Setaigües
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Foia de Bunyol | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Foia de Bunyol Manc. Foia de Bunyol-Xiva Manc. El Tejo Requena |
||
| Gentilici | Setaigüer, Setaigüera | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 110,60 km² | ||
| Altitud | 700 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.476 hab. 13,35 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 28′ 17″ N, 0° 54′ 56″ O / 39.47139,-0.91556Coord.: 39° 28′ 17″ N, 0° 54′ 56″ O / 39.47139,-0.91556 | ||
| Distàncies | 52 km de València 22 km de Xiva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PSPV-EU, 4 PPCV, 1 BLOC-Compromís Daniel Zahonero Abril (PSPV-PSOE)[2] |
||
| Codi postal | 46392 |
||
| Festes majors | Darreries de juny | ||
| Patró/Patrons | Sant Joan | ||
| Web | |||
Setaigües (oficialment i en castellà, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Setaigües se situa en el graó muntanyenc que separa la comarca de la Foia de Bunyol de la Meseta de Requena.
El relleu és molt accidentat, irregular i muntanyenc. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca terciària que constituïx la Meseta de Requena.
En la zona septentrional s'aixequen diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 metres (Peñarrubia de 977 m., l'Alt del Malén de 1.037 m. i el Santa María, de 1.137 m.), així com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de Bunyol, s'aixeca la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. En les dues serres anteeriores predominen els plecs juràssics d'orientació ibèrica, molt rics en materials fòssils.
Municipis limítrofs [modifica]
Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).
Història [modifica]
Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador són testimonis de què el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; més recentment foren soldats de Viriat (180 aC-139aC) qui s'hi establiren; alguns creuen que els romans li donaren nom: Septem Aquis, encara que no ha estat mai documentat, tot fent al·lusió a la quantitat de fonts que brollen arreu, de la seua estada no s'han conservat gaires records arquitectònics; els visigots expulsaren El Cid (aprox.1043-1099) d'aquestes contrades, de fet està documentada, en 1102, l'estància de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella; uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps; arribà el segle XIII i amb l'ocupació cristiana amb Jaume I (1208-1276) al front; el rei decidí expulsar probablement la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis.
El 18 d'agost de 1260 Berenguera i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos; en 1304 és adquirida per Jaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons de qui passaria, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere; el compromís de Casp determina el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins el 1425 en què fou donada a Berenguer Mercader; posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué Comtat, el comtat de Bunyol, fins l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812¸ durant la guerra de Successió recolzà l'arxiduc la qual cosa li va costar el saqueig de les tropes del borbó Felip V en 1706; en les guerres carlines fou escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.211 | 1.067 | 1.075 | 1.074 | 1.062 | 1.282 | 1.206 | 1.232 | 1.256 | 1.349 | 1.486 |
Economia [modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura, el complex de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en secà i unes 32 hectàrees de regadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.
En secà predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.
Administració i política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Agapito Más Tarín | PSPV |
| 1983 - 1987 | Agustín García Martínez | PSPV |
| 1987 - 1991 | Agapito Más Tarín | PSPV |
| 1991 - 1995 | Guillermo Zahonero Rodriguez | UV |
| 1995 - 1999 | Guillermo Zahonero Rodriguez | UV |
| 1999 - 2003 | Guillermo Zahonero Rodriguez | PP |
| 2003 - 2007 | Rafael Zahonero Ferrer | PP |
| 2007 - 2011 | Rafael Zahonero Ferrer | PP |
| Des del 2011 | Daniel Zahonero Abril | PSPV |
Darreres eleccions municipals [modifica]
A les eleccions municipals de 2011, el PSPV-PSOE va traure una llista conjunta amb EUPV i van traure 4 regidors, amb 398 vots. La segona força fou el PPCV, amb 368 vots i 4 regidors; i BLOC-Compromís amb 142 vots i un regidor.[2]
L'actual alcalde és Daniel Zahonero Abril, del PSPV-PSOE.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista del País Valencià-Esquerra Unida | Daniel Zahonero | 398 | 4 | 43,26 | |
| Partit Popular | Emilio Palacios | 368 | 4 | 40 | |
| Bloc Nacionalista Valencià-Compromís | Ana Muñoz | 142 | 1 | 15,43 | |
| En blanc | 12 | - | 1,3 | ||
| Total | 941 | 9 | |||
El 20 d'agost de 2011 es va constituir a Setaigües el primer coŀlectiu en actiu (anteriorment hi havia hagut a Enguera) del Bloc Nacionalista Valencià a una localitat de predomini lingüístic castellà.[3]
Monuments [modifica]
Monuments religiosos [modifica]
- Església de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona col·lecció d'imatges religioses.
- Creu Pairal. Gòtica. Fins 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
- Ermita de Sant Blai.
Monuments civils [modifica]
- Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només es conserva el que fou Casa de Postes.
- Muralla. D'origen romà, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
- Torre del Mojón, o de la Contienda. Restes d'una torre guaita fronterissa entre els dos antics regnes.
- Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el casc urbà i ubicar-se en una peculiar construcció.
- Museu Municipal. Amb material paleontològic trobat al terme.
- Masia de Venta Quemada.
Llocs d'interés [modifica]
- Serra de Malacara. Amb les majors altures al Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
- Fonts. A Setaigües es contabilitzen més de 100 fonts repartides pel seu terme municipal i que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejería o del Papán, etc.
- Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada com el teixó, el gat montés, la guineu, l'àguila perdiuera, l'esquirol, l'estarrufo, o la cabra salvatge, entre moltes altres espècies cinegètiques.
Festes i celebracions [modifica]
Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetlles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.
Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor al Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.
Esport [modifica]
Gran Fons Internacional de Setaigües [modifica]
Destaca el Gran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.
Senderisme [modifica]
Pel seu terme transcorre part del sender de gran recorregut GR 7.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 2,0 2,1 Resultats de les eleccions municipals de 2011 a Setaigües Elpais.com
- ↑ El BLOC s'estén cap a la València castellanoparlant en constituir hui un col·lectiu a Siete Aguas notícia del 20 d'agost de 2011 a Valencianisme.com
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setaigües |
- Ajuntament de Setaigües
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
