Setge de Carcassona (725)
| Expansió de l'islam | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Carcassona (725) Setge de Carcassona (725) | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 725 | ||
| Coordenades | 43° 12′ N, 3° 00′ E / 43.2°N,3°E | ||
| Lloc | Carcassona | ||
| Resultat | Victòria del Califat omeia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Guadalete - Mèrida - Segoyuela - Narbona (719) - Tolosa - Covadonga - Olalies - Carcassona - al-Sakhra | |
Campanyes de Carles Martell (732-737) | |
Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, que havia estat nomenat valí de l'Àndalus l'agost del 721 pel valí d'Ifríqiya, Yazid ibn Abi-Múslim, per tal d'acabar amb la interinitat d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va enviar durant tres anys seguits expedicions a Septimània però no va poder sotmetre ni Carcassona ni Nimes, perquè els soldats només els preocupava el botí i conquerir una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis.
Finalment, el 725, Ànbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de la recentment ocupada Arbuna (Narbona) va rendir Carcassona, llavors Ànbassa es va dirigir a l'altra punta de Septimània i va sotmetre Nimes.
Bibliografia[modifica]
- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338.