Setge de Barcelona (1706)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
Preveient la mort de Carles II de Castella i d'Aragó sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estén liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València. John Leake rep l'encàrrec de patrullar el Mediterrani, i es dirigeix a Lisboa a reparar i reposar la flota.[1]
Felip d'Anjou es negà a donar-se per vençut i conscient del perill que suposava Barcelona en mans de l'enemic decidí un atac, i demanà a René de Froulay de Tessé que es dirigía a tota velocitat a Barcelona avançant des de Lleida, i enviant nous reforços des de França, i enviant l'estol de Toló, comandat per Lluís Alexandre de Borbó amb canons i munició. Les tropes arriben el 3 d'abril de 1706 a la ciutat i la posen a setge, i Felip arriba des de Madrid.[2]
[modifica] Ordre de Batalla
[modifica] L'exèrcit borbònic
Els borbònics, amb la presència del propi Felip d'Anjou que s'estableix a Sarrià compten amb 18.000 homes de Joan Orriols i l'estol de Lluís Alexandre de Borbó, Comte de Toulouse.
[modifica] La defensa de Barcelona
Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre britànics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler més de voluntaris catalans. A més uns 400 dragons, dels quals 250 catalans i la resta anglesos.
[modifica] L'estol aliat
El 3 d'abril de 1706, l'estol de 21 vaixells de línia de John Leake es va reunir a Gibraltar amb el 6 vaixells de línia de John Price,[3] i l'estol de Jacob van Wassenaer Obdam el Jove, amb 7 vaixells de línia i sis fragates que estava embarcat James Stanhope. El dia 5, Leake rebé una carta del rei Carles informant-lo que els borbònics pretenien assetjar Barcelona, i li demanaven socors. Arribaren a Altea el 18 on l'endemà s'uní George Byng amb catorze vaixells de línia, i tres dies després l'estol de Hovenden Walker, amb cinc vaixells de línia.
L'estol aliat es va dirigir a Mallorca i d'allà a Tortosa, on el 26 d'abril van embarcar 2.000 homes de Lord Peterborough. Pensant que les forces de terra dels francesos podrien fer un assalt desesperat sobre la ciutat, Leake va ordenar Byng i Wassenaar adelantar-se.
[modifica] El setge
El 19 d'abril Castell de Montjuïc, que René de Froulay de Tessé creu que és la clau per rendir la ciutat, és atacada amb l'artilleria i la major part de la infanteria, on Arthur Chichester, Lord Donegal resisteix amb set-cents cassaques vermelles.
El rei Carles, tot i que podia fugir fàcilment per mar, va decidir esperar l'estol de socors, i morir si es dones el cas. Lord Donegal, va resistir fins el dia 26,[2] quan cau en mans borbòniques. La muralla de la ciutat és atacada amb artilleria a la zona de Sant Antoni, on es produeix una important fissura.
El 27 d'abril les tropes aliades aconsegueixen entrar en la ciutat desembarcant en barques de pescadors, un cop l'estol de Lluís Alexandre de Borbó va fugir en saber del gran estol aliat que s'aproximava.[4] Els borbònics, que podien haver presentat batalla, fugen en un complet desordre i atiats pels miquelets abandonen l'artilleria i les municions, fins al punt que Felip d'Anjou ha de fugir cap a França i tornar a Espanya per Navarra.
[modifica] Conseqüències
La captura de material de guerra fou molt important: Cent sis canons de bronze, vint-i-set morters, cinc mil barrils de pòlvora, coranta-mil cartutxos, cinc-cents barrils de bales de mosquet, dos-mil bombes, deu-mil granades i dotze-mil tres-centes granades de mà.[3]
Catalunya estarà doncs a partir d'ara definitivament en mans dels aliats. Les tropes que no estaven destinades a Catalunya van reembarcar, i Charles Mordaunt, Lord Peterborough va desembarcar a València el 13 de maig. A Altea estant, es va celebrar un Consell de Guerra que va determinar dirigir-se a Cartagena, on els habitants locals volien prendre part per l'Arxiduc Carles.[3]
[modifica] Referències
- ↑ (anglès) The Seafarer, Relief of Barcelona
- ↑ 2,0 2,1 (anglès) Winston Churchill, Marlborough: his life and times, v.2, p.75-76
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (francès) Thomas Lediard, Histoire navale d'Angleterre, depuis la Conquête des Normands en 1066, v.3, p.430-432
- ↑ (anglès) Charles Harrison Wallace, Relief of Barcelona
