Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències, però aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
El 27 de maig de 1704 es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front amb part de 30 vaixells britànics i 18 holandesos, però és un estol insuficient doncs només compta amb 1.200 soldats d'infanteria, car es comptava amb el suport dels conspiradors però la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig.[1] Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. L'estol bombardeja Alacant el 3 d'agost[2] i el 17 d'agost s'atura a Altea on l'Arxiduc és proclamat Rei i s'estén la revolta valenciana dels maulets liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, alenats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic, derrotant-los al combat del Congost.
La flota de l'Arxiduc, composada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austríacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost.
El setge [modifica]
Les autoritats de la ciutat es posen al servei de Felip d'Anjou i proposen formar la milícia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la població vacil·la, i els vigatans s'aixequen i baixen uns 1.000 armats de la Companyia d'Osona per unir-se al desembarcament, que en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat. Mataró es declarà per Carles[3] i llevà un regiment per ajudar en el setge.[4] Seguiren Girona i Tarragona.[3] L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continuà i Lleida caigué en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,[5]
El tinent general José de Salazar rebé l'ordre de dur el seu exèrcit, que assetjava Dènia, a Barcelona deixant el regne indefens[6] tret del Regiment de cavalleria de Rafael Nebot i dos esquadrons comandats per Luis de Zúñiga.[7] Barcelona, envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 de octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar signa la capitulació el 9 d'octubre de 1705.[3]
Conseqüències [modifica]
La ciutat s'aixecà contra Francisco de Velasco i calia calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entrà a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, on és nomenat Carles III. Una de les primeres mesures que pren és la convocatoria de les Corts Generals[8]
L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continua, Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre,[5]
El Regiment de cavalleria de Rafael Nebot es va passar a la causa austriacista,[9] Basset va cavalcar des de Dénia passant Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resistència important i en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València,[6] on proclamaren rei Carles d'Àustria a finals de desembre, i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Albareda i Salvadó, Joaquim. Del patriotisme al catalanisme: societat i política: segles XVI-XIX. EUMO, 2001, p. 240. ISBN 8476024517.
- ↑ Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Juan Vidal 2001, p. 63.
- ↑ Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX. Caixa d'Estalvis Laietana, 2008, p. 121. ISBN 8493310964.
- ↑ 5,0 5,1 Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 322. ISBN 8484094545.
- ↑ 6,0 6,1 Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 45. ISBN 0300087187.
- ↑ Cronica general de España. vol.8 (en castellà). A. Ronchi, 1867, p. 18.
- ↑ Agustí Alcoberro. Enciclopèdia Catalana. Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Vol. II, p. 314.
- ↑ Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot (en castellà). Universidad de Alicante, 2012, p. 279. ISBN 8497172027.
Bibliografia [modifica]
- Juan Vidal, Joseph. Política Interior y Exterior de Los Borbones (en castellà). Akal, 2001. ISBN 8470904108.
- Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Barcelona (1705) |
