Serra del Montsià

Infotaula de geografia físicaSerra del Montsià
Imatge
Serra del Montsià. Secció central; vessant oest.
Tipusserra
Localització
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaMontsià (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontsià
Map
 40° 37′ 26″ N, 0° 32′ 41″ E / 40.6239°N,0.5447°E / 40.6239; 0.5447
SerraladaSerralada Prelitoral Catalana
SerraMontsianell, serreta de Freginals, serra de l'Avenc, serreta de Valldepins, los Moletons, els Quatre Mollons
Dades i xifres
Cims destacatsLa Torreta, Mola cima, Mata-redona, la Cugula, Molló dels tres termes
AltitudLa Torreta de Montsià, 764[1]
MaterialCalcari
Superfície5.302,36498 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389182 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata

La serra del Montsià és un conjunt muntanyós, paral·lel al litoral mediterrani, situat al sud de les Terres de l'Ebre. Serralada relativament alta i molt a prop de la línia de costa, la serra del Montsià és un punt de referència geogràfic i privilegiat mirador de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Baix Maestrat i Ports.

Geografia i geologia[modifica]

Mata-redona, un dels cims principals de la Serra del Montsià

Geogràficament aquesta cadena muntanyosa s'estén al mateix litoral des del riu Ebre (al nord) fins al riu Sénia (al sud). Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. L'eix principal s'orienta en direcció NE-SO paral·lela a la línia de costa, amb una longitud total d'uns 12 km i una amplada de 5 km. Presenta una abrupta orografia amb espadats, cingles i barrancs que li confereixen una acusada inaccessibilitat i forts desnivells.

El seu punt més alt és la Torreta del Montsià (764 m), al centre de la serralada. Tot i així, amb el seu perfil triangular, la Mola cima, un xic més al sud, sembla el cim més alt quan hom veu la serra del Montsià des d'Ulldecona i els voltants. Un altre cim emblemàtic és la Foradada, situada al nord de la Torreta, car és un magnífic mirador natural sobre el Delta de l'Ebre.

El massís del Montsià és un bloc limitat per falles aixecat respecte a la plana costanera i la cubeta d'Ulldecona (a l'interior).[2] Es va formar fa 25 milions d'anys durant l'orogènia alpina. Geològicament el conjunt format per la Serra del Montsià - fossa (o foia) d'Ulldecona/Freginals - serra de Godall és molt similar al conjunt format per les Talaies d'Alcalà - foia de Santa Magdalena de Polpís/Alcalà de Xivert - Serra d'Irta situat més al sud. Aquests conjunts formen la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.[3] Són muntanyes de tipus calcari amb molts avencs i coves.[4]

Protecció oficial i ecologia[modifica]

Vista aèria de la Serra de Montsià
La Serra del Montsià amb neu. La Mola-cima (748 m) sembla el cim més alt des de molts angles.

La serra destaca per la singularitat del seu relleu calcari, per mantenir ecosistemes naturals mediterranis representatius, i pel seu interès biogeogràfic, en constituir el límit sud per a algunes espècies extra-mediterrànies i un important enclavament d'elements meridionals.

Administrativament la serra del Montsià està dividida entre els termes municipals d'Alcanar, Ulldecona, Freginals, Amposta i La Ràpita.[5]

Aquest espai natural vora el litoral, malgrat l'elevada freqüentació humana que ha sofert i alguns incendis, es manté poc alterat, raó per la qual ha estat inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya PEIN- (en data de 6/3/2000) que li atorga unes directrius per protecció del Medi natural i del Paisatge.[6]

Hi ha una extensa zona degradada al vessant sud-est dels massís causada per una pedrera que treu material calcari per la producció de ciment.

Actualment l'excursionisme, la cacera, l'escalada i la BTT són les úniques activitats permeses dins del P.E.I.N. del Montsià.

Vegetació i fauna[modifica]

La serra de Montsià té un règim climàtic mediterrani on impera el rocam calcari, i una diversitat d'ambients definits per les comunitats vegetals, on viuen les espècies animals (hàbitats):[5]

Referències[modifica]

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. MIRÓ, M., DOMINGO, M. Medi natural: relleu Barcelona, 1986. Ed. Els Llibres de la Frontera. ISBN 84-85-709-51-9
  3. Gepec.org Serra del Montsià Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine. a gepec.org
  4. Cuevas de Castellón
  5. 5,0 5,1 «Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Serra de Montsià». Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 14 febrer 2014].
  6. «Serra del Montsià». Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural de Catalunya. Generalitat de Catalunya, CREAF. [Consulta: 14 febrer 2014].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra del Montsià