Serpico

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Serpico

Fitxa tècnica
Direcció: Sidney Lumet

Producció: Dino De Laurentiis
Roger M. Rothstein
Martin Bregman

Guió: Peter Maas (libre)
Waldo Salt
Norman Wexler
Sidney Kingsley

Música: Míkis Theodorákis
Giacomo Puccini

Fotografia: Arthur J. Ornitz

Protagonistes: Al Pacino
John Randolph
Tony Roberts
Bernard Barrow
M. ESra.t Walsh

Dades i xifres
Països: Itàlia
Estats Units
Data d'estrena: 1973
Gènere: Drama
Duració: 130 min.

Companyies
Productora: Paramount Pictures, CIC Productions
Pressupost: 1 milió de dòlars

Pàgina sobre “Serpico a IMDb

Serpico és una pel·lícula policíaca estatunidenca de Sidney Lumet estrenada el 1973, a partir del llibre homònim de Peter Maas. Explica la història viscuda de Frank Serpico, policia de la ciutat de Nova York, que va intentar denunciar la corrupció general que regnava al si d'aquest servei de policia. Va testimoniar a aquest efecte al davant de la comissió Knapp que tenia com a missió investigar sobre aquestes al·legacions.

Una sèrie televisada del mateix nom ha estat difosa a partir de 1978

Argument[modifica | modifica el codi]

Franck Serpico és un policia novaiorquès que lluita obstinadament contra la corrupció dels seus companys. Aquests acaben per trair-lo en una operació de carrer on és a punt de morir despprés de rebre un tret a la cara. Després d'11 anys d'una lluita quasi solitària, Serpico veu la seva integritat oficialment reconeguda pels seus superiors.

Analisi[modifica | modifica el codi]

Graciós i estrambòtic, Serpico és més a gust en les vesprades de la joventut contestatària dels anys 1970 que entre els seus col·legues policies. Policia de terreny, es vesteix de civil i adopta en el marc de les seves funcions la forma de vestir de l'esfera d'influència hippy, per tal de fondre's en la població que ell vigila.[1]

Sidney Lumet filma aquí abans de tot un combat. La intransigència de l'heroi l'hissa al rang de màrtir de la policia. Alguns veurien una figura de Crist a la cara de Serpico,[2] que és al fil del temps emmarcat per llargs cabells i menjat per la barba. Aquesta intransigència el pot igualment fer aparèixer com un Don Quixot modern, barallant-se per les seves idees, i Sidney Lumet mostra com n’és d’esgotadora: el combat de Serpico destrueix la seva vida privada, i acaba per deixar la policia.

Potser que la fascinació intacta exercida per Serpico resideix en l'acompliment del destí d'aquell que té l'alternativa de Descartes (cal canviar el món o canviar-se a si mateix), i opta per la confrontació amb el món.

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Serpico marcarà el començament d'una llarga sèrie d'èxits al cinema de Sidney Lumet.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serpico diu exactament " jo crec que és l'hora de ser en peu d'igualtat amb la gent al carrer". 35'30
  2. [1]
  3. [enllaç sense format] http://www.evene.fr/celebre/biographie/sidney-lumet-2399.php

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema