Setge d'Avinyó (737)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge d'Avinyó (737)
— Campanyes de Carles Martell
Data 737
Localitat Avinyó
Resultat Victòria franca
Setge d'Avinyó (737) (França)
Setge d'Avinyó (737)
Setge d'Avinyó (737)
Setge d'Avinyó (737)
Coord.: 43° 57′ 0″ N, 4° 49′ 0″ E / 43.95000°N,4.81667°E / 43.95000; 4.81667
Bàndols
Regne franc Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Califat omeia
Comandants en cap
Carles Martell

Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle[1] i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs[2] obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge. La ciutat fou cremada després de la seva captura.[3][4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després de prendre la ciutat, va travessar el Roine, assetja Arbuna, on es troba el valí Athima, i derrota a la batalla del Berre l'exèrcit comandat per Amir ibn Ailet a qui havia enviat Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí[5] a socórrer la ciutat, però finalment no entrà en ella.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
  2. (anglès) Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988
  3. (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
  4. (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.
  5. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 340.