Serguei Lèbedev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sergéi Vasílievitx Lébedev
Sergey Lebedev.jpg
Naixement 25 de juliol de 1874
Bandera de Rússia Lublin (Imperi Rus)
Mort 1 de maig de 1934 (als 59 anys)
Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Leningrad (RSFS de Rússia)
Nacionalitat Bandera de Rússia Rus
Bandera de la Unió Soviètica Soviètic
Camp Química
Institucions Acadèmia de Medicina Militar de Sant Petersburg
Universitat Universitat de Sant Petersburg
Assessorament acadèmic   Alexei Ievgrafovitx Favorskii
Treball(s) Sintetitzar el polibutadiè
Premis importants Orde de Lenin

Sergéi Vasílievich Lébedev (en rus, Сергей Васильевич Лебедев) (Lublin, 25 de juliol de 1874 - Leningrad, 1 de maig de 1934) va ser un químic rus/soviètic que va sintetitzar per primera vegada el polibutadiè, el primer cautxú sintètic, el 1910.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lébedev va néixer a Lublin el 1874 i assistí a escola a Varsòvia. Ambdues ciutats són avui poloneses però en aquells dies pertanyien a l'Imperi rus. El 1900 es graduà a la Universitat de Sant Petersburg i trobà feina a la Fàbrica de Margarina de Sant Petersburg. En el 1902 va entrar a l'Institut d'Enginyeria de Ferrocarrils de Sant Petersburg i a continuació va traslladar-se d'universitat en universitat durant dos anys, fins que el 1904 va tornar a Sant Petersburg per treballar al costat d'Alekséi Favorski. El 1915 fou nomenat professor a l'Institut Pedagògic Femení de Sant Petersburg i el 1925, director del Laboratori del Petroli (anomenat Laboratori de Resines Sintètiques a partir de 1928) de la Universitat de Sant Petersburg. El 1932 també fou nomenat membre de l'Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica. Va morir l'any 1934 a Leningrad i fou enterrat al cementiri Tijkvin.

Obra[modifica | modifica el codi]

Lébedev es va dedicar sobretot a la polimerització d'hidrocarburs amb dos dobles enllaços («diens»). Va ser el primer a investigar la polimerització del butadiè (1910-1913). El 1910 va ser el primer a sintetitzar polibutadiè, el primer cautxú sintètic. El seu llibre Investigació en la polimerització d'hidrocarburs bi-etilénics (1913) es va convertir en la referència clau per a tots els estudis sobre cautxú sintètic. A partir de 1914 va estudiar la polimerització de monòmers d'etilè, desenvolupant mètodes industrials per a fabricar cautxú butilè i polisobutilè. Entre 1926 i 1928, Lébedev va desenvolupar un procés per a obtenir butadiens a partir d'etanol en una sola etapa.

En 1928 va desenvolupar un mètode industrial per a produir polibutadiè usant sodi metàl·lic com a catalitzador. Aquest mètode es va convertir en la base per a la indústria soviètica del cautxú sintètic. Abans de 1940, la Unió Soviètica tenia la indústria més gran de cautxú sintètic del món, produint-ne més de 50.000 tones per any. Durant la Segona Guerra Mundial, el procés de Lébedev para obtenir butadiè de l'alcohol etílic també va ser utilitzat per la indústria alemanya.

Una altra important contribució de Lébedev va ser l'estudi de la cinètica de hidrogenació de les olefines i el desenvolupament de diversos olis lubrificants per a motors d'aviació. El 1932, Lébedev va esdevenir membre de ple dret de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS. L'any 1945 l'Institut Nacional del Cautxú Sintètic va ser reanomenat "Institut Lébedev" en el seu honor.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Lèbedev