Sessions del Comitè Olímpic Internacional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentSessions del Comitè Olímpic Internacional
Cartell de bienvenida a la 117a sessió del Comitè Olímpic Internacional realitzada a Singapur l'any 2005.

Una sessió del Comitè Olímpic Internacional és una reunió realitzada per aquest organisme al qual assisteixen els seus membres per prendre resolucions sobre el moviment olímpic. És l'òrgan suprem del Comitè Olímpic Internacional (COI) i les seves decisions són finals. Cada membre del COI té dret a vot.

Es realitza una sessió ordinària un cop l'any. En cas d'emergancia o de resoldre punts encara pendents es pot trucar a una sessió extraordinària en conveniancia amb el President del COI o per petició escrita d'almenys les dues terceres parts dels membres.

Les activitats més importants realitzades en les sessions són, entre altres:

  • Adaptar o modificar la Carta Olímpica.
  • Escollir els membres del Comitè Olímpic, el President Honorari, membres honoraris i membres d'honor.
  • Escollir el President, Vicepresident i tots els altres membres del Cos Executiu.
  • Escollir la ciutat seu dels Jocs Olímpics.
  • Determinar quins esports formaran part del calendari olímpic i quins no.

En l'actualitat, les sessions es realitzen en conjunt amb la realització dels Jocs Olímpics, tant d'hivern com d'estiu. En els anys senars, en els quals no se celebren els esdeveniments olímpics, es designen les seus dels Jocs Olímpics a partir d'un procés d'elecció previ.

Sessions del Comitè Olímpic Internacional[modifica]

Les sessions de color blau són realitzades durant el Congrés Olímpic i les sessions de color rosa són realitzades durant els Jocs Olímpics.

# Seu Any Activitats
1a França París, França 1894 Atenes és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1896. París és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900.[1]
2n Grècia Atenes, Grècia 1896
3r França Le Havre, França 1897
4t França París, França 1901 St. Louis és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1904.[1]
5a[2] França París, França 1903
6a[2] Regne Unit Londres, Regne Unit 1904 Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1908.[1]
7a Bèlgica Brussel·les, Bèlgica 1905
8a Grècia Atenes, Grècia 1906
9a Països Baixos La Haia, Països Baixos 1907
10a Imperi Alemany Berlín, Alemanya[2] 1909 Estocolm és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1912.[1]
11a Luxemburg Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1910
12a Imperi Austrohongarès Budapest, Imperi Austrohongarès 1911
13a Suïssa Basilea, Suïssa 1912
14a Suècia Estocolm, Suècia 1912 Berlín és seleccionar per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1916.[1]
15a Suïssa Lausana, Suïssa 1913
16th França París, França 1914
1915 - 1918 Primera Guerra Mundial. Se suspengueren les activitats del Comitè Olímpic Internacional.
17a Suïssa Lausana, Suïssa 1919 Anvers és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1920.[1]
18a Bèlgica Anvers, Bèlgica 1920
19a Suïssa Lausana, Suïssa 1921 Chamonix és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 i París la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924. Amsterdam és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1928.[1]
20a França París, França 1922
21a Itàlia Roma, Itàlia 1923 Los Angeles és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932.[1]
22a França París, França 1924
23a Txecoslovàquia Praga, Txecoslovàquia 1925
24a Portugal Lisboa, Portugal 1926 Sankt Moritz és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1928.[1]
25a  Monaco 1927
26th Països Baixos Amsterdam, Països Baixos 1928
27a Suïssa Lausana, Suïssa 1929 Lake Placid és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1932.[1]
28th Imperi Alemany Berlín, Alemanya 1930
29th Espanya Barcelona, Espanya 1931 Berlín és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936.[1]
30a Estats Units d'Amèrica Los Angeles, Estats Units 1932
31a Àustria Viena, Àustria 1933 Garmisch-Partenkirchen és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1936.[1]
32a Grècia Atenes, Grècia 1934
33a Noruega Oslo, Noruega 1935
34a Alemanya Garmisch-Partenkirchen, Alemanya 1936
35a Alemanya Berlín, Alemanya 1936 Tòquio és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1940.[1]
36a Polònia Varsòvia, Polònia 1937 Sapporo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1940.[1]
37a Egipte El Caire, Egipte 1938
38a Regne Unit Londres, Regne Unit 1939 Garmisch-Partenkirchen és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1940. Cortina d'Ampezzo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1944. Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1944.[1]
1940 - 1945 Segona Guerra Mundial. Se suspengueren les activitats del Comitè Olímpic Internacional.
39a Suïssa Lausana, Suïssa 1946 Sankt Moritz és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1948. Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1948.[1]
40a Suècia Estocolm, Suècia 1947 Oslo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1952. Hèlsinki és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1952.[1]
41a Suïssa Sankt Moritz, Suïssa 1948
42a Regne Unit Londres, Regne Unit 1948
43a Itàlia Roma, Itàlia 1949 Cortina d'Ampezzo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1956. Melbourne és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1956.[1]
44a Dinamarca Copenhaguen, Dinamarca 1950
45a[2] Àustria Viena, Àustria 1951
46a Noruega Oslo, Noruega 1952
47a Finlàndia Hèlsinki, Finlàndia 1952 Avery Brundage és elegit president del COI.[3]
48a Mèxic Ciutat de Mèxic, Mèxic 1953
49a Grècia Atenes, Grècia 1954
50a França París, França 1955 Squaw Valley és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1960. Roma és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1960.[1]
51a Itàlia Cortina d'Ampezzo, Itàlia 1956
52a Austràlia Melbourne, Austràlia 1956
53a Bulgària Sofia, Bulgària 1957
54a Japó Tòquio (Japó) 1958
55a Alemanya Occidental Múnic, Alemanya Occidental 1959 Innsbruck és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1964. Tòquio és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964.[1]
56a Estats Units d'Amèrica San Francisco, Estats Units 1960
57a Itàlia Roma, Itàlia 1960
58a Grècia Atenes, Grècia 1961
59a Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Moscou, Unió Soviètica 1962
60a Alemanya Occidental Baden Baden, Alemanya Occidental 1963 Ciutat de Mèxic és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1968.[1]
61a Àustria Innsbruck, Àustria 1964 Grenoble és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1968.[1]
62a Japó Tòquio (Japó) 1964
63a Espanya Madrid, Espanya 1965
64a Itàlia Roma, Itàlia 1966 Sapporo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1972. Múnic és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1972.[1]
65a Iran Teheran, Iran 1967
66a França Grenoble, França 1968
67a Mèxic Ciutat de Mèxic, Mèxic 1968
68a Polònia Varsòvia, Polònia 1969
69a[4] Països Baixos Amsterdam, Països Baixos 1970 Denver és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1976. Mont-real és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1976.[1]
70a Països Baixos Amsterdam, Països Baixos 1970
71a[4] Luxemburg Ciutat de Luxemburg, Luxemburg 1971
72a Japó Sapporo, Japó 1972
73a Alemanya Occidental Múnic, Alemanya Occidental 1972 Lord Killanin és elegit president del COI.[5]
74a Bulgària Varna, Bulgària 1973
75a Àustria Viena, Àustria 1974 Lake Placid és seleccionda per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1980. Moscou és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1980.[1]
76a Suïssa Lausana, Suïssa 1975
77a Àustria Innsbruck, Àustria 1976
78a Canadà Mont-real, Canadà 1976
79a Txecoslovàquia Praga, Txecoslovàquia 1977
80a Grècia Atenes, Grècia 1978 Sarajevo és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1984. Los Angeles és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1984.[1]
81a Uruguai Montevideo, Uruguai 1979
82a Estats Units d'Amèrica Lake Placid, Estats Units 1980
83a Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Moscou, Unió Soviètica 1980 Juan Antonio Samaranch és elegit president del COI.[6]
84a Alemanya Occidental Baden Baden, Alemanya Occidental 1981 Calgary és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1988. Seül és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1988.[1]
85a Itàlia Roma, Itàlia 1982
86a Índia Nova Delhi, Índia 1983
87a República Federal Socialista de Iugoslàvia Sarajevo, Iugoslàvia 1984
88a Estats Units d'Amèrica Los Angeles, Estats Units 1984
89a Suïssa Lausana, Suïssa 1984
90a Alemanya Occidental Berlín Oest, Alemanya Occidental 1985
91a Suïssa Lausana, Suïssa 1986 Barcelona és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.[7] Albertville és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992.[1]
92a Turquia Istanbul, Turquia 1987
93a Canadà Calgary, Canadà 1988
94a Corea del Sud Seül, Corea del Sud 1988 Lillehammer és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994[7]
95a Puerto Rico San Juan, Puerto Rico 1989
96a Japó Tòquio (Japó) 1990 Atlanta és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1996.[7]
97a Regne Unit Birmingham, Regne Unit 1991 Nagano és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1998.[7]
98a França Albertville, França 1992
99a Espanya Barcelona, Espanya 1992
100a Suïssa Lausana, Suïssa 1993
101a Mònaco Montcarles, Mònaco 1993 Sydney és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu del 2000.[7]
102a Noruega Lillehammer, Noruega 1994
103a França París, França 1994
104a Hongria Budapest, Hongria 1995 Salt Lake City és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2002.[7]
105a Estats Units d'Amèrica Atlanta, Estats Units 1996
106a Suïssa Lausana, Suïssa 1997 Atenes és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2004.[7]
107a Japó Nagano, Japó 1998
108a Suïssa Lausana, Suïssa 1999
109a Corea del Sud Seül, Corea del Sud 1999 Torí és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2006.[7]
110a Suïssa Lausana, Suïssa 1999
111th Austràlia Sydney, Austràlia 2000
112a Rússia Moscou, Rússia 2001 Pequín és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008.[7] Jacques Rogge és elegit president del COI.[8]
113a Estats Units d'Amèrica Salt Lake City, Estats Units 2002
114a Mèxic Ciutat de Mèxic, Mèxic 2002
115a República Txeca Praga, República Txeca 2003 Vancouver és seleccionada per ser seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2010.[7]
116a Grècia Atenes, Grècia 2004
117a Singapur Singapur 2005 Londres és seleccionada per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012. El beisbol i el softbol són eliminats del programa olímpica partir del 2012.
118a Itàlia Torí, Itàlia 2006
119a Guatemala Ciutat de Guatemala, Guatemala 2007 Sotxi és escollida seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2014.
120a República Popular de la Xina Pequín, Xina 2008
121a Dinamarca Copenhaguen, Dinamarca 2009 Rio de Janeiro és escollida seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2016. El golf i el rugbi seran readmesos al programa olímpic de 2016.
122a Canadà Vancouver, Canadà 2010 Nanquín és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de la Joventut de 2014.
123a Sud-àfrica Durban, Sud-àfrica 2011 Pyeongchang és escollida per ser la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2018.
124a Regne Unit Londres, Regne Unit 2012
125a Argentina Buenos Aires, Argentina 2013 Tòquio és escollida per se la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2020. Jacques Rogge finalitza el seu mandat com a president del COI i és succeït per Thomas Bach.
126a Rússia Sotxi, Rússia 2014
127a Mònaco Montecarlo, Mònaco 2014 Sessió extraordinària per discutir sobre l'Agenda Olímpica de 2020
Sessions futures
128a Malàisia Kuala Lumpur, Malàisia 2015 Serà anunciada la seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2022.
129a Brasil Rio de Janeiro, Brasil 2016
130a Perú Lima, Perú 2017 Serà anunciada la seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 and 2028 Summer Olympics.
131a Corea del Sud Pyeongchang, Corea del Sud 2018

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 «IOC vote history». Arxivat de l'original el 2008-05-25. [Consulta: 19 juliol 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Sessions du Comité international olympique». Olympic Review. International Olympic Committee, 26, març 1951, pàg. 2 [Consulta: 4 febrer 2010].
  3. ↑ Comité International Olympique «Extract of the minutes of the 47th session — Helsinki 1952 (Palais de la Noblesse» (PDF). Bulletin du Comité International Olympique, 34–35, setembre 1959, pp. 22.
  4. ↑ 4,0 4,1 «IOC Congresses and sessions». Olympic Review. International Olympic Committee, 188, 1983, pàg. 428 [Consulta: 4 febrer 2010].
  5. ↑ Olympic Review, N59, October 1972, p. 355, available online Arxivat 2010-12-07 a Wayback Machine.
  6. ↑ Olympic Review, N154, August 1980, pp. 410-412, available online Arxivat 2010-08-08 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Past elections. Comitè Olímpic Internacional
  8. ↑ Olympic Review, August-September 2001, p. 5, available online
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sessions_del_Comitè_Olímpic_Internacional&oldid=33122392»