Setge de Constantinoble (1235)
| Guerres romano-franques Guerres bulgaro-llatines | |||
|---|---|---|---|
 Mapa que mostra Constantinoble i les seves muralles durant l'època romana d'Orient | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1235 | ||
| Coordenades | 41° 00′ 30″ N, 28° 58′ 30″ E / 41.00833°N,28.975°E | ||
| Lloc | Constantinoble | ||
| Estat | Imperi Romà d'Orient i Imperi Llatí | ||
| Bàndols | |||
| |||
El setge de Constantinoble (1235) va ser un setge conjunt búlgar-nicè a la capital de l'Imperi Llatí. L'emperador llatí Joan de Brienne va ser assetjat per l'emperador nicè Joan III Ducas Vatatzes i el tsar Ivan II Asen de Bulgària. El setge no va tenir èxit.
Preludi[modifica]
Després de la mort de Robert de Courtenay el 1228, va ser creada una nova regència sota Joan de Brienne. Després de la desastrosa derrota epirota pels búlgars a la Batalla de Klokotnitsa,[1][2] l'amenaça epirota a l'Imperi Llatí va ser eliminada, només per ser substituïda per la de Nicea, que es va iniciar amb l'adquisició de territoris a Grècia. L'emperador Joan III Ducas Vatatzes de Nicea va celebrar una aliança amb Bulgària, que el 1235 va donar lloc a una campanya conjunta contra l'Imperi Llatí.
El setge[modifica]
El 1235, Àngel Sanudo va enviar un esquadró naval per a la defensa de Constantinoble, on l'emperador Joan de Brienne estava sent assetjat per Joan III Ducas Vatatzes, emperador de Nicea, i Ivan II Asen de Bulgària. El setge conjunt búlgar-nicè no va reeixir. Els aliats es van retirar a la tardor per l'hivern entrant. Ivan Asen II i Vatatzes van acordar continuar el setge l'any següent, però l'emperador búlgar es va negar a enviar tropes. Amb la mort de Joan de Brienne el 1237 els búlgars van trencar el tractat amb Vatatzes a causa de la possibilitat que Ivan Asen II pogués convertir-se en regent de l'Imperi Llatí.
Mitjançant una altra intervenció de Sanudo, es va signar una treva entre els dos imperis per un període de dos anys.
Conseqüències[modifica]
El 1247, els nicens havien envoltat amb eficàcia Constantinoble, contra les fortes muralles de la ciutat que només els mantenien a ratlla, i la Batalla de Pelagònia el 1258 va marcar el principi de la fi del predomini llatí a Grècia. Així, el 25 de juliol de 1261, amb la majoria de les tropes llatines lluny de la campanya, el general nicè Aleix Estrategòpul[3] va trobar una entrada sense vigilància a la ciutat, hi va entrar amb les seves tropes i va restaurar l'Imperi Romà d'Orient per al seu cap, Miquel VIII Paleòleg.
Referències[modifica]
- ↑ Turnovo Inscription of Tsar Ivan Asen II in the Holy 40 Martyrs Church in Honour of the victory at Klokotnitsa on 9 March 1230
- ↑ Batalla de Klokonista. badley.info [Consulta: 29 desembre 2008]. Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine.
- ↑ Donald M. Nicol, The Last Centuries of Byzantium 1261-1453, Cambridge University Press, 1993, p. 34 ISBN 0521439914
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]