Serp verda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Serp verda
Malpolon monspessulanus
Malpolon monspessulanus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Colubridae
Gènere: Malpolon
Espècie: M. monspessulanus
Nom binomial
Malpolon monspessulanus
(Reuss, 1834)
Malpolon monspessulanus range Map.png

La serp verda,[1][2][3] o colobra bastarda[2] (Malpolon monspessulanus) és la serp de més grans proporcions de la herpetofauna dels Països Catalans. Hi ha exemplars adults que ultrapassen dos metres del cap a la cua.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Cap de serp verda dins un cirer en una xarxa contra ocells a la Serra de Castelltallat

Sol presentar el dors grisenc o verd oliva, amb taques negres a manera d'esquitxos; el ventre és verd groguenc. Els exemplars joves solen ésser més pintats, especialment en el cap, on destaquen taques negres a la part superior i clapes blanques amb ratlles ataronjades en les supralabials.

La serp verda és l'únic ofidi de l'herpetofauna ibèrica que té l'escut frontal més estret que els supraoculars, alhora que contacta amb els preoculars.

Pertany al grup dels ofidis anomenats opistòglifs, que es caracteritzen per tindre les dents conductores del verí acanalades i situades a la part posterior del maxil·lar superior, cosa que els permet d'immobilitzar les preses que engoleixen. Per la situació de les dents verinoses, difícilment pot injectar verí a les persones, i, si ho fa, l'emmetzinament no sol tenir conseqüències greus per a l'ésser humà.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • Coelopeltis lacertina, Wagler, 1830.
  • Coelopeltis monspessulanus, Hermann, 1804.
  • Coluber monspessulanus, Hermann, 1804.
  • Natrix lacertina, Wagler, 1824.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • M. m. fuscus, Fleischmann, 1831.
  • M. m. insignitus, Geoffroy de Saint Hilaire, 1809.
  • M. m. monspessulanus, Hermann, 1809.
  • M. m. saharatlanticus, Geniez, Cluchier y de Haan, 2006.

Costums[modifica | modifica el codi]

És diürna i sovint es mostra activa al pic del migdia. Quan intueix qualsevol perill, bufa i xiula sorollosament. No és rar de veure-la travessar les carreteres, on s'atura per aprofitar la calor que li ofereix l'asfalt. Dissortadament aquest costum fa que molts exemplars morin a les carreteres, aixafades pels vehicles que hi circulen.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Aquesta serp verda es trobava en un cirerer probablement intentant caçar els ocells que s'hi atansaven

La seua dieta és molt variada i depèn en gran part de l'edat de l'animal. Els joves es nodreixen d'insectes i de sargantanes, mentre que els semiadults i els exemplars adults prefereixen micromamífers, ocells, mamífers de mida mitjana i rèptils.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És una serp força termòfila, que es localitza preferentment a la terra baixa, on ocupa diversos biòtops que comprenen els pedregars, zones arbustives, llindars de boscos, conreus, etc. Ocasionalment també es pot trobar dins àrees urbanes, especialment en els barris perifèrics.

De fet, se la pot trobar des d'indrets secs i calorosos com són ara els de la zona de Lleida fins a ambients costaners molt més humits (Delta de l'Ebre, Aiguamolls de l'Empordà, Marjals de la Safor, etc.)

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La còpula es realitza a la primavera i la femella, en iniciar-se l'estiu, pon de 4 a 18 ous, que mesuren de 40x12 mm fins a 55x20 mm. Al cap d'uns cinquanta dies d'incubació neixen les cries, que fan entre 20-28 cm de longitud.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «serp». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 «Cercaterm». Termcat. [Consulta: 20 octubre 2013].
  3. Vives-Balmaña, Maria Victòria. Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Barcelona: Ketres, 1984, p. 202-203. ISBN 84-85256-43-3. 
  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 67.
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 75-76. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serp verda
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.