Sestri Levante

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sestri Levante
Localització
Sestri Levante situat respecte Itàlia
Sestri Levante
Localització de Sestri Levante a Itàlia
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Ligúria
Gènova
Superfície 33,33 km²
Altitud 1 msnm
Població (2006)
  • Densitat
1,616 hab.
48,48 hab/km²
Coordenades 44° 16′ 12″ N, 9° 23′ 35″ E / 44.27,9.3930555555556Coord.: 44° 16′ 12″ N, 9° 23′ 35″ E / 44.27,9.3930555555556
Dirigents:
• Alcalde:

Andrea Lavarello (Centro-Sinistra)
des del 10/06/2003
Codi postal 16039
Codi ISTAT 010059
Agermanaments França França: Dole (Jura), des del 1983
Web

Sestri Levante és un municipi de 18.616 habitants de la província de Gènova.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi es troba a la Rivera Lígur i és precisament una de les últimes localitats que hi ha al Golf del Tigullio. S'alça a la plana al·luvial del Gromolo, a l'abric d'un promontori rocallós que els habitants anomenen simplement "illa", que s'estira vers el mar però que està unit a la terra ferma per mitjà d'un subtil istme que separa l'encantadora Baia delle Favole (badia de les faules), on es va alçar el port turístic, de l'encara més suggeridora Baia del silenzio (badia del silenci) on l'escriptor Hans Christian Andersen hi va passar un temps l'any 1835.

Una altra barrera està composta del Capo di Punta Manara i el monte Castello abans de les platges de Riva Trigoso, que arriben fins Renà. A Renà s'hi alça l'escull característic de l'Assêu i més a l'est hi ha la punta Baffe i el monte Moneglia, que oculten la vista de Vallegrande i el territori de Moneglia.

El centre històric se situa entre les dues badies i l'istme, mentre que la part més moderna ocupa la plana que s'estén entre el mar i els pujols de terra endins, que separen Sestri Levante de la val Graveglia o la val Petronio.

Sestri Levante pertany, juntament amb altres municipis lígurs, a la Comunità Montana Val Petronio. Territorialment, el municipi forma part del Tigullio i de la Val Petronio.

Any Població
1861 7.636
1871 9.054
1881 9.920
1901 12.038
1911 13.115
1921 14.710
1931 15.640
1936 16.237
1951 17.088
1961 19.151
1971 21.200
1981 21.501
1991 20.470
2001 19.084

Història[modifica | modifica el codi]

Com moltes altres poblacions lígurs, la ciutat va sorgir dels antics poblats dits lígurs, més concretament dels tigulli, fundadors de la zona geogràfica actualment anomenada Tigullio.

Antiguitat[modifica | modifica el codi]

Antigament, Sestri Levante consistia en un illot que comprenia el promontori actual. Aquest illot va quedar, ja a l'edat moderna, unit a la terra ferma per un istme molt subtil format pels depòsits al·luvials del Gromolo i del Petronio, així com per l'acció constant del mar. Durant l'època romana, la ciutat apareix amb el nom de Segesta Tiguliorum o Segeste.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Sestri Levante és citada en un document del 909 en un diploma de Berenguer, en el qual cedia part del territori a la Basílica de Sant Joan de Pàvia. Va ser envaïda pels bàrbars.

Durant l'edat mitjana, el municipi es va estendre, arribant a la terra ferma; anteriorment, el nucli urbà havia nascut a l'abric del promontori, que constituïa una plaça forta natural.

L'any 1133, una família noble de Lavagna, els Fieschi, va intentar conquerir la població, però van ser clarament derrotats per la potent República de Gènova, a la protecció militar i política de la qual es va acollir Sestri Levante. L'any 1145 es va crear l'Abadia de San Colombano, transformada més tard en un castell pels genovesos.

El rival històric de Gènova, la flota naval de Pisa, va atacar el Tigullio el 1170 però, com altres poblacions tigul·lines, Sestri Levante no va cedir a l'atac, rebutjant l'enemic de Pisa. Dos anys més tard, les dues famílies lígurs, els Fieschi i els Malaspina, es van aliar i amb una ofensiva conjunta van aconseguir arrabassar el control de la població a Gènova.

El 1212 va néixer la Potestat de Sestri Levante.

L'any 1327 va tenir lloc un nou atac toscà, aquesta vegada dirigit pel Senyor de Lucca, Castruccio Castracani, que no va aconseguir el seu objectiu. Tanmateix, els Visconti ho van aconseguir l'any 1365, envaint la ciutat i creant un petit domini territorial a la regió. Sestri i Levante també va patir la rivalitat entre güelfs i gibel·lins, amb notables escaramusses locals. Venècia també va intentar una conquesta el 1432, però va fracassar com els toscans. Dues invasions successives per part de pirates turcs i sarraïns el 1542 i el 1607, respectivament, van comportar destrucció i saquejos.

Durant l'època napoleònica, Sestri Levante va formar part del Departament dels Apenins (capital Chiavari). El 1815 va ser inclosa al Regne de Sardenya, com ho havia establert el Congrés de Viena del 1814 per les ciutats de la República Lígur, i més tard va passar a formar part del Regne d'Itàlia a partir del 1861.


La baia del Silenzio


Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església de Santa Maria di Nazaret

Arquitectura religiosa[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Maria di Nazaret, construïda al segle XVII, té una pronaos neoclàssica. A l'interior s'hi exposen teixits d'època barroca i una pietà de fusta d'Anton Maria Maragliano. Al segle XVIII, Sestri Levante va allotjar sovint el bisbe de Brugnato (a la diòcesi del qual va pertànyer Sestri Levante fins al 1959), i l'església de Santa Maria di Nazaret va ser elevada a co-catedral, amb un permís per al bisbe de consagrar-hi olis sants durant els ritus de Pasqua. L'Església de San Nicolò dell'Isola és el lloc de culte més antic de la ciutat; va ser construïda el 1151 en estil romànic. Fins al segle XVIII, va ser la parròquia de Sestri Levante, que és actualment l'església de Santa Maria di Nazaret. L'edifici va ser transformat en estil barroc durant el segle XV, tornant a il·luminar l'antic estil arquitectònic. La façana exterior va ser refeta durant el segle XV, i presenta un portal amb pseudo-porxo col·locat sobre una finestra trífora; als costats de l'edifici hi ha epígrafs i antigues làpides de l'edat mitjana. El campanar, amb una cúspide piramidal, també té bífores. L'interior, d'estil gòtic, està compost de tres naus separades per columnes amb capitells cúbics. Madonnina del Grappa Tempio di Cristo Re. Església de Santo Stefano del Ponte: La construcció de l'època es remunta a l'època paleocristiana encara que no quedin restes de l'església original, almenys a la superfície. L'edifici actual data del segle XVIII, i més endavant va ser ampliat i enriquit. Convento dell'Annunziata: Aquest ex-convent del segle XV, després d'haver estat una cèlebre colònia estival, és avui en dia un lloc on es fan conferències culturals.

Portals[modifica | modifica el codi]

Al cor de la ciutat hi ha els nombrosos portals de pissarra del segle XV, com el de la Via XXV Aprile que els habitants anomenen carrugio.

Palaus i vil·les[modifica | modifica el codi]

  • Palazzo Durazzo Pallavicini.
  • Palazzo Fascie Rossi (seu de la biblioteca municipal).
  • Villa Sertorio.
  • Villa Cattaneo della Volta, ja Durazzo, ja Doria
  • Villa Rimassa, ja Durazzo.
  • Villa Serlupi d'Ongran, ja Spinola.
  • Villa Balbi, jà Brignole.
  • Villa Gualino ara Hotel dei Castelli

Cultura[modifica | modifica el codi]

Pinacoteques[modifica | modifica el codi]

Festivals[modifica | modifica el codi]

Cada any, se celebra el dia 1 de maig el Festival del Blues e del Soul, amb la participació d'importants artistes nacionals i internacionals del gènere. A finals de maig se celebra el Premio Andersen, un concurs literari dedicat a les obres per a nens i infants. Cada any hi participen moltes faules provinents de tot el món. Palio marinaro del Tigullio, un repte entre les ciutats del Tigullio (Santa Margherita Ligure, San Michele di Pagana, Rapallo, Zoagli, Chiavari, Lavagna i Sestri Levante) que té lloc al període entre juny i agost. Barcarolata, celebrada l'últim diumenge de juliol, és una regata amb premis per l'embarcació decorada de la manera més fantasiosa que té lloc a la Baia del Silenzio. Bagnun, celebrat l'últim cap de setmana de juliol a la platja de Ponente de Riva Trigoso, amb distribució de sardines banyades en una espècie de bullabessa amb un tros de pa.

Festes, fires i celebracions[modifica | modifica el codi]

El Palau Municipal

Personalitats relacionades amb Sestri Levante[modifica | modifica el codi]

Educació[modifica | modifica el codi]

Sestri Levante és la seu dels següents instituts escolars estatals, que pertanyen al cicle escolar de l'escola secundària de segon grau:

  • Istituto Professionale Statale dell'Industria e dell'Artigianato "Giovanni Deambrosis".
  • Istituto Tecnico Industriale Statale "Giulio Natta".

Economia[modifica | modifica el codi]

Panorama
Carro de gelats a Sestri Levante

La ciutat viu, gràcies a l'encant natural del lloc en què es troba, sobretot del turisme, tant italià com estranger. Té un especial valor el sector de balnearis gràcies a les dues platges o a la bellíssima escullera, típica de moltes poblacions lígurs.

En el passat, l'economia també estava basada en la construcció de leudi, embarcacions de vela llatina, de les quals encara existeix un esplèndid exemplar restaurat a la platja dels "Balin", a la Baia delle Favole.

A la localitat de Riva Trigoso hi ha unes drassanes importants, la Fincantieri, que construeix moltes naus militars que serveixen a la Marina Militar Italiana. Malgrat el període de crisi de l'hivern del 2006-2007, que va dur molts obrers a l'atur, la drassana és en plena activitat gràcies sobretot a noves comandes de l'estranger.

Transports i vies de comunicació[modifica | modifica el codi]

Sestri Levante està situada al llarg de la carretera nacional 1. També s'hi pot arribar per l'autopista A12. La ciutat compta amb dues estacions ferroviàries, una al centre i l'altra a Riva Trigoso, ambdues a la línia Pisa-La Spezia-Genova. Les estacions són Sestri Levante i Riva Trigoso.

Esport[modifica | modifica el codi]

Futbol[modifica | modifica el codi]

Ciclisme[modifica | modifica el codi]

Bàsquet[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sestri Levante