Setge de Constantinoble (1422)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Setge de Constantinoble».
Setge de Constantinoble (1422)
Guerres Otomano-Bizantines
Constantinoble en 1422, el mapa més antic supervivent de la ciutat.
Constantinoble en 1422, el mapa més antic supervivent de la ciutat.
Data 1422
Localitat Constantinoble
Resultat Victòria bizantina
Setge de Constantinoble (1422) (Mediterrani oriental)
Setge de Constantinoble (1422)
Setge de Constantinoble (1422)
Setge de Constantinoble (1422)
Coord.: 41° 1′ 0″ N, 28° 58′ 37″ E / 41.01667,28.97694
Bàndols
Imperi bizantí Imperi Bizantí Imperi Otomà Imperi Otomà
Comandants en cap
Imperi bizantí Joan VIII Paleòleg[1] Imperi Otomà Murat II
Forces
Uns quants milers,
uns 24 vaixells i canons de gran calibre
200.000 homes,
60 vaixells
80 canons petits
Baixes
Desconegut Altes

El Setge de Constantinoble va tenir lloc el 1422 com a resultat dels intents de l'emperador bizantí Manel II Paleòleg d'interferir en la successió dels sultans otomans, després de la mort de Mehmet I el 1421. Aquesta política dels bizantins s'utilitzava sovint amb èxit a debilitar als seus veïns.

Quan Murat II va emergir com el victoriós successor del seu pare, va entrar en territori bizantí. Els turcs havien adquirit els seus propis canons per primera vegada per al setge de 1422, falconets[2] Les dues parts estaven igualades tecnològicament, i els turcs van haver de construir barricades per tal de rebre les pedres de les bombardes."[2]

Els defensors bizantins van guanyar la batalla. Els bizantins contemporanis i la tradició otomana atribueixen la salvació de Constantinoble a una intervenció miraculosa de la Verge Maria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. co-emperador amb el seu retirat pare Manel II Paleòleg
  2. 2,0 2,1 Stephen Turnbull, The Walls of Constantinople AD 324–1453 , Osprey Publishing, ISBN 1-84176-759-X.