Setge de Charleston

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Charleston
Escenari sud de la Guerra d'Independència dels Estats Units
Guerra d'Independència dels Estats Units
Charleston
Detall d'un mapa de 1780 mostrant les defenses de Charleston
Data 29 de març a 12 de maig de 1780[1]
Localitat Charleston (Carolina del Sud)
Resultat Victòria britànica
Setge de Charleston (13 Colònies)
Setge de Charleston
Setge de Charleston
Setge de Charleston
Coord.: 32° 47′ 39″ N, 79° 56′ 31″ O / 32.79417°N,79.94194°O / 32.79417; -79.94194
Bàndols
Imperi britànic Gran Bretanya Bandera de les 13 colònies Estats Units
Comandants en cap
Imperi britànic Henry Clinton
Imperi britànic Mariot Arbuthnot
Imperi britànic Charles Cornwallis
Bandera de les 13 colònies Benjamin Lincoln
Forces
13.500 infanteria, Infanteria de marina, mariners, milícia
artilleria desconeguda
5.466 infanteria i milícia
artilleria desconeguda
Baixes
76 morts,
182 ferits
92 morts,
148 ferits
5.266 presoners
Placa commemorativa del setge de Charleston a la plantació "Magnolia Gardens" a Charleston, Carolina del Sud.

El Setge de Charleston va ser una de les batalles que van tenir lloc al final de la Guerra de la Independència dels Estats Units, després que els britànics comencessin a desplaçar el seu focus estratègic cap a les colònies del sud.

La derrota va suposar la pèrdua més gran de tropes de la guerra pel costat de l'exèrcit revolucionari. Per contrast, el General Washington va evitar els intents de combat força a força i també, astutament, ubicar a les seves forces estratègicament perquè les superiors comunicacions marítimes britàniques no poguessin fer un cop aclaparador. Al mateix temps, Washington, almenys amb el seu ajudant i el general subcomandant Lafayette, va ser conscient dels esforços per guanyar als britànics per part de França.

El menorquí Jordi Ferragut Mesquida, que formava part de les tropes revoltades, fou capturat pels anglesos.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]