Constel·lació del Serpentari

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Serpentari
Nom en llatí	Ophiuchus
Abreviatura	Oph
Genitiu	Ophiuchi
Simbologia	el portador de la serp
Ascensió recta	17
Declinació	0
Àrea	948 graus quadrats; Posició 11a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	5
Estel més brillant	α Oph (Ras Alhague) (2,1m)
Meteors	Ophiuchids; Northern May Ophiuchids; Southern May Ophiuchids; Theta Ophiuchids;
Limita amb	Hercules; Serpens Caput; Libra; Scorpius; Sagittarius; Serpens Cauda; Aquila;
	Visible a latituds entre +80° i −80°.; Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El serpentari (Ophiuchus) és una constel·lació de l'hemisferi nord. Malgrat ésser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodíac tradicional de l'astrologia. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i la cua.

Estrelles principals

Rasalhague (α Ophiuchi) és l'estrella més brillant de la constel·lació. És una estrella blanca-blava del tipus A situada a 47 anys-llum. La seva magnitud aparent és 2,08, però si estès en el lloc del Sol, brillaria 26 vegades més que aquest (magnitud absoluta 1,3).

Té una petita companya distant unes 7 ua que orbita en 8,7 anys.

Ophiuchus és una constel·lació antiga i bastant brillant. En conseqüència un cert nombre de les seves estrelles porten un nom propi: Cebalrai (β Oph), Yed Prior (δ Oph) i Yed Posterior (ε Oph), Sabik (η Oph) i Marfik (λ Oph).

Marfik, Sabik i 67 Oph són estrelles dobles. 70 Oph és una estrella triple. ρ és una estrella quàdruple.

U Oph és una binària eclipsant de la família d'Algol (β Perseus). Distants 1.500 anys llum, els seus dos components són dos gegants blaus que s'oculten cada 1,7 dies, fent baixar la magnitud de la companya un poc menys d'una magnitud.

Y Oph és una estrella variable cefeida, la seva magnitud passa de 5,90 a 6,40 en un període de 17,13 dies.

RS Ophiuchi, una estrella molt poc lluminosa per interessar a l'astrònom amateur, forma part de la classe molt estranya de «nova recurrent», que poden augmentar el seu esclat de manera imprevisible moltes de centenes de vegades en l'espai d'alguns dies.

L'estrella de Barnard, la quarta estrella més pròxima del sistema solar (la segona si es considera el sistema d'Alfa Centauri com a un sol membre), es troba dins Ophiuchus, a una distància de 5,96 anys llum. Es tracta d'una nana vermella de magnitud aparent 9,54.

Taula de les estrelles d'Ophiuchus

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys-llum)	Tipus espectral	Nom en àrab
Rasalhague (α Oph)	2,08	1,30	47	A5III	راس الحية
Sabik (η Oph)	2,43	0,37	84	A2.5Va	السابق
ζ Oph	2,54	-3,20	458	09.5V
Yed Prior (δ Oph)	2,73	-0,86	170	M1III	اليد
Cebalrai (β Oph)	2,76	0,76	82	K2III	كلب الراعي
κ Oph	3,19	1,09	86	K2IIIvar
Yed Posterior (ε Oph)	3,23	0,64	108	G8III	اليد
θ Oph	3,27	-2,92	563	B2IV
ν Oph	3,32	-0,03	153	K0III
72 Oph	3,71	1,69	83	A4IVs
γ Oph	3,75	1,43	95	A0V
Marfik (λ Oph)	3,82	0,28	166	A2V	المرفق
67 Oph	3,93	-4,26	1418	B5Ib
70 Oph	4,03	5,50	17	K0V SB
44 Oph	4,16	2,11	84	A3IV:m
χ Oph	4,22	-1,66	489	B2Vne
45 Oph	4,28	1,61	111	F3III
φ Oph	4,29	0,25	210	G8/K0III
HR 6401	4,33	5,44	20	K2:III:
σ Oph	4,34	-3,44	1173	K3IIvar
ι Oph	4,39	0,11	234	B8V
ξ Oph	4,39	3,19	57	F2/F3V
68 Oph	4,42	-0,13	265	A2Vn
ω Oph	4,45	0,80	175	Ap
ψ Oph	4,48	0,79	178	K0III
HR 6493	4,53	2,14	98	F3V
ρ Oph	4,57	-0,84	394	B2V
μ Oph	4,58	-1,55	549	B8II-IIIMNp
υ Oph	4,62	1,75	122	A3m
71 Oph	4,64	0,33	238	G8III-IV
20 Oph	4,64	1,80	121	F7IV
41 Oph	4,72	0,60	218	K2III
τ Oph	4,77	1,19	170	F5V+...
51 Oph	4,78	-0,80	426	A0V
66 Oph	4,79	-1,79	677	B2Ve
30 Oph	4,82	-0,63	402	K4III
74 Oph	4,85	0,27	269	G8III
58 Oph	4,86	3,64	57	F6/F7V
HR 6196	4,91	-0,48	391	G8II/III
e Oph	5,03	-1,60	691	K4II-III
ο Oph	5,14	-0,09	363	K:...
23 Oph	5,23	0,82	248	K2III
HR 6128	5,24	-0,72	507	M2 comp
43 Oph	5,30	-1,02	600	K4/K5III
HR 6516	5,31	4,23	54	G8IV-V
37 Oph	5,32	-1,56	777	M2III
HR 6985	5,38	2,43	127	F5III
HR 6136	5,41	-0,15	423	K4IIIp
HR 6857	5,41	2,15	147	K2III
HR 6507	5,41	1,41	206	A8V
HR 6987	5,43	2,92	103	F3V
HR 6375	5,43	2,40	132	F5IV
HR 6686	5,44	-0,14	426	G9III
HR 6800	5,50	-0,01	412	K2III

Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesuradaes pel satèl·lit Hipparcos [1]i els noms en àrab de la plana de José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.

Objectes celestes

Ophiuchus és molt abundant en cúmuls globulars: M9, M10, M12, M14, M19, M62 i M107, els cúmuls Oberts NGC 6633 i IC 4665, la nebulosa IC 4603-4604, la nebulosa planetària NGC 6572, la nebulosa M2-9 i Barnard 68, un núvol de pols obscura.

Història

Ophiuchus és una constel·lació antiga. Apareix a l'Almagest de Claudi Ptolemeu amb les altres 47 constel·lacions, a vegades anomenada Serpentarius.

La constel·lació representa un home portant una serp al voltant; Ophiuchus divideix la constel·lació de la Serp en dues parts. Representa Asclepi, el metge llegendari. Asclepi hauria mort una serp amb la sorpresa de veure com a continuació una altra serp la reanimava amb unes herbes. El saber mèdic d'Asclepi hauria augmentat ràpidament fins a ser capaç de ressuscitar als morts.

Això inquietà a Hades, deu dels Inferns grecs, qui temé no rebre més ànimes. També va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo i de decretar que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d'honorar els seus talents de curandero, Zeus l'ha col·locat amb la seva serp als cels.

Tanmateix no és fàcil discernir-hi la figura d'un home sense una mica d'imaginació.

L'objecte més significatiu de la constel·lació d'Ophiuchus fou la supernova que explotà el 10 d'octubre de 1604, a prop de θ Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d'aquí el seu nom d'«Estrella de Kepler». Galileu utilitzà la seva breu aparició per dejectar el dogma Aristotèlic que indicava que els cels no canvien mai.

Ophiucus fou igualment el teatre de dues novae el 1848 i 1917.

Astrologia

La constel·lació de l'Ophiuchus fou estesa cap al sud per una decisió de la UAI el 1922, i es troba ara en el pla de l'eclíptica, cosa que significa que les trajectòries dels planetes, del Sol i de la Lluna el travessen. Aquest no era el cas quan el Zodíac fou creat fa 2 o 3.000 anys. Tradicionalment, a diferència de les altres constel·lacions travessades per l'eclíptica, Ophiuchus no es compta entre les dotze constel·lacions del Zodíac. Es tracta d'una de les diferències que sobrevenen entre l'astrologia i els desplaçaments reals dels objectes celestes.

Vegeu també

Llista d'estrelles per constel·lació

Enllaços externs

Apod en català, RS Oph