Setge d'Antioquia (1268)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Setge d'Antioquia».
Setge d'Antioquia (1268)
— Guerra mameluco-croada —
Data 1268
Localitat Antioquia de l'Orontes
Resultat Victòria mameluca
Setge d'Antioquia (1268) (Orient Proper)
Setge d'Antioquia (1268)
Setge d'Antioquia (1268)
Setge d'Antioquia (1268)
Coord.: 36° 12′ 0″ N, 36° 9′ 0″ E / 36.20000,36.15000
Bàndols
Armoiries Bohémond VI d'Antioche.svg Principat d'Antioquia Soldanat mameluc del Caire Soldanat mameluc del Caire
Comandants en cap
Armoiries Bohémond VI d'Antioche.svg Bohemond VI d'Antioquia Soldanat mameluc del Caire Baibars

El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat mameluc del Caire.

Anteccedents[modifica | modifica el codi]

L'any 1260, el sultà d'Egipte i Síria, Baibars, va començar a amenaçar l'estat croat d'Antioquia, el qual, com a vassall dels armenis, havia donat suport als mongols, els enemics tradicionals dels turcs. L'any 1265 va dur a terme les seves amenaces, va capturar Cesarea Marítima, Haifa i Arsuf, i va massacrar als seus habitants. Un any després, Baibars va conquistar Galilea i va devastar Cilícia (l'actual Armènia).

La ciutat d'Antioquia s'havia vist debilitada durant els anys anteriors pels seus conflictes amb Armènia i les lluites internes.

El setge[modifica | modifica el codi]

L'any 1268, Baibars va assetjar la ciutat d'Antioquia,[1] capturant-la el 18 de maig. Va saquejar la ciutat i va matar o esclavitzar a la població. Amb la seva caiguda, la resta de Síria aviat va caure també, i la influència dels francs va arribar a la seva fi.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La fortalesa hospitalària del Krak dels Cavallers va caure tres anys després. Encara Lluís IX de França va llançar la Vuitena Croada amb l'objectiu declarat de recuperar-se d'aquests desastres, la croada es va dirigir a Tunísia en Setge del pròxim orient a causa de les maquinacions de Carles I de Sicília, i el rei francès acabaria morint de malaltia.

En el moment de la seva mort, el 1277, Baibars havia obligat a retrocedir als croats a un grapat de fortaleses al llarg de la costa, i aquests es van veure expulsats definitivament de l'Orient Mitjà a principis del segle XIV . La caiguda d'Antioquia va resultar tan fatal per als croats com vital ho va ser la seva captura per a l'èxit inicial de la Primera Croada.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gregory, Timothy E. A History of Byzantium (en anglès). John Wiley & Sons, 2919, p. 328. ISBN 140518471X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]