Setge de Constantinoble (1235)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Constantinoble (1235)
— Guerres bizantí-franques
Guerres Búlgar-Llatines
Mapa que mostra Constantinoble i les seves muralles durant l'època bizantina
Mapa que mostra Constantinoble i les seves muralles durant l'època bizantina
Data 1235
Localitat Constantinoble, Imperi Llatí
Bàndols
Imperi Búlgar Imperi Búlgar
Palaiologos flag Imperi de Nicea
Imperi llatí de Constantinoble Imperi Llatí
Comandants en cap
Ivan Asen II
Joan III Ducas Vatatzés
Joan de Brienne

El setge de Constantinoble (1235) va ser un setge conjunt búlgar-nicè a la capital de l'Imperi Llatí. L'emperador llatí Joan de Brienne va ser assetjat per l'emperador nicè Joan III Ducas Vatatzés i el tsar Ivan II Asen de Bulgària. El setge no va tenir èxit.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Robert de Courtenay el 1228, va ser creada una nova regència sota Joan de Brienne. Després de la desastrosa derrota epirota pels búlgars a la Batalla de Klokotnitsa,[1][2] l'amenaça epirota a l'Imperi Llatí va ser eliminada, només per ser substituïda per la de Nicea, que es va iniciar amb l'adquisició de territoris a Grècia. L'emperador Joan III Ducas Vatatzés de Nicea va celebrar una aliança amb Bulgària, que el 1235 va donar lloc a una campanya conjunta contra l'Imperi Llatí.

El setge[modifica | modifica el codi]

El 1235, Àngel Sanudo va enviar un esquadró naval per a la defensa de Constantinoble, on l'emperador Joan de Brienne estava sent assetjat per Joan III Ducas Vatatzés,[3] emperador de Nicea, i Ivan II Asen de Bulgària. El setge conjunt búlgar-nicè no va reeixir.[4] Els aliats es van retirar a la tardor per l'hivern entrant. Ivan Asen II i Vatatzés van acordar continuar el setge l'any següent, però l'emperador búlgar es va negar a enviar tropes. Amb la mort de Joan de Brienne el 1237 els búlgars van trencar el tractat amb Vatatzés a causa de la possibilitat que Ivan Asen II pogués convertir-se en regent de l'Imperi Llatí.

Mitjançant una altra intervenció de Sanudo, es va signar una treva entre els dos imperis per un període de dos anys.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

En 1247, els nicens havien envoltat amb eficàcia Constantinoble, contra les fortes muralles de la ciutat que només els mantenien a ratlla, i la Batalla de Pelagònia el 1258 va marcar el principi de la fi del predomini llatí a Grècia. Així, el 25 de juliol de 1261, amb la majoria de les tropes llatines lluny de la campanya, el general nicè Alexios Strategopoulos[5] va trobar una entrada sense vigilància a la ciutat, hi va entrar amb les seves tropes i va restaurar l'Imperi Bizantí per al seu cap, Miquel VIII Paleòleg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Turnovo Inscription of Tsar Ivan Asen II in the Holy 40 Martyrs Church in Honour of the victory at Klokotnitsa on 9 March 1230
  2. Batalla de Klokonista. badley.info [Consulta: 2008.12.29]. 
  3. 1235. Answers.com [Consulta: 2009.05.18]. 
  4. John III Ducas Vatatzés. NNDB.com [Consulta: 2009.05.18]. 
  5. Donald M. Nicol, The Last Centuries of Byzantium 1261-1453, Cambridge University Press, 1993, p. 34 (ISBN 0521439914)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 0′ 30″ N, 28° 58′ 30″ E / 41.00833°N,28.97500°E / 41.00833; 28.97500