Collserola
| Collserola | |
|---|---|
 |
|
| Cota màxima: | 516,2[1] msnm |
| Coordenades: | (i) |
| Situació: | Barcelonès |
| Serralada: | Serralada Litoral Catalana |
| Cims destacats: | Tibidabo, Turó del Puig, Puig d'Olorda, Turó de Valldaura, Turó de la Magarola, Sant Pere Màrtir, Puig Madrona |
| Composició dels materials geològics: | Roques metamòrfiques |
 Accediu al Portal:Geografia |
|
La serra de Collserola és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana. La major part de la seva superfície constitueix el Parc Natural de Collserola des de l'any 2010.
Taula de continguts |
[modifica] Particularitats
La serra de Collserola s'estén entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000 ha. Separa el pla de Barcelona de la depressió del Vallès i culmina a 516,2 m d'altitud, al cim del Tibidabo. D'altres cims importants són el Turó del Puig (477,2 m), el Puig d'Olorda (436,4 m), el Turó de Valldaura (421,3 m), el Turó de la Magarola (o del Maltall) (431 m), Sant Pere Màrtir (389 m) i el Puig Madrona (342 m).[2]
Conté una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.
L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.
El nom de Collserola ve de «Coll (de) s'Erola», amb un ús arcaic de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.
[modifica] Geologia
La serra està formada majoritàriament per roques metamòrfiques (llicorelles, esquists i pissarres) de l'era primària plegades intensament, a diferència dels trams contigus de la Serralada Litoral: el massissos de l'Ordal i el Garraf són formats per roques sedimentàries secundàries i la Serra de Marina i la del Corredor són majoritàriament granítiques[3].
Per sota de les roques metamòrfiques, hi ha un sòcol granític producte d'una intrusió de magma durant l'orogènia herciniana. L'augment de pressió i temperatura causat per aquest magma calent va alterar les roques del voltant (és el que s'anomena metamorfisme de contacte), formant una aureola metamòrfica que arriba a uns dos quilòmetres d'ample en molts llocs com els voltants del Tibidabo. Això es pot observar al vessant barceloní, al peu del qual trobem, de manera discontínua, afloraments granítics, seguits més amunt de la sèrie de roques metamorfosades: a l'aureola interna corneanes (en contacte amb el granit) i micacites, i a l'aureola externa filites, que passen gradualment a les pissarres menys metamorfosades de la resta de la serra.[4] A la base del vessant vallesà, reapareix el granit entre el Papiol i Valldoreix, explotat a la Mina Berta.[3]
Per damunt de les licorelles, trobem en alguns llocs afloraments calcaris, com el del Puig d'Olorda i el Turó de Montcada, explotats per fàbriques de ciment.
[modifica] Vegetació
La vegetació potencial predominant és l'alzinar amb marfull, i, en bona part del vessant obac, l'alzinar amb roure cerrioide, si bé a causa de l'alteració humana (incendis, pasturatge, etc.) trobem la major part de la serra coberta per pinedes de pi blanc o un bosc mixt de pins, roures i alzines. També a les vessants més assolellades trobem pi pinyer. Als fons de les valls, al llarg dels torrents i a les obagues també es troben boscos de ribera. Hi ha zones de matolls i prats. Sota les pinedes creix el sotabosc, amb vegetació típicament mediterrània.
[modifica] Fauna
A Collserola s'hi troben tortugues mediterrànies, diverses espècies de serps, gripaus, tritons, granotes i salamandres. De mamífers són abundants els porcs senglars, les guineus, toixons o esquirols. Entre tots els animals, destaquen les aus, de les quals s'han comptabilitzat 130 espècies. Abunden el pitroig, la cadernera, el colom, l'esparver, l'aligot i la merla.
[modifica] El Parc de Collserola
Per preservar aquest espai, el 1987 es va constituir el Parc de Collserola, que té una superfície de 8.465 hectàrees. Es tracta d'un Espai d'interès natural, i està gestionat pels nou municipis que comprèn el Parc (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern) i per la Diputació de Barcelona.
El 19 d'octubre de 2010 es publica el Decret 146/2010, de 19 d'octubre, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc.
[modifica] Torre de Collserola
Dalt del turó de la Vilana, a 445 m d'altitud, s'hi aixeca la Torre de Collserola, torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. La promotora del projecte i actual propietària és la Societat Anònima Torre de Collserola (els seus accionistes són Telefónica amb un 30,40%, Retevisión, amb un 41,75%, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya amb un 22,85% i l'Entitat Metropolitana del Transport amb un 5%). La torre fa 288,4 metres d'alçada, dels quals només 268 queden a la superficie. El 20,4 metres restants queden dins dels pou del pilar central per sota del nivell zero respecte del terra.L'autor del projecte fou l'arquitecte britànic Norman Foster.
[modifica] Barri de Collserola
El barri de Collserola integrant del Districte Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona està format pels següents territoris:
[modifica] Agressions a la serra de Collserola
Diverses associacions com Depana o la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola [5] consideren que aquesta pateix agressions que són incompatibles amb la conservació del seu espai natural.
[modifica] Referències
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
- ↑ 3,0 3,1 Raspall, A. i cols. Guia de Natura del Parc de Collserola. Barcelona, 2004. Consorci del Parc de Collserola. ISBN 84-609-3165-X
- ↑ SOLÉ SABARÍS, Lluís (dir.) Ciclo de Geología práctica sobre los alrededores de Barcelona. Madrid, 1964. Dirección General de Enseñanza Media
- ↑ http://www.collserola.org
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Decret de 19 d'octubre de 2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc.
- Web del Parc Natural de Collserola
- Web de rutes en bicicleta pel Parc de Collserola
- Web de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola, formada per un grup d'entitats que treballen per aconseguir un nou marc de protecció per a la serra de Collserola. Aquestes entitats són dels diferents municipis, nou en total, que envolten la serra. La web inclou un plànol de Collserola.
- Mapa de Collserola. Itineraris a peu i rutes en bicicleta per Collserola.
- Web Fonts de Collserola . Grup d'amics, amants de la natura, a qui agrada fer excursions i anar amb bicicleta, han fet una recerca de 200 fonts del Parc de Collserola. En el web disposeu de recorreguts amb GPS
- Rutes a cavall per Collserola
- [ http://vallvidrera-aavv.blogspot.com/ Poble Vallvidrera ]. Blog dels veins i veïnes del Poble de Vallvidrera
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
