Setge de Borriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Borriana
Conquesta del Regne de València
Data de maig a juliol de 1233
Localitat Borriana
Resultat victòria de la Corona d'Aragó
Setge de Borriana (País Valencià)
Setge de Borriana
Setge de Borriana
Setge de Borriana
Coord.: 39° 53′ 0″ N, 0° 5′ 0″ O / 39.88333,-0.08333
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Orde del Temple Orde del Temple
Orde de Malta Germans hospitalers
Senyoria d'Albarrasí Senyoria d'Albarrasí
Islam Taifa de Balansiya
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó Jaume el Conqueridor
Escut de la Corona d'Aragó Bernat Guillem de Montpeller
Escut de la Corona d'Aragó Bernat Guillem d'Entença
Islam Zayyan ibn Mardanix
Cavallers destacats
Escut de la Corona d'Aragó Blasco I d'Alagón
Escut de la Corona d'Aragó Pero Pérez de Tarazona
Escut de la Corona d'Aragó Ferran d'Aragó
Escut de la Corona d'Aragó Berenguer d'Erill
Escut de la Corona d'Aragó Sanxo d'Ahones
Escut de la Corona d'Aragó Ponç de Torrella
don D. bisbe de Segorbe
Orde del Temple Ramón Patot
Orde de Malta Rodrigo de Lizana
Senyoria d'Albarrasí Pero Ferrández d'Açagra
don Jimeno de Urrea
Escut de la Corona d'Aragó Blasco Maça
Escut de la Corona d'Aragó Pero Cornel III
Escut de la Corona d'Aragó Guillem I d'Entença
Assalido de Gudal
Vallés de Vergua
Ruy Jiménez de Luesia
Fernán Pérez de Pina
Suer Meléndez
Escut de la Corona d'Aragó Pelegrín de Bolas
Guillén de Aguilón
Eximén Pérez de Tarazona
don Pedro Pérez
Hernando Díez de Aux
Escut de la Corona d'Aragó Guillem IV de Cervera
Escut de la Corona d'Aragó Guillem de Cardona
Escut de la Corona d'Aragó Guillem de Montcada

El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Encara que s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues, la plenitud de la vila de Borriana se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab de muralla circular que va rebre el nom de Ciutat Verda per la seva situació enmig de la Plana.

El 1229 Balansiya havia caigut en poder de Zayyan ibn Mardanix, cabdill local de l'oposició contra els almohades, i el destronat Sayyid Abu Zayd havia hagut de fugir cap al Regne d'Aragó, on era un simple cortesà. Jaume I pogué plantejar així la conquesta de València com una mera intervenció en la guerra civil dels musulmans. Dos cavallers aragonesos, Hug de Follalquer, mestre dels hospitalers, i Blasco I d'Alagón, que acabava de conquerir Morella després de tornar d'uns anys d'exili a Balansiya feren saber a Jaume el Conqueridor, que pocs anys abans havia conquerit Mallorca en només tres mesos (1229), de les excel·lències del regne musulmà de València i l'animaren a conquerir-lo a Alcanyís el 1233. Es decidí que la campanya s'inciaria amb la conquesta de Borriana el mateix any.

El primer contingent, liderat pel rei, el comandaven[1] Bernardo de Monteagudo, Pero Ferrández d'Açagra i Eximén Pérez de Tarazona amb un total d'uns cent vint cavallers, que van sortir de Terol agafant el camí de Xèrica, Morvedre i Torres Torres.

Desenvolupament tàctic[modifica | modifica el codi]

La ciutat va caure el 16 juliol de 1233 després de dos mesos de setge per tropes de la Corona d'Aragó, la senyoria d'Albarrasí i els ordes del Temple i l'Hospital.[2] En el setge es van usar un fonèvol i un manganell, i amb una torre de setge de dues cobertes en la que es disposaven ballesters i foners.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Borriana, que va quedar al comandament de Pero Cornel III[3] es va convertir en la base d'operacions de l'exèrcit de Jaume el Conqueridor. Immediatament després de la seva caiguda, i tal com s'havia pactat amb Zayd Abu Zayd a Alcanyís, van caure pacíficament tots els castells al nord d'aquesta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Peníscola, Castelló de la Plana, Borriol, les Coves de Vinromà i Vilafamés.

Tres anys després de conquerir Borriana i tots els territoris al nord d'aquesta ciutat, en la primavera de 1236 es conquistà i fortificà el Puig que seria comandat per Bernat Guillem de Montpeller. Les tropes de Zayyan ibn Mardanix van atacar-lo per alleugerir la pressió sobre Balansiya però foren derrotades.

Mitologia popular[modifica | modifica el codi]

En aquest temps situa la Crònica de Jaume I el popular episodi de l'oreneta. Diu que estan el comte-rei acampat amb la seva host davant Borriana, una oreneta féu niu en la tenda reial, i havent-se adonat Jaume quan anaven a alçar el campament, no volgué que la tenda fos desfeta fins que l'oreneta i els seus petits se n'haguessin anat:

« quan vencs que volguem levar l'host, una oreneta havia fet niu prop de l'escudella en lo tendal, e manam que no'n llevasen la tendatro que ella se'n fos anada ab sos fiyls, pus en nostra fe era venguda »
— Jaume I, Borriana, 1233

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238. 
  2. Jerónimo Zurita, Anales de Aragón (castellà)
  3. (castellà) Linajes de Aragón Los Cornel