Setge de Barcelona (1697)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Barcelona de 1697 fou una acció militar de la Guerra dels Nou Anys
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
La Guerra dels Nou Anys va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre França i la Lliga d'Augsburg com a resistència a l'expansionisme francès al llarg del Rin, i per salvaguardar els resultats de la Revolució Gloriosa d'una possible restauració de Jaume II d'Anglaterra auspiciada pels francesos. L'escenari de guerra a Nord-Amèrica, representat per colons francesos i anglesos, va ser conegut a les colònies angleses com la Guerra del rei Guillem. La guerra va començar amb la invasió francesa del Palatinat el 1688.
L'únic teatre d'operacions de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu fou Catalunya. Les tropes espanyoles només podien oferir resistència, i els aliats eren incapaços de prestar suport suficient. Els combats van estar dominats per la guerra amfíbia, amb el bombardeig naval de diverses ciutats costaneres de la Corona d'Aragó, com Barcelona, Vinaròs, Peníscola i Alacant.
Les forces franceses eren de 12.000 homes el 1690 però van passar als 10.000 homes el 1691. El 1693, quan la resta de fronts estaven més tranquils, el front català va créixer en importància i les tropes franceses van poder incrementar els efectius fins als 26.000 homes, i Anne-Jules de Noailles pot iniciar una ofensiva que pren Roses després d'un setge curt, i després de la victòria a la Batalla de Verges arriba a les portes de Girona, que cau el 29 de juny de 1694, i amb la caiguda d'Hostalric i, el 8 de setembre, també de Castellfollit de la Roca el front es mantindria estable fins a l'ofensiva de 1697.
El setge [modifica]
Davant l'imminent setge francès de la ciutat, el rei Carles II d'Espanya va sol·licitar per carta el 20 de maig de 1697 al virrei Francisco Antonio Fernández de Velasco que autoritzés la ciutat per alçar, armar i pagar, a la milícia barcelonina seguint les antigues formes tradicionals, i el 28 maig 1697 es va formar el Terç dels Gremis sota el comandament del conseller en Cap Francesc Taverner i Montornès.[2]
El 1696, la flota de l'almirall Russell marxà de Cadis cap al nord, va fer possible que el 1697 Lluís Josep de Borbó, duc de Vendôme, amb la flota francesa de Victor-Marie d'Estrées, va capturar Barcelona amb l'acció militar més important del final de la guerra.
Conseqüències [modifica]
El Tractat de Ryswick va ser signat el 20 de setembre de 1697 en la ciutat de Ryswick. La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la pau de Nimega (1678) havien de ser restaurats, amb el que el Regne de França va tornar tot el territori conquerit.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (1518 - 1714). 1a ed.. Enciclopèdia Catalana, 2003, p.297. ISBN 84-412-0885-9.
- ↑ Hernàndez i Cardona, Riart i Jou & Rubio i Campillo 2010, p. 24-25.
Bibliografia [modifica]
- Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier; Riart i Jou, Francesc; Rubio i Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona 1705-1714. Rafael Dalmau Editor, 2010. ISBN 9788423207503.
