Setge de Barbastre (1064)
|
||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans, amb el què, sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder atacar Barbastre.
El papa Alexandre II va promoure el 1064[1] una croada per la conquesta dels territoris musulmans de la Península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats al combatents. L'expedició a Barbastre fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I.
El Setge [modifica]
En el setge, que durà quaranta dies el 1064 hi participaren tropes aragoneses del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i les del comte Ermengol III d'Urgell liderades per Arnau Mir de Tost[2], les del bisbe Guifré de Vic[3], papals comandades per Guillaume de Montreuil, i normandes de Guiu Guillem, el duc d'Aquitània.
Conseqüències [modifica]
La ciutat fou concedida a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.
Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balansiya i vencent a l'emirat de Balansiya a la batalla de Paterna, però havent d'aixecar el setge.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Bishko, Charles Julian. Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance With Cluny.
- Ramón Menéndez Pidal La España del Cid.
- Boissonnade, Pierre. "Cluny, la papauté et la première grande croisade Internationale contre les sarrasins d'Espagne: Barbastro (1064-1065)." Rev. des questions historiques, pp 257–301. 1932.
- Chaytor, H. J. "The Reconquest." A History of Aragon and Catalonia. London: Methuan, 1933.
