Setge d'Artà
| Croada contra Al-Mayûrqa | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Artà (1230) Setge d'Artà (1230) (Països Catalans) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | març de 1230 | ||
| Coordenades | 39° 41′ 37″ N, 3° 20′ 58″ E / 39.693611°N,3.349444°E | ||
| Lloc | Artà | ||
| Resultat | victòria aragonesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Campanya de 1229-1230 | |
Campanya de 1230-1231 | |
El Setge d'Artà fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor, esdevinguda el 1230.
Antecedents[modifica]
Després del Setge de Madîna Mayûrqa i l'assassinat del darrer valí musulmà de Mayurqa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, Abu Hafs ibn Sayrî fugí vers les muntanyes on reuní 16.000 supervivents a la massacre que seguí a la caiguda de Madîna Mayûrqa.[1] i la insurgència mayurquina es fortificà als castells d'Alaró, Pollença, Santueri.[2] així com a la Serra de Tramuntana, on Aleshores els mayûrquins nomenaren com a nou cabdill i senyor a Xuiap de Xivert. La majoria de cavallers i homes van tornar a Catalunya, i Jaume el Conqueridor hagué de desestimar sengles cavalcades amb una host reduïda a la banda occidental de la serra de Tramuntana[3] i les muntanyes d'Inca per massa perillós.[4]
El setge[modifica]
Informat Jaume el Conqueridor d'una cova amb 60 sarraïns armats, el 19 de març de 1230, Nunó Sanç I de Rosselló i Cerdanya i Hug de Forcalquier surten amb el rei de Ciutat cap a Artà establint un campament al peu de la costa, a la vora d'un riu. L'atac consistí inicialment a combatre la porta de les coves, des d'on els atrinxerats podien atacar amb pedres als assetjants. Després d'incendiar les barricades, s'oferí la rendició, que es dugué a terme el 21 de març.[5]
Conseqüències[modifica]
El rei va tornar a Catalunya el novembre de 1230. El 1231, durant la segona expedició sobre Mallorca, i després de la mort de Abu Hafs ibn Sayrî i els seus sis mil homes el mes de febrer[6] Xuiap de Xivert es rendí a la Serra de Tramuntana, però uns 2.000 sarraïns mayûrquins es negaren a retre's en aquestes condicions[7] i es van refugiar al castell de Pollença, que fou assetjat, on morí el cabdill mayurquí Abu-Alí Úmar.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de Mayûrqa segons Ibn'Amira al Mahzûmi)
- ↑ Coll i Alentorn, Miquel. Història, Volum 3. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1992, p.332. ISBN 8478263616.
- ↑ Jaume el Conqueridor. «cap. 93-94». A: Llibre dels fets.
- ↑ Jaume el Conqueridor. «cap. 98». A: Llibre dels fets.
- ↑ Barceló, Miquel; Kirchner, Helena; Riera Rullan, Mateu. «PRIMAVERA DE 1230: ANDALUSINS REFUGIATS A LA SERRA DE LLEVANT (MALLORCA)». A: V Jornades d'Arqueologia de les Illes Balears. Documenta Balear, 2012, p. 230. ISBN 978-84-154327-6-0.
- ↑ Mata, Santiago. El hombre que demostró el cristianismo. Ramon Llull (en castellà). Ediciones Rialp, p.39. ISBN 978-84-321-3599-6 [Consulta: 3 abril 2015].
- ↑ Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (El llibre dels Feyts, cap. 113)
- ↑ Rosselló-Bordoy, G. «Notes sobre la conquesta de Mallorca (1229-1232): El testimoni dels vençuts» (en anglès). Mayurqa, 22, 1989, pàg. 547.
Bibliografia[modifica]
- Jaume el Conqueridor. Llibre dels fets.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran; Bruguera, Jordi; Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Les quatre grans cròniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 847283901X.