Setge d'Illa
El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
El governador general del Rosselló, Juan de Garay Otañez, que coneixia dels tractes catalans amb els francesos va evitar aturar-los detenint Aleix de Senmenat, Gabriel de Llupià, el canonge Ros d'Elna, el doctor Subirà i Jacint Ams[1] el 23 d'agost.
Signat finalment el pacte de Ceret el 7 de setembre de 1640, va intentar tallar les comunicacions entre els aliats ocupant Illa i Millars,[2] i detenir els representants francesos.[3]
La batalla [modifica]
5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otañez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria,[4] provinents de Perpinyà van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640, que fou rebutjada pels 600 francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny[5] i l'ajut dels vilatans, entre els que es trobava Manuel d'Aux Borrellas[6] que van aguantar fins l'arribada dels reforços de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg.
L'amenaça de les tropes franceses, formada pels regiments d'Espenan, Roquelaure, Serignan, les companyies de cavalleria lleugera de Schomberg, Espenan i Fontrailles i 120 Gentilshommes, juntament amb la resistència de la població que fins i tot va arribar a ferir en dos indrets el cap de les forces castellanes, Juan de Garay, i a causar fins a 500 baixes, va fer abandonar el setge als castellans.
Bibliografia [modifica]
- La Ville d'Ilhes en Catalogne secourue par l'armée de France commandée par le Mareschal de Schomberg, avec perte de cinq cents Espagnols – lequel secours a sauvé la vie à deux mille personnes qui allaient estre égorgez Paris: l'Isle du Palais, 1640 (esmentat a Ettinghausen La guerra dels Segadors a través de la premsa de l’època Vol. 1 p. 88 Barcelona: Editorial Curial, 1993)
Referències [modifica]
- ↑ John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya
- ↑ Manel Güell, Juan de Garay, capità general de l’exèrcit de Catalunya (1649-1650)
- ↑ Josep Sanabre Sanromá, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonia de Europa (1640-1659) p.101 i 108. Barcelona, 1956
- ↑ A carn! núm 5 [1]
- ↑ the peerage [2]
- ↑ A carn! núm 0, Manuel d'Aux Borrellas
| Açò és un esborrany sobre guerra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |