Setge de Balansiya (1092-1094)
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Mentre el Cid era fora de Balansiya l'octubre de 1092, els valencians s'havien reunit a la casa de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf i van acordar fer una crida a Muhammad ibn Aisa a deposar Yahya Al-Qadir, enviant les tropes sota el comandament d'Ibn Nasr, però Al-Qadir es va atrinxerar i va enviar un missatge urgent al Cid. Quan va arribar Ibn Nasr fou rebut per Ibn Jahhaf i els cristians de la ciutat van fugir. Al-Qadir va abandonar el palau disfressat de dona i es va refugiar en una casa pobre. Quan va ser trobat, va ser condemnat a mort. El 29 d'octubre de 1092 Ibn Jahhaf es va proclamar governador de València.
Quan el Cid i les seves tropes van tornar, Ibn Jahhaf va expulsar als contingents d'Ibn Nasr i va acordar retre homenatge al Cid, que el va fer governant amb la condició de no lliurar la ciutat als almoràvits, però es van enviar missatges a Yusuf ibn Tashfin perquè fes fora al cristià. L'exèrcit almoràvit comandat per Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin es va retirar sense lluitar malgrat les ordres de Yusuf deixant als valencians a la seva sort.
El setge [modifica]
El Cid va assetjar la ciutat mentre els seus ciutadans es dividien entre els partidaris de defensar l'Islam, esperant als almoràvits, i els partidaris de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, que optaven per negociar amb el Cid. Finalment Ibn Jahhad va fer un acord secret amb el Cid va lliurar els seus enemics al Cid, però no es van tancar les negociacions i el setge es va perllongar durant dinou mesos, fins que finalment la ciutat caigué el maig de 1094 nominalment en favor del Regne de Castella.
Conseqüències [modifica]
El Cid va establir el Senyoriu de València, que fou atacat diverses vegades pels almoràvits fins que finalment va caure en les seves mans el 1102.
