Serp de collaret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Serp de collaret
Natrix natrix persa3.jpg
Natrix natrix (Marek Szczepanek).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Subordre: Serpentes
Família: Colubridae
Gènere: Natrix
Espècie: N. natrix
Nom binomial
Natrix natrix[2]
(Linnaeus, 1758)[3]
Subespècies

(llegiu el text)
Sinònims
Cap
Exemplar fotografiat a Plön (Alemanya).
Natrix natrix helvetica
Couleuvre collier 62.JPG
Ventre d'un adult fotografiat als Països Baixos.
Ringelnatter (Natrix natrix) mouseview.jpg
Exemplar d'Yvelines (l'Estat francès)
Exemplar fotografiat a Suècia.
Zaskroniec 01 ssj 20050920.jpg
Muda
Exemplar immadur trobat a Polònia.
Ringelnatter (Natrix natrix) 3.jpg
Exemplar de Suècia
Exemplar d'Àustria
Ringelnatter 01.jpg
Exemplar de Suècia

La serp de collaret, marieta o colobra de collar (Natrix natrix) és un ofidi totalment inofensiu i que molt rarament intenta de mossegar quan hom el captura.

Taula de continguts

[modifica] Descripció

  • És un ofidi que, amb cua i tot, sol fer entre 90 i 120 cm, si bé les femelles, que són més grosses que els mascles, poden acostar-se a 160 cm i àdhuc, en casos excepcionals, arribar als dos metres.
  • Els exemplars ibèrics presenten el dors de color verd oliva, amb nombroses i petites taques negres disposades irregularment. El ventre, tret de la regió del coll, és gairebé negre.
  • Els joves tenen el cap tacat de negre, seguit de dues clapes grogues vorejades també de negre que, en conjunt, formen una espècie de collar. A mesura, però, que la serp d'aigua va creixent, el groc de la nuca desapareix i, de vegades, també el negre, cosa que l'aparta de la forma típica i acosta els exemplars adults a la subespècie Natrix natrix astreptophora, que es caracteritza per la manca de collar.
  • Malgrat ésser inofensiva, expel·leix un líquid molt pudent, que procedeix d'unes glàndules situades a l'anus. A causa d'aquest fet, és anomenada serp pudenta en algunes comarques catalanes. No és rar tampoc que, davant algun perill imminent, faci el mort, cosa que aconsegueix bo i posant-se de panxa enlaire alhora que obre la boca i deixa penjar la llengua.

[modifica] Subespècies

[modifica] Reproducció

La reproducció és ovípara. La còpula es realitza a la primavera, o bé a l'agost en terres més fredes. En iniciar-se l'estiu, la femella pon de nou a quaranta ous de color blanc, les mesures dels quals oscil·len entre 21-37 x 11-24 mm. En més d'una ocasió, diverses femelles dipositen els ous en un mateix lloc, on es poden acumular fins a 4.000 ous. La durada de la incubació depèn de les condicions climàtiques i sol durar entre 30 i 75 dies, passats els quals té lloc l'eclosió. Els petits, en néixer, ja són perfectament formats i emprenen una vida totalment independent de llurs progenitors.

[modifica] Alimentació

Es nodreix bàsicament d'amfibis (granotes, gripaus, salamandras i tritons), però, a l'aigua, també engoleix peixos, si bé ocasionalment.[16]

[modifica] Depredadors

És depredada per teixons, guineus, gats domèstics, eriçons i aus rapinyaires.[17]

[modifica] Hàbitat

Viu preferentment en indrets humits i en qualsevol lloc on hi hagi aigua, malgrat que, de vegades, pugui allunyar-se'n considerablement. Es localitza a la terra baixa i a la muntanya mitjana, on esdevé més abundant. Tot i que es pot trobar fora de l'aigua, manté una total dependència del medi aquàtic. També se n'han trobat exemplars al mar, on han arribat empesos pels rius.[cal citació]

[modifica] Distribució geogràfica

Es troba a Noruega, Suècia[18][19], Finlàndia, l'Estat francès (incloent-hi Còrsega[20])[21][22], Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Polònia[23], Txèquia[24], Dinamarca, Àustria[25], Suïssa, Hongria, Romania[26][27], Croàcia[28], Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina, Montenegro, Macedònia, Sèrbia, Albània, Bulgària[29][30][31], Grècia (incloent-hi Lemnos, Lesbos[32][33], Paros[34], Antíparos, Chios, Samos, Samotràcia i Andros)[35][36][37][38][39][40], Turquia[41][42][43], Xipre[44][45][46][47], Itàlia (incloent-hi l'illa d'Elba)[48][49], la Península Ibèrica[50][51][52][53][54], el nord de l'Iran, Síria, la Xina (Xinjiang), el Marroc, Algèria, Tunísia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, l'Azerbaijan, el Kazakhstan[55], el Turkmenistan i el nord-oest de Mongòlia.[56][57][58][59][60][61][62][63][64][65][66]

[modifica] Costums

En arribar els primers freds cau en letargia i no torna a mostrar-se activa fins que arriba el bon temps.

[modifica] Referències

  1. ↑ IUCN (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). [1]
  4. ↑ 4,0 4,1 Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ Geniez P., Crochet P.-A., 2003. Confirmation de l'existence, en France, de trois taxons méconnus : Alytes obstetricans almogavarii Arntzen & García Paris, 1995 (Amphibia, Discoglossidae), Podarcis hispanica sebastiani (Klemmer, 1964) (Reptilia, Lacertidae) et Natrix natrix astreptophora (Seoane, 1884) (Reptilia, Colubridae). Bulletin de la Société Herpétologique de France 105: 41-53.
  6. ↑ Blosat, K., 1998. Morphologie, Aut- und Populationsökologie einer Reliktpopulation der zypriotischen Ringelnatter, Natrix natrix cypriaca (Hecht, 1930). Univ. of Bonn. PhD thesis, 174 pp.
  7. ↑ Reese, D.S., 1994. The conservation of the endemic grass snake Natrix natrix cypriaca in Cyprus. Brit. Herp. Soc. Bull. (50): 20-22.
  8. ↑ Anònim, 1992. OPINION 1686: Natrix gemonensis LAURENTI, 1768 (currently Coluber gemonensis), Coluber viridiflavus Lacépède, 1789 i Coluber helveticus Lacépède, 1789 (currently Natrix natrix helvetica) (Reptilia, Serpentes): specific names conserved. Bull. Zool. Nomencl. 49:174-175.
  9. ↑ Billings, D.; Langford, M., 1991. The Care and Breeding of the Grass Snake (Natrix natrix helvetica) in Captivity Brit. Herp. Soc. Bull. (36): 39-42.
  10. ↑ Schatti, B.; Stimson, A.F.; Henle, K., 1991. Natrix gemonensis Laurenti, 1768 (currently Coluber gemonesis), Coluber viridiflavus Lacépède, 1789 and Coluber helveticus Lacépède, 1789 (currently Natrix natrix helvetica). Bulletin of Zoological Nomenclature 48 (1): 50.
  11. ↑ Schulte, R., 1974. Die gefleckte Ringelnatter (Natrix natrix persa) vom Skutani-See. Aquarien Terrarien -Z. 27: 427-429.
  12. ↑ Mertens, R., 1966. Über die sibirische Ringelnatter, Natrix natrix scutata. Abhandlungen Senckenbergischen naturforschenden Gesellschaft 47: 117-119.
  13. ↑ BioLib (anglès)
  14. ↑ Reptiles Database (anglès)
  15. ↑ uBio (anglès)
  16. ↑ Retamatour.com (castellà)
  17. ↑ ARKive (anglès)
  18. ↑ Nilson, G. i Andren, C., 1981. Reply to R. S. Thorpe's comment on the Gotland grass snake. Zoological Journal of the Linnean Societ y 72: 371-372.
  19. ↑ Nilson, G. i Andren, C., 1981. Morphology and taxonomic status of the grass snake, Natrix natrix (L.) (Reptilia, Squamata, Colubridae) on the island of Gotland, Sweden. Zoological Journal of the Linnean Society 72: 355-368.
  20. ↑ Philippen,H. D. & Rogner, M., 1986. Zur Biologie und Ökologie der Schlangen Korsikas. Herpetofauna 8 (44): 25-29.
  21. ↑ Naulleau, G., 1987. Les serpents de France, 2.ed Rev. Francaise d'Aquariologie, Herpet. (Nancy) 56 pp.
  22. ↑ Forman, F. & Forman, B., 1981. Herpetologische Beobachtungen auf Korsika. Herpetofauna 3 (10): 12-16.
  23. ↑ Borczyk, B., 2007. The causes of intraspecific variation in sexual dimorphism in the common grass snake populations, Natrix natrix Linnaeus, 1758 (Serpentes, Colubridae): Data from the South Western Poland. Acta zoologica cracoviensia, 50A(1-2): 9-13.
  24. ↑ Necas, Petr; Modry, David & Zavadil, Vít, 1997. Czech Recent and Fossil Amphibians and Reptiles. Edition Chimaira, Frankfurt, 94 pp.
  25. ↑ Fallend, S., 2006. Herpetologische Exkursion ins Ybbstal. Reptilia (Münster) 11 (6): 46-49.
  26. ↑ Schlüter,U., 2003. Die Herpetofauna des NSG Padurea Hagieni in Rumänien. Elaphe 11 (1): 60-65.
  27. ↑ Covaciu-Marcov S.-D.; Ghira, I.; Cicort-Lucaciu A.-St., Sas I.; Strugariu, A. & Bogdan H. V., 2006. Contributions to knowledge regarding the geographical distribution of the herpetofauna of Dobrudja, Romania. North-Western Journal of Zoology 2 (2): 88-125.
  28. ↑ Sehnal, P. & Schuster, A., 1999. Herpetologische Beobachtungen auf der Kvarnerinsel Cres, Kroatien. Ergebnisse von fünf Exkursionen. Herpetozoa 12 (3/4): 163-178.
  29. ↑ Schlüter, U., 2006. Die Herpetofauna der bulgarischen Schwarzmeerküste - Teil 3: Schlangen. Elaphe 14 (2): 59-66.
  30. ↑ Nöllert, A.; Nöllert, C. & Ritter, A., 1986. Einige Beobachtungen zur Herpetofauna der bulgarischen Schwarzmeerküste und Südwestbulgariens (Teil 2 - Die Reptilien). Herpetofauna 8 (44): 30-34.
  31. ↑ Beshkov, V & Nanev, K., 2006. The Amphibians and Reptiles in Bulgaria. Pensoft Series Faunistica 46, 120 pp.
  32. ↑ Kasapidis, Panagiotis;Provatidou, Sofia;Maragou, Panagiota;Valakos, Efstratios D., 1996. Neue Daten über die Herpetofauna von Lesbos (ägäische Inseln, Griechenland) und einige biogeographische Bemerkungen über die Inseln des nordöstlichen ägäischen Archipels. Salamandra 32 (3): 171-180.
  33. ↑ Edelman, M. & Frank, R., 2007. Herpetologische waarnemingen op Lesbos (Griekenland). Lacerta 65 (1): 4-15.
  34. ↑ Gruber,U. & Fuchs,D., 1977. Die Herpetofauna des Paros-Archipels (Zentral-Ägäis). Salamandra 13 (2): 60-77.
  35. ↑ Tóth, Tamás, László Krecsák, Thomas Madsen i Beáta Újvári, 2002. Herpetofaunal locality records on the Greek Islands of Corfu (Amphibia, Reptilia). Herpetozoa 15 (3/4):149-169.
  36. ↑ Trapp, B., 2006. Reptilien und Amphibien des griechischen Festlandes. Natur und Tier Verlag (Münster), 300 pp.
  37. ↑ Schneider, B., 1986. Zur Herpetofauna der Insel Limnos (Hellespontische Inseln, Nordägäis, Griechenland). Salamandra 22 (4): 276-280.
  38. ↑ Rutschke, J.; Koepe, D. & Deichsel, G., 2005. Beobachtungen zu anthropogenen Einflüssen auf die Reptilienfauna des Peloponnes (Griechenland). Herpetofauna 25 (143): 17-28.
  39. ↑ Broggi,M.F., 1978. Herpetologische Beobachtungen auf der Insel Lesbos (Griechenland). Salamandra 14 (4): 161-171.
  40. ↑ Broggi, Mario F., 1996. Die Feuchtgebiete der Insel Andros mit ihren Amphibien und hydrophilen Reptilien (Amphibia, Reptilia; Kykladen, Griechenland). Herpetozoa 8 (3/4): 135-144.
  41. ↑ Sindaco, Roberto; Alberto Venchi, Giuseppe M. Carpaneto, Marco A. Bologna, 2000. The Reptiles of Anatolia: a Checklist and Zoogeographical analysis. Biogeographia, 21-2000: 441-554.
  42. ↑ Özdemür, Adem & Übrahim Baran, 2002. Research on the Herpetofauna of Murat Mountain (Kütahya-Usak). Turk J Zool 26: 189-195.
  43. ↑ Kasparek, M., 1990. Zur Herpetofauna des Beckens von Köycegiz, Türkei (Dalyan-Region). Salamandra 26 (2/3): 155-164.
  44. ↑ Wiedl, H.J. & Baier, F., 2008. Freilandforschung zur Ökologie der vom Aussterben bedrohten Zypriotischen Ringelnatter, Natrix natrix cypriaca. Elaphe 16 (2): 24-26.
  45. ↑ Göçmen, Bayram; Mehmet K. Atatür; Abidin Budak; Hasan Bahar; Mehmet Zülfü Yildiz; Nur?en Alpagut-Keskin, 2009. Taxonomic notes on the snakes of Northern Cyprus, with observations on their morphologies and ecologies. Animal Biology 59: 1–30.
  46. ↑ Boulenger, G.A., 1887. List of reptiles and batrachians from Cyprus. Ann. Mag. Nat. Hist. (5) 20: 344-345.
  47. ↑ Böhme, Wolfgang; Wiedl, Hansjoerg, 1994. Status and zoogeography of the herpetofauna of Cyprus, with taxonomic and natural history notes on selected species (genera Rana, Coluber, Natrix, Vipera). Zoology in the Middle East 10:31-52.
  48. ↑ Schwarzer, U.; Epperlein, C. & Kühnel, K.-D., 1982. Bemerkungen zur Herpetofauna der Toskana, Teil 1: Die Reptilien. Herpetofauna 4 (20): 17-20.
  49. ↑ Filippi, Ernesto, 2003. The effects of timbering on a snake community of a Mediterranean area of central Italy. Amphibia-Reptilia 24 (1): 75-78.
  50. ↑ Malkmus, R., 1990. Herpetofaunistische Daten aus Nordostportugal. Salamandra 26 (2/3): 165-176.
  51. ↑ Malkmus, R., 1982. Beitrag zur Verbreitung der Amphibien und Reptilien in Portugal Salamandra 18 (3-4): 218-299.
  52. ↑ Kreiner, G., 2009. Die Schlangen Nordspaniens - Reiseeindrücke aus dem Kantabrischen Gebirge und angrenzenden Gebieten. Draco 10 (39): 38-48.
  53. ↑ Cortés, J.E., 1982. The herpetofauna of Gibraltar - status, recent history and current research. Br. J. Herp. 6: 273-275.
  54. ↑ Busack, Stephen D.; Salvador, Alfredo, 1984. New data on the distribution of four reptile species in the Cadiz Province. Doñana (Acta Vertebrata) 11 (2): 322-325.
  55. ↑ Lambert, M.R.K., 2002. Preliminary observations on herpetofaunal diversity in the Almaty region, Southern Kazakhstan (September 1998). Herpetological Bulletin (79): 7-13.
  56. ↑ Amphibians and Reptiles of Europe (anglès)
  57. ↑ Henle, K., 1980. Herpetologische Beobachtungen in der Umgebung Rovinjs (Jugoslawien). Herpetofauna 2 (6): 6-10.
  58. ↑ Henle, K., 1985. Ökologische, zoogeographische und systematische Bemerkungen zur Herpetofauna Jugoslawiens. Salamandra 21 (4): 229-251.
  59. ↑ Martens, H., 1996. The rediscovery of the Grass Snake Natrix natrix (L.) in the Levant. Zoology in the Middle East 12: 59.
  60. ↑ Petrov B. P., N. Tzankov, H. Strijbosch, G. Popgeorgiev, V. Beshkov, 2006. The herpetofauna (Amphibia and Reptilia) of the Western Rhodopes mountain (Bulgaria and Greece). A: Beron P. (ed.). Biodiversity of Bulgaria. 3. Biodiversity of Western Rhodopes (Bulgaria and Greece) I. Pensoft & Nat. Mus. Natur. Hist., Sofia, pp. 863-912.
  61. ↑ Schleich,H.H., Kästle,W., Kabisch, K., 1996. Amphibians and Reptiles of North Africa. Koeltz, Koenigstein, 627 pp.
  62. ↑ Schlüter, U., 2009. Die Schlangenfauna Europas. Draco 10 (39): 4-21.
  63. ↑ Sochurek, E., 1979. Die Schlangen Nordafrikas. Mitt. Zool. Ges. Braunau 3 (8/9): 219-226.
  64. ↑ Steward, J. W., 1971. The Snakes of Europe. David and Charles, 238 pp.
  65. ↑ Thieme, U., 2005. Herpetologische Beobachtungen im Dalyandelta. Reptilia (Münster) 10 (4): 44-50.
  66. ↑ Venchi, Alberto i Roberto Sindaco, 2006. Annotated checklist of the reptiles of the Mediterranean countries, with keys to species identification. Part 2 -Snakes (Reptilia, Serpentes). Annali del Museo Civico di Storia Naturale "G. Doria", Genova, XCVIII: 259-364.

[modifica] Bibliografia

  • Bagherian, A. & H. G. Kami, 2009. Systematic identification of Natrix natrix and Natrix tessellata based on multivariate analysis. Pajouhesh & Sazandegi (79): 128-134.
  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. IUCN, Gland, Suïssa.
  • Beebee, T. & Griffiths, R., (2000) Amphibians and reptiles: a natural history of the British herpetofauna. Harper Collins Publishers Ltd., Londres.
  • Bischoff, W., 2002. Auf der Suche nach Darevskia valentini (BOETTGER 1892) in Georgien - Impressionen aus einem wenig bekannten Land. Elaphe 10 (3): 49-61.
  • Blanco, J. C. & J. L. González, (1992): Libro Rojo de los Vertebrados de España. Colección Técnica. ICONA. Madrid. 714 pp.
  • Blanke, I.; Borgula, A. & Brandt, T., 2008. Verbreitung, Ökologie und Schutz der Ringelnatter (Natrix natrix Linnaeus, 1758). Mertensiella 17: 1-312.
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 68.
  • Boulenger, G.A., 1893. Catalogue of the snakes in the British Museum (Nat. Hist.) I. Londres (Taylor & Francis), 448 pp.
  • Boulenger, G. A., 1913. The snakes of Europe. Methusen & Co. Ltd, Londres, 151 pp.
  • Braña, F., Natrix natrix. A: Reptiles. Salvador, A. (Coord.), 1997. Fauna Ibérica, vol. 10. RAMOS; M.A. et al. (Eds.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid. 705 pp.
  • Buczacki, S., (2002) Fauna Britannica. Hamlyn, Londres.
  • Consul, A.; Eger, S. & Kwet, A., 2009. The Grass Snake, Natrix natrix natrix (Squamata: Colubridae), as a predator of the Great Ramshorn Snail, Planorbarius c. corneus (Gastropoda: Planorbidae). Salamandra 45 (1): 50-52.
  • Engelmann,W.E. et al., 1993. Lurche und Kriechtiere Europas. Neumann Verlag (Radebeul, Germany), 440 pp.
  • Fahd, S. i Pleguezuelos, J. M., (2001): Los reptiles del Rif (Norte de Marruecos), II: Anfisbénidos y Ofidios. Comentarios sobre la biogeografía del grupo. Rev. Esp. Herp., 15: 13-36.
  • Feriche, Mónica;Pleguezuelos, Juan M.;Cerro, Angeles, 1993. Sexual dimorphism and sexing of mediterranean colubrids based on external characteristics Journal of Herpetology 27 (4): 357-362.
  • Galán, P., (1988): Segregación ecológica en una comunidad de ofidios. Doñana Acta Verteb., 15: 59-78.
  • Gläßer-Trobisch, A. & Trobisch, D., 2008. Bissunfall bei einer Ringelnatterfütterung. Elaphe 16 (2): 59-61.
  • Gosá A. & A. Bergerandi (1994): Atlas de distribución de los anfibios y reptiles de Navarra. Munibe, 46: 109-189.
  • Gray, J. E., 1852. The collared snake, Coluber natrix. Ann. Mag. Nat. Hist. (2) 9: 509-510.
  • Gurney, J.H., 1852. On the distribution of Coluber natrix. Ann. Mag. Nat. Hist. (2) 10: 151-152.
  • Hecht, G., 1930. Systematik, Ausbreitungsgeschichte und Ökologie der europäischen Arten der Gattung Tropidonotus (Kuhl) H. Boie. Mitt. zool. Mus. Berlin16: 244-393.
  • Herklotz, Oskar, 1865. Ueber Coluber natrix Abhandlungen... 14: 379-381.
  • Kabisch, K., 1978. Die Ringelnatter, Natrix natrix (L.). Neue Brehm Bücherei - A. Ziemsen Verlag, Wittenberg Lutherstadt, 88 pp.
  • Lantermann, W. & Lantermann, Y., 2007. Würfel- (Natrix tessellata) und Ringelnattern (Natrix natrix) am ungarischen Plattensee. Elaphe 15 (2): 60-64.
  • Laufer, H.; Fritz, C. & Sowig, P. (eds.), 2007. Die Amphibien und Reptilien Baden-Württembergs. Ulmer Verlag, Stuttgart, 807 pp.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.
  • Llorente, G. A., A. Montori, X. Santos & M. A. Carretero, (1995): Atles dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau, Barcelona. 192 pp.
  • Madsen, Thomas;Shine, Richard, 1993. Phenotypic plasticity in body sizes and sexual dimorphism in European grass snakes Evolution 47 (1): 321-325.
  • Mertens, R., 1947. Studien zut Eidonomie und Taxonomie der Ringelnatter (Natrix natrix). Abh. Senckenb. naturforsch. Ges. 476: 1-38.
  • Münch, D., 2004. Wiedernachweis der Ringelnatter (Natrix natrix) in Dortmund im Juni 2003. Elaphe 12 (1): 50-54.
  • Page, F.C., 1982. Lobosa; Filosa; Acarpomyxa; Xenophyophorea. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 510-517; 517-520; 520; 525-526.
  • Paracuellos, M., (2001): Natrix natrix. Herpetological Review, 32: 61.
  • Patnaik, (1994) Ageing in reptiles. Gerontology, 40:200-220.
  • Pleguezuelos, J.M., Márquez, R., Lizana, M. (eds.), (2002): Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. Ministerio de Medio Ambiente, Asoc. Herpetológ. Esp. 585 pp.
  • Shine, Richard, 1994. Sexual size dimorphism in snakes revisited Copeia 1994 (2): 326-346.
  • Thorpe, R. S., (1975): Biometric analysis of incipient speciation in the ringed snake, Natrix natrix (L.). Experientia, 31: 180-182.
  • Thorpe, R. S., 1980. A comparative study of ordination techniques in numerical taxonomy in relation to racial variation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Biological Journal of the Linnean Society 13: 7-40.
  • Thorpe, R. S., 1980. Microevolution and taxonomy of European reptiles with particular reference to the grass snake Natrix natrix and the wall lizards Podarcis sicula, P. melisellensls. Biological Journal of Linnean Society 14: 215-233.
  • Thorpe, R. S., 1981. Racial divergence and subspecific status of the Gotland grass snake: a comment on Nilson & Andrens paper. Zoological Journal of the Linnean Society 72: 369-370.
  • Thorpe, R.S., 1975. Quantitative handling of characters useful in snake systematics with particular reference to intraspedific variation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Biol. J. Linn. Soc. 7 (1): 27-43.
  • Thorpe, R.S., 1975. Biometric analysis of incipient speciation in the ringed snake Natrix natrix (L.). Experientia 31: 180-182.
  • Thorpe, R.S., 1979. Multivariate analysis of the population systematics of the ringed snake Natrix natrix (L.). Proc. Roy. Soc. Edinburgh 78 B: 1-62.
  • Thorpe, R. S., (1984): Geographic variation in the western grass snake (Natrix natrix helvetica) in relation to hypothesized phylogeny and conventional subespecies. J. Zool., 203: 345-355.
  • Thorpe, Roger S., 1984. Primary and secondary transition zones in speciation and population differentiation: a phylogenetic analysis of range expansion Evolution 38 (2): 233-243.
  • Tonge, S., 1986. The herpetofauna of Jersey. British Herpetological Society Bulletin (17): 18-21.
  • Vanni,S. & Lanza, B., 1983. Anfibi, rettili (Amphibia, Reptilia). Guide Riconoscimento Specie Anim Acque Interne Ital 27 : 179.
  • Vives-Balmaña, M. V., J. A. Alcover, & J. P. Martínez-Rica, (1987): Amfibis i Rèptils. Pp: 13-202, A: R. Folch (ed.), Història Natural dels Països Catalans, 13. Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona.
  • Völkl, Wolfgang, 1989. Untersuchungen zum Vorkommen der Ringelnatter Natrix natrix (Linnaeus, 1758) in Nordostbayern. Salamandra 25 (3/4): 213-223.
  • Vonk, F.J. et al., 2008. Evolutionary origin and development of snake fangs. Nature 454: 630-633.
  • Wiedl, Hansjörg; Böhme, Wolfgang, 1992. Wiederentdeckung der Ringelnatter (Natrix natrix ssp.?) auf Zypern - vorläufiger Bericht Herpetofauna 14 (80): 6-10.
  • Wirth, M. & Hähnlein, R., 2009. Die europäischen Wassernattern: Freilandbeobachtung, Haltung und Zucht von Natrix natrix (Linnaeus, 1758), Natrix maura (Linnaeus, 1758) und Natrix tessellata (Laurenti, 1768). Draco 10 (39): 49-60.

[modifica] Enllaços externs

Commons
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Serp de collaret
Wikispecies-logo-en.png
 Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serp_de_collaret&oldid=8894897»
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües