Serp
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
Les serps o serpents (Serpentes) són rèptils carnívors allargats i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantanes sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. Com tots els escatosos, les serps són vertebrats amniotes ectoterms coberts per escates. Com les sargantanes, de les quals evolucionaren, tenen un crani d'articulació laxa, i la majoria poden dislocar el maxil·lar inferior per tal d'ingerir preses molt més grans que el seu propi cap. Per tal d'acomodar el seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i només tenen un pulmó funcional. Algunes espècies conserven una pelvis amb un parell d'urpes vestigials a banda i banda de la cloaca.
Actualment hi ha serps a tots els continents tret de l'Antàrtida. Se'n reconeixen quinze famílies, que incloen 456 gèneres i més de 2.900 espècies.[1][2] La seva mida varia des dels 10 cm de llarg de la minúscula Leptotyphlops carlae fins als 7,6 metres de les pitons i anacondes. Titanoboa, descoberta recentment, fou una serp del Paleocè que assolí una llargada de 13 metres. Es creu que les serps evolucionaren de sargantanes excavadores o aquàtiques durant el període Cretaci (fa uns 150 milions d'anys). La diversitat de serps modernes aparegué durant el Paleocè (fa 65,5-56 milions d'anys).
La majoria d'espècies no són verinoses, i les que ho són utilitzen el verí més aviat per matar i sotmetre les preses que per autodefensa. Tanmateix, algunes tenen un verí prou potent com per causar lesions doloroses o fins i tot la mort als humans.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
És relativament fosc, malgrat que són un grup d'aparició molt recent (en el Cretaci superior), i nombrosos autors advoquen per un origen a partir d'una adaptació a la vida subterrània, passant posteriorment a un règim de vida de superfície (entre d'altres coses, l'estructura de l'ull així sembla indicar-ho).[3]
[edita] Taxonomia
| Serps modernes |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Un arbre filogenètic dels grups actuals de serps. Fixeu-vos en què només indica relacions entre grups, no els temps en què es varen separar.[4]
[edita] Anatomia
- Parpelles soldades i transparents.
- Absència de timpà.
- Llengua llarga, bífida i evaginable.
- Mandíbula dividida en dues parts unides per un lligament elàstic.
- Crani molt mòbil (cinètic) degut a la pèrdua o reducció de diversos ossos.
- Una sola filera d'escates ventrals.
- Presència d'un sol pulmó (el dret).
- Moltes espècies posseeixen glàndules verinoses i dents adaptades a la inoculació de verí.
[edita] Dieta
Totes les serps són carnívores i s'alimenten de petits animals com aus, insectes i fins i tot, d'altres serps. Les serps no mastiquen el menjar. Posseeixen una mandíbula inferior molt flexible, on les dos mitats es troben unides rígidament, que els permet obrir la boca tant com per engolir les seves presa sencera, inclús si l'aliment és més gran en diàmetre que la mateixa tortuga. Las serps no masteguen l'aliment. Les serps s'ensopeixen durant la digestió.
[edita] El sentit de l'oïda en les serps
Degut a les seves característiques anatòmiques, s'ha considerat sovint que les serps són sordes. Les darreres investigacions dels herpetòlegs, han demostrat que les serps tenen una capacitat auditiva comparable a la de les sargantanes.
Les serps posseeixen unes estructures situades a cada costat del cap que els hi permet sentir. La pell i un teixit muscular a cada banda del cap, protegeixen un osset mòbil, anomenat columella, el qual fa petits desplaçaments com a resposta a les ones sonores. El moviment de la columella és transferit a través d'estructures intermitges a la còclea, en la qual es produeixen uns senyals elèctrics en les seves cèl·lules piloses que es corresponen amb les ones de so, relatives al rang de freqüència determinada, que permet percebre el seu sistema auditiu, i transferides al cervell.
Per tant, al contrari del que es pensa habitualment, les serps tenen oïda per percebre sons transmesos a través de l'aire. El que passa, per una banda, és que no es veuen. Per altra banda, la seva oïda està preparada per percebre sons de baixa freqüència. Aquests sons, segons estudis recents, se situen en una freqüència d'entre 200-300 Hz, mentre que en l'home el seu rang màxim d'audició se situa d'entre 15-20000 Hz.
No és, doncs, que siguin sordes sinó que senten sons greus i dins d'un rang molt limitat, 200-300 Hz. Tots els sons que estan per sobre o per sota d'aquesta freqüència no els poden sentir. Segons estudis de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, l'oïda de les serps està mancada de part externa, o oïda externa. Presenten una oïda interna i una oïda mitjana sense timpà. Només poden percebre sons de baixa freqüència.
És, potser, a causa d'aquesta limitació auditiva, que han desenvolupat un altre sistema a través del qual poden percebre vibracions del terra o de qualsevol objecte amb el que estiguin en contacte. Les vibracions del terra passen a través dels músculs del ventre a uns receptors especials situats a tot el llarg del llom i són transmeses al cervell.
[edita] La serp a la cultura
La serp era un animal sagrat per als egipcis, especialment la cobra, animal que simbolitzava el Nil (tot i que en algunes representacions la serp apareix com a al·legoria del penis). Igualment tenen un paper destacat a l'hinduisme. A Grècia la majoria de criatures mitològiques destructores tenien part de serp, com l'Hidra. Forma part del caduceu dels metges, ja que coneixen les medicines per dominar-les (o usen els seus poders per a emmalaltir).
A la Bíblia, la serp és l'animal que convenç Eva per temptar Adam i prendre la fruita prohibida; és un símbol del diable, ja que els causa l'expulsió del Paradís. Per això en moltes representacions la Verge Maria apareix esclafant-la, per protegir la humanitat del seu influx.
Una serp que es menja la pròpia cua es diu Ouroboros i és el símbol de la regeneració o el temps cíclic. Per aquest motiu forma part d'amulets màgics.
[edita] Referències
|
|||||
