev, seguit d'un abrupte anunci només pocs dies després que l'Oposició havia estat realment responsable, un fet que es conegué durant una confessió suposadament dirigida pel propi Stalin. D'acord a aquesta nova teoria, Nikolaev formava part d'una gran conspiració encapçalada per Lev Trotsky contra el govern soviètic. Aquesta teoria de la conspiració comportà les detencions i execucions de Kàmenev, Zinóviev i 14 líders de l'oposició al 1936. la mort de Kírov també serví per encendre la Gran Purga, on els seguidors de Trotsky i d'altres suposats enemics de l'estat van ser detinguts. La tolerància de Stalin cap a l'oposició pel seu control del Partit, o fins i tot cap a les veus dissidents, acabà amb la mort de Kírov. Boris Nikolaevski, escriptor i acadèmic marxista, va fer notar que:

Una cosa és certa: l'únic home que es beneficià de l'assassinat de Kírov va ser Stalin.[16]

En suport al punt de vista contrari, els diaris de Nikolaev el mostren com una persona solitària que es veia a si mateix com un geni oprimit i que desesperava per haver de subsistir del sou de la seva dóna després de ser expulsat del Partit, de manera que tenia plans, angles de tir i rutes de fugida per quan hagués mort a Kírov.

Al Discurs Secret de Khrusxov de 1956, aquest llançà l'acusació que Stalin havia ordenat personalment l'assassinat de Kírov, però aquestes acusacions no s'han de confondre amb les proves.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Kírov va ser enterrat a la necròpoli de la Muralla del Kremlin en un funeral d'estat, amb el propi Stalin portant el taüt. Moltes ciutats, carrers i fàbriques van prendre el seu nom, incloent les ciutats de Kírov (abans Viatka), Kírovsk (província de Múrmansk), Kirovograd (Kírovohrad en ucraïnès), Kírovabad (avui Gandja, Azerbaidjan) i Kírovakan (avui Vanadzor, Armènia), l'estació Kirovskaia del Metro de Moscou (avui Chistiye Prudy), el Ballet Kírov, i la gran planta industrial Kítov a Leningrad.

Durant molts anys, una gran estàtua de Kírov en granit i bronze dominava el paisatge de la ciutat de Bakú. El monument va ser erigit en un turó al 1939 ii desmantellat al gener de 1992, després que l'Azerbaidjan aconseguís la seva independència.

Els cuirassats classe Kírov va ser batejada en honor seu, tot i que el primer dels vaixells, originalment anomenat Kírov, passà a anomenar-se Almirall Uixakov.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Whisperers, Orlando Figes, Allen Lane 2007, note, p. 236
  2. The Whisperers, Orlando Figes, Allen Lane 2007, ps. 236-237
  3. Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), p. 247
  4. Nikolaevsky, Boris, Power and the Soviet Elite, ch. 'Letter of an Old Bolshevik,', Farrar Publishing (1965)
  5. 5,0 5,1 5,2 Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), pp. 247-248
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Orlov, Alexander, The Secret History of Stalin's Crimes, New York: Random House (1953)
  7. 7,0 7,1 7,2 Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), p. 252
  8. 8,0 8,1 Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), pp. 247-252
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Knight, Amy, Who Killed Kírov? The Kremlin’s Greatest Mystery, New York: Hill and Wang (1999), ISBN 978-0-8090-6404-5, p. 190
  10. 10,0 10,1 Khrushchev, N.S., On the Cult of the Individual and Its Consequences, London (1989), p. 21
  11. 11,0 11,1 11,2 Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), p. 248
  12. 12,0 12,1 12,2 Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam (1945), p. 249
  13. Stalin And His Hangmen, Donald Rayfield,pg.243
  14. L'altre oficial del NKVD podria haver estat Efim Georgievitx Evdokimov, un especialista en l'assassinat massiu, company de Stalin, i arquitecte del Judici a Xakhty, el qual seguí encapçalant un equip de la policia secreta fora del NKVD fins i tot després de retirar-se tècnicament del OGPU al 1931.
  15. Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G. P. Putnam's Sons (1945), p. 55
  16. Nikolaevsky, Boris, The Kírov Assassination, The New Leader, 23 August 1941

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barmine, Alexander, One Who Survived, New York: G.P. Putnam's Sons (1945)
  • Amy Knight, Who Killed Kírov : The Kremlin's Greatest Mystery, Hill and Wang, 1999, ISBN 0-8090-6404-9
  • Khrushchev, N.S., On the Cult of the Individual and Its Consequences, London: Oxford University Press (1989), p. 21
  • Nikolaevsky, Boris, The Kírov Assassination, The New Leader, 23 August 1941
  • Nikolaevsky, Boris, Power and the Soviet Elite, ch. 'Letter of an Old Bolshevik,', Farrar Publishing (1965)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Kírov


Precedit per:
Grigori Kaminski
RSS d'Azerbaidjan
Primer Secretari del Partit Comunista de l'Azerbaidjan

1921–1926
Succeït per:
Levon Mirzoian