Serpentinita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una mostra de roca serpentinita, parcialment composta de crisòtil
Mostra de serpentinita del Golden Gate National Recreation Area, Califòrnia, USA

La serpentinita és una roca composta d'un o més grups de minerals del grup serpentina. Els minerals en aquest grup es formen per serpentinització, una hidratació i transformació de roques metamòrfiques i ultramàfiques del mantell de la Terra. Aquesta alteració és particularment important en el llit marí en les fronteres de les plaques tectòniques.

Reaccions de serpentinita[modifica | modifica el codi]

La serpentinita es forma a partir de l'olivina via diverses reaccions. Són reaccions molt exotèrmiques.

Producció abiòtica de metà a Mart per serpentinització[modifica | modifica el codi]

La presència de traces de metà en l'atmosfera de Mart ha originat la possible evidència de vida a Mart si el metà fos produït per activitat bacteriana. S'ha proposat la serpentinització com a font no biològica de les traces de matà observades.[1][2]

Impacte en l'agricultura[modifica | modifica el codi]

Els sòls amb una roca mare de serpentinita tendeixen a ser prims o ser absents. i altres nutrients principals per a les plantes, però hi abunden els elements tòxics per a les plantes com el crom i el níquel.[3]

Usos per la serpentinita[modifica | modifica el codi]

  • Pedra decorativa en arquitectura.[4]
  • Eines per a esculpir especialment entre els inuits
  • Pedra de forn a Suïssa. Una varietat d'esquist amb clorita i talc associada amb serpentinita alpinaes troba a la Val d’Anniviers, Suïssa i es feia servir de pedra de forn en la construcció de forns de pedra.[5]
  • Escut de neutrons en reactors nuclears. La serpentinita controla l'escapada dels neutrons en certs reactors nuclears .[6]
  • També es pot afegir a ciments especials en reactors nuclears.[7][8]
  • A l'estat de califòrnia la serpentinita és la roca oficial estatal.[9]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Life on Mars?». American Scientist, March–April 2006 [Consulta: 2 juny 2014].
  2. «Methane: Evidence of life on Mars?». redorbit.com, 15 gener 2009. [Consulta: 1 juny 2009].
  3. "CVO Website - Serpentine and serpentinite", USGS/NPS Geology in the Parks Website, September 2001, accessed February 27, 2011.
  4. Ashurst, John. Dimes, Francis G. Conservation of building and decorative stone. Elsevier Butterworth-Heinemann, 1990, p. 51.
  5. Talcose-schist from Canton Valais. By Thomags Bonney, (Geol. Mag., 1897, N.S., [iv], 4, 110--116) abstract
  6. Lithuanian Energy Institute. «Design of structures, components, equipments and systems». Ignalina Source Book, 2011-05-28. [Consulta: 2011-05-28].
  7. Aminian, A. (03-08 June 2007). "Determination of shielding parameters for different types of concretes by Monte Carlo methods" a ICENES 2007: International Conference on Emerging Nuclear Energy Systems. Session 12B: Radiation effects. : 7.  
  8. Abulfaraj, Waleed H.. «Evaluation of ilmenite serpentine concrete and ordinary concrete as nuclear reactor shielding». Radiation Physics and Chemistry, 44, 1-2, pàg. 139–148. DOI: 10.1016/0969-806X(94)90120-1. ISSN: 0969-806X [Consulta: 28 maig 2011].
  9. California Government Code § 425.2; see http://www.leginfo.ca.gov/cgi-bin/displaycode?section=gov&group=00001-01000&file=420-429.8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serpentinita