Serra (Camp de Túria)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serra
Bandera de Serra Escut de Serra
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Serra respecte del País Valencià Localització de Serra respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
La cartoixa de Portaceli
La cartoixa de Portaceli
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Llíria
Gentilici serratí, serratina / serrà, serrana
Predom. ling. Valencià
Superfície 57,29 km²
Altitud 330 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.313 hab.
57,83 hab/km²
Coordenades 39° 41′ 08″ N, 0° 25′ 47″ O / 39.68556,-0.42972Coord.: 39° 41′ 08″ N, 0° 25′ 47″ O / 39.68556,-0.42972
Distàncies 27 km de València
26 km de Llíria
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
6 PSPV, 2 PP, 2 ITP i 1 EUPV
Javier Arnal Gimeno (PSPV)
Codi postal 46118
Codi territorial 46228
Festes majors Primera quinzena d'agost
Patró/Patrons Sant Josep i Mare de Déu dels Àngels
Fira tradicional Dia de la Cirera
Web

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera i Nàquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palància). El forment els nuclis de població de Serra, Portaceli i Torre de Portaceli.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble compta amb carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seva meitat septentional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades bé en la mateixa adreça ibèrica de l'anticlinal bé en sentit transversal.

Destaquen els pics de Rebalsadors i l'Alt del Pi, i la vall de Lullén o de Portaceli. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gàtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

El clima és de tipus mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, amb dues màximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetació de pins i romanís.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya ); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de València; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquistada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle XIX.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.356

Economia[modifica | modifica el codi]

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. També destaquen impressionants pics que ens serveixen d'excelent mirador, com el del Garbí, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
  • Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
  • Penyes Altes. Microrresrva de flora.
  • Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
  • Castell de Serra. Microrresrva de flora.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets típics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la població, en estos dies també té lloc una processó en honor al sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
  • Dia de la Cirera. L'últim cap de setmana de maig o primer de juny té lloc aquesta festa en què els visitants poden degustar esta fruita. De forma paral·lela, s'instal·la una fira gastronòmica amb productes típics de la comarca (orelletes, embotits...). És una de les cites més destacades de la comarca a la què acudixen, any a any, centenars de visitants. A més durant este cap de setmana té lloc una Fira Medieval i La Fira de la Calderona ( on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la població ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
  • Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Àngels se celebren misses, processons i ofrenes en honor als patrons a més de varietets, discomòbils, cercaviles, "mascletaes", castells, moros i cristians, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra (Camp de Túria)