Setge de Girona de 793

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Setge de Girona (793))
Infotaula de conflicte militarSetge de Girona de 793
Conquesta carolíngia d'Hispània Modifica el valor a Wikidata
Setge de Girona (793) (PI 814)
Setge de Girona (793)
Setge de Girona (793)
Setge de Girona (793)

L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data793 Modifica el valor a Wikidata –  793 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E / 41.98333; 2.81667
LlocGirona Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria musulmana
Bàndols
Regne Franc Emirat de Còrdova
Comandants
Abd-al-Màlik ibn Mughith

El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània. L'atac fou dirigit per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, les forces del qual foren rebutjades per la defensa de la ciutat.[1]

Antecedents[modifica]

Article principal: Conquesta de Girona de 785

El 785, les mateixes elits locals que set dècades abans havien capitulat als musulmans lliuraren la ciutat de Jarunda, que estava governada pel valí de Madínat Barxiluna, Matruh ibn Sulayman,[2] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[3]

La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[4] Carlemany creà el comtat de Girona.

Setge[modifica]

La presa de Girona de 785 per part dels francs provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona usant trabuquets.[5] L'atac del cabdill àrab fou rebutjat per la defensa de la ciutat.[1]

Conseqüències[modifica]

Després d'atacar Girona, Hixam I va assetjar Narbona, vencent a Guillem I de Tolosa a la batalla d'Orbieu,[6] retirant-se a continuació a la Cerdanya. Un nou intent d’apoderar-se de les terres de Girona tingué lloc tres anys més tard, el 796.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Setge de Girona de 793». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
  3. ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 442-446. 
  4. ↑ Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
  5. ↑ Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib
  6. ↑ (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43

Bibliografia[modifica]

  • Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920. 
  • Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. Rafael Dalmau Editor, 2001. ISBN 84-232-0639-4. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Girona_de_793&oldid=31888943»