Serrànids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSerrànids
Serranidae Modifica el valor a Wikidata

Chromileptes altivelis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaSerranidae Modifica el valor a Wikidata
Richardson, 1844
Nomenclatura
Sinònims
Subfamílies
Acanthistius ocellatus de la costa de Nova Gal·les del Sud.
Cephalopholis argus.
Epinephelus lanceolatus.
Epinephelus adscensionis
Gonioplectrus hispanus.
Mycteroperca tigris.
Serranus subligarius.
Trachypoma macaranthus.

La família dels serrànids (Serranidae) es troba constituïda per peixos costaners agrupats en 555 espècies distribuïdes en 60 gèneres.[1] La vaca serrana (Serranus scriba), el serrà (Serranus cabrilla), l'anfós (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanus) en són representants a les costes dels Països Catalans.[2]

Morfologia[modifica]

  • Cos robust i un poc comprimit.
  • Cap ben desenvolupat recobert d'escates petites i adherents.
  • La boca és bastant ampla amb nombroses i petites dents.
  • La mandíbula és prominent.
  • Les aletes tenen radis durs.
  • L'aleta anal és curta i amb tres radis espinosos.
  • La caudal és multiforme.
  • Tenen el preopercle dentat d'una forma característica.
  • L'opercle té entre una i tres espines.[3]

Reproducció[modifica]

Ponen ous flotants i moltes espècies són hermafrodites.

Alimentació[modifica]

Són carnívors voraços i grans depredadors.

Costums[modifica]

Quan assoleixen una bona mida viuen solitaris i delimiten un terreny de caça.

Hàbitat[modifica]

Majoritàriament són tropicals (però també abunden a mars de clima temperat), sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també n'hi ha certes espècies d'aigües salabroses i dolces.

Taxonomia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Family Details for Serranidae - Sea basses: groupers and fairy basslets» (en anglès). Fishbase. [Consulta: 12 novembre 2019].
  2. «Serrànids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Canyelles Ferrà, Xavier. Peixos de les Illes Balears. 1. ed. Mallorca: Editorial Moll, 2000, p. 135 (Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13). ISBN 8427360134. 
  4. Animal Diversity Web (anglès)