Seris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seri
Comcáac
Doña Ramona
Doña Ramona, anciana Seri
Població total 716 (2000)[1]
Regions amb poblacions significatives
Illa Tiburón Sonora Sonora
Llengua seri, Espanyol
Religió Cristianisme, religió tradicional

Els seri són una poble indígena de Mèxic de llengua aïllada (del grup hoka segons altres) i que viuen a l'illa Tiburón (Sonora). El seu nom és un exònim procedent de l'ópata. El seu nom veritable és Comcáac (IPA [koŋˈkɑːk]; singular: cmiique [ˈkw̃ĩːkːɛ]).

Territori[modifica | modifica el codi]

El territori seri, en l'estat de Sonora, comprèn una àrea aproximada de 211.000 ha MSNM, i està integrat d'una banda continental i per l'illa Tiburón, que es troba al Golf de Califòrnia, enfront de la costa central de l'estat.

Els seris habiten principalment en les poblacions d'El Desemboque (Haxöl Iihom,N 29° 30′ 13″, W 112° 23' 43"), municipi de Pitiquito, i Punta Chueca (Socaaix, N 29° 0′ 54″, W 112° 9' 42"), municipi d'Hermosillo, en la costa de Sonora. Seguint els cicles de pesca, la localització d'alguns individus o els seus familiars poden variar, entre tots els camps pesquers distribuïts al llarg de 100 km.

Vila seri abandonada, 1895

Divisió[modifica | modifica el codi]

Estan dividits en sis bandes:

  • Xiica hai iic coii ("els qui estan de cara al vent"), viuen a la zona nord de les altres bandes.
  • Xiica xnaai iicp coii ("els qui estan al sud"), who viuen a la costa des de Bahía Kino a Guaymas.
  • Tahéjöc comcáac ("gent de l'illa Tiburón"), que viuen a la costa de l'illa Tiburón, i a la costa de Mèxic davant ella, al nord dels xiica xnaai iicp coii.
  • Heeno comcáac ("gent del desert"), que viuen al vall dentral de l'illa Tiburón.
  • Xnaamótat ("aquells qui vingueren del sud"), que viuen a una petita franja entre els xiica hai iic coii i els Tahéjöc comcáac.
  • Xiica Hast ano coii ("aquells que viuen a l'illa San Esteban"), viuen a l'illa San Esteban i a la costa meridional de l'illa Tiburón.

Les relacions entre les bandes no sempre eren cordials, i també tenien subdivisions inernes.

Cistella seri

El 1980 eren 400 individus i encara viuen en estat primitiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Van derrotar Vázquez de Coronado a Sonora i Sinaloa. No acceptaren els missioners. Tot i així foren assentats un temps en la Missió de Pópulo, que més tard abandonaren. S'uniren als pima i apatxe per atacar les missions i als pàpago. El 1750 foren deportats al sud de Mèxic i Guatemala, però s'escaparen i tornaren a l'illa del Tiburón. El 1789 es revoltaren novament, però foren vençuts per Domingo Elizondo. També petiren epidèmies de verola i xarampió que els reduïren molt.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Moser, Edward W. (1963.) Seri Bands. (versió espanyola)
  • McGee, W J, The Seri Indians (Washington, 1899)
  • Bowen, Thomas. (1983). "Seri". Handbook of North American Indians, William C. Sturtevant, general editor. Southwest. Alfonso Ortiz, volume editor. Smithsonian Institution, Washington, D.C.: 230–249.
  • Bowen, Thomas y Mary B. Moser. (1995) "Seri". Encyclopedia of world cultures, David Levinson, editor in chief. Middle America and the Caribbean. James W. Dow (editor) y Robert V. Kemper (associate ed.). Volumen 8. G. K. Hall: Boston, 232-235.
  • Schindler, Seth M. (1981). The material culture and technoeconomic system of the Seri Indians: an experimental reconstruction. Dissertation: Southern Illinois University.
  • Spicer, Edward H. (1962). Cycles of conquest, the impact of Spain, México, and the United States on the Indians of the Southwest, 1533-1960. Tucson: University of Arizona Press.
  • Tweed, William C. (1973). The Seri Indian frontier of New Spain, 1617-1762. Tesis para la maestría. Texas Christian University.
  • Tweed, William C. (1975). The Seri Indians of Sonora, México, 1760-1790. Tesis para doctorado. Texas Christian University.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seris