Serp blanca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Serp blanca
ElapheScalarisHead-20030407-Spain.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Colubridae
Gènere: Rhinechis
Espècie: R. scalaris
Nom binomial
Rhinechis scalaris
(Schinz, 1822)
Distribució geogràfica de la serp blanca (en verd).
Distribució geogràfica de la serp blanca (en verd).
Sinònims

Elaphe scalaris (Schinz, 1822

La serp blanca o ratllada (Rhinechis scalaris) es troba a Ibèria, l'illa de Menorca i la costa mediterrània de l'Estat francès.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una serp fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.

Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.

Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm. Sinònim: Sacre

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

S'estén per diversos biòtops, com conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. És molt abundant.

Costums[modifica | modifica el codi]

Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).

Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Exemplar immadur de serp blanca.

Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La còpula es realitza de finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment l'eclosió s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 66.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serp blanca