Setge de Barbastre (1064)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Barbastre
Reconquesta
Data agost de 1064
Localitat Barbastre
Resultat victòria aragonesa
Setge de Barbastre (1064) (Arago 1057)
Setge de Barbastre (1064)
Setge de Barbastre (1064)
Fronteres el 1057.
En verd, l'Emirat de Saraqusta
En marró, el Regne d'Aragó
En marró fosc, el Regne de Navarra
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, el Regne de França
En marró clar, Sahla (Emirat d'Albarrasí)
Coord.: 42° 2′ 0″ N, 0° 7′ 0″ O / 42.03333°N,0.11667°O / 42.03333; -0.11667
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Urgell Comtat d'Urgell
Ducat d'Aquitània Ducat d'Aquitània
Estats Pontificis Estats Pontificis
Islam taifa de Saragossa
Comandants en cap
Urgell Arnau Mir de Tost
Ducat d'Aquitània Guillem d'Aquitània
Estats Pontificis Guillaume de Montreuil
Islam al-Muktadir
Seqüència cronològica de les batalles de la
Reconquesta
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Graus Setge de Barbastre (1066)

El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans, amb el què, sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder atacar Barbastre.

El papa Alexandre II va promoure el 1064[1] una croada per la conquesta dels territoris musulmans de la península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats al combatents. L'expedició a Barbastre fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I.

El Setge[modifica | modifica el codi]

En el setge, que durà quaranta dies el 1064 hi participaren tropes aragoneses del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i les del comte Ermengol III d'Urgell liderades per Arnau Mir de Tost,[2] les del bisbe Guifré de Vic,[3] papals comandades per Guillaume de Montreuil, i normandes de Guiu Guillem, el duc d'Aquitània.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La ciutat fou concedida a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.

Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Gran Enciclopedia Aragonesa, Cruzadas aragonesas
  2. Jaume Fernández, Arnau Mir de Tost, el Cid de les terres de Lleida [1]
  3. AntoniGaudí.org [2]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]