Serra (Camp de Túria)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:12, 3 ago 2016 amb l'última edició de CanaryBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaSerra
Serra de Portaceli (ca)
Serra (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 41′ 07″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.6854°N,0.4285°O / 39.6854; -0.4285
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarcael Camp de Túria Modifica el valor a Wikidata
CapitalSerra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.608 (2023) Modifica el valor a Wikidata (62,97 hab./km²)
Gentiliciserratí, serratina / serrà, serrana
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície57,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud330
Limita amb
Bétera
Segart
Sogorb
Torres Torres
la Pobla de Vallbona
Nàquera
Olocau
Estivella
Gàtova Modifica el valor a Wikidata
PatrociniJosep de Natzaret i Mare de Déu dels Àngels Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46118
Fus horari
Codi INE46228 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46228 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webserra.es Modifica el valor a Wikidata

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria. Limita amb Gàtova, Olocau, la Pobla de Vallbona, Bétera i Nàquera (a la mateixa comarca), Torres Torres, Estivella i Segart (al Camp de Morvedre) i Sogorb (a l'Alt Palància). El forment els nuclis de població de Serra, Portaceli i Torre de Portaceli.

Geografia

Situat en el vessant meridional de la Serra Calderona el poble compta amb carrers tortuosos i empinats. El relleu es mostra molt accidentat en tota la seva meitat septentional, domini de la Serra Calderona (o de Portaceli), caracteritzada pel gran nombre de falles alineades bé en la mateixa adreça ibèrica de l'anticlinal bé en sentit transversal.

Destaquen els pics de Rebalsadors i l'Alt del Pi, i la vall de Lullén o de Portaceli. En l'extrem nord-oest, limitant amb Gàtova i Sogorb es passa dels 800 m., mentre que en l'extrem oposat, a l'altura del barranc de Portaceli, no se superen els 190 m.

El clima és de tipus mediterrani, amb mitjanes tèrmiques que oscil·len entre els 450 mm³ i els 500 mm³ de pluja anual, amb dues màximes en els mesos de maig i octubre. En la forest creix una vegetació de pins i romanís.

Història

Carta pobla de Serra i Ria (1609).

Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria); del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya ); té el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar Fànyes i al rei moro Yahia, pretendent al tron de València; també en la Historia Roderici es fa referència al lloc com plaça conquistada pel mercenari castellà al mateix temps que Olocau; Jaume I (1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers; com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i últimament als ducs de Montellano; lloc de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, rere la seua expulsió va veure reduir la seua població a una quarta part; la població es va duplicar durant el segle XIX.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838 3.356

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 2 del Partit Popular, 1 d'Esquerra Unida-Acord Ciutadà, 1 de Ciutadans i 1 de Gent de Serra.


Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Serra

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Javier Arnal Gimeno 791 42,9% 5 (-1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Adela Conde Ruano 393 21,31% 2 ()
Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: Acord Ciutadà Fitxer:EUPV-EVPV.png Marcos Cabo Galera 326 17,68% 2 (+1)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania José Enrique Martínez Lloris 157 8,51% 1 (+1)
Gent de Serra Fitxer:Gent de Serra.png Manuela Navarro Fos 147 7,97% 1 (+1)
Iniciativa por Torre de Portacoeli (ITP) (no es presentà) (-2)
Vots en blanc 30 1,63%
Total vots vàlids i regidors 1.844 100 % 11
Vots nuls 53 2,79%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.897 77,65%**
Abstenció 546* 22,35%**
Total cens electoral 2.443* 100 %**
Alcalde: Javier Arnal Gimeno (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 5 de PSPV i 1 de C's[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2003 l'alcalde de Serra és Javier Arnal Gimeno(PSPV).[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Sitxo Català Martínez Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Navarro Navarro AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Ros Cabo PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Jose Ros Cabo
Francisco Ros Cabo 		PP
PSPV-PSOE 		17/6/1995 (moció de censura)
31/1/1998 		--
1999–2003 Javier Navarro Navarro PP 03/07/1999 --
2003–2007 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Javier Arnal Gimeno PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Economia

A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.

Monuments

  • Cartoixa de Portaceli. Fundada el 5 de setembre de 1272 pel bisbe Albalat en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es fundava a la península i amb el temps una de les més importants, car per ella passaren reis, papes, cardenals, militars; Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a superior de l'orde; el 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943 i tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté, a més quatre claustres; un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la Font de la Mina.

Llocs d'interés

  • Serra Calderona. Parc Natural amb diverses fonts entre les quals es troben: la de l'Ombria, del Berro, de la Gota i del Llentiscle, etc. També destaquen impressionants pics que ens serveixen d'excel·lent mirador, com el del Garbí, Rebalsadors, l'Oronet, etc.
  • Tancat de Portaceli. Microrresrva de flora.
  • Penyes Altes. Microrresrva de flora.
  • Barranc del Saragatillo. Microrresrva de flora.
  • Castell de Serra. Microrresrva de flora.

Festes i celebracions

  • Sant Blai. El 3 de febrer, se celebra una missa i a l'acabar s'obsequia a tots els assistents amb els panets típics de Sant Blai, elaborats de forma artesanal pels forners de la població, en estos dies també té lloc una processó en honor al sant i una cavalcada especialment pensada per als xiquets.
  • Dia de la Cirera. L'últim cap de setmana de maig o primer de juny té lloc aquesta festa en què els visitants poden degustar esta fruita. De forma paral·lela, s'instal·la una fira gastronòmica amb productes típics de la comarca (orelletes, embotits...). És una de les cites més destacades de la comarca a la qual acudixen, any a any, centenars de visitants. A més durant este cap de setmana té lloc una Fira Medieval i La Fira de la Calderona ( on els diferents municipis de la Serra munten els seus estands) i els Tallers d'Oficis Tradicionals, on les diferents associacions de la població ens mostren els oficis del picapedrer, dels aiguaders, etc.
  • Festes patronals. La primera quinzena d'agost, en honor a Sant Josep i a la Mare de Déu dels Àngels se celebren misses, processons i ofrenes en honor als patrons a més de varietats, discomòbils, cercaviles, "mascletaes", castells, moros i cristians, etc.

Referències

  1. ↑ García, José «Se constituyen los Ayuntamientos del Camp de Túria, en una jornada no exenta de sorpresas» (en castellà). www.infoturia.com, 16-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Sagunt], 90, 28-04-2015, pàg. 163 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Serra», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Serra. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. ↑ «Església Parroquial de la mare de Déu dels Àngels». Comunitatvalenciana.com. [Consulta: 22 febrer 2015].
  8. ↑ «Fitxa BRL Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Ángeles». Cult.gva.es. [Consulta: 22 febrer 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra (Camp de Túria)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Serra_(Camp_de_Túria)&oldid=17278750»