Setge de Làrida (1122)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Setge de Larida (1122))
Infotaula de conflicte militarSetge de Larida (1122)
Setge de Làrida (1122) està situat en Aragó 1104
Osca
Osca
Montsó
Montsó
Barbastre
Barbastre
Qalat al-Ayyub
Qalat al-Ayyub
Tudela
Tudela
Albarrasí
Albarrasí
Saraqusta (1101,1118)
Saraqusta (1101,1118)
Bolea (1101)
Bolea (1101)
Fraga (1133-1134)
Fraga (1133-1134)
Cutanda (1120)
Cutanda (1120)
Valtierra (1110)
Valtierra (1110)
Morella (1117)
Morella (1117)
Larida (1123)
Larida (1123)
Corbins
Corbins
Fronteres el 1104.
En verd fosc, l'Imperi almoràvit
En marró clar, el Regne d'Aragó, amb els comtats de Sobrarb i Ribagorça
En marró fosc, el Regne de Navarra, unit a Aragó sota el mateix rei
En blau, el comtat d'Urgell
En carbassa, la Corona de Castella
En groc, comtats gascons.
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1122-1123
Coordenades41° 37′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.6167°N,0.6333°E / 41.6167; 0.6333
LlocLarida
Estatemirat de Làrida Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria almoràvit
Bàndols
Imperi almoràvit Almoràvits
Escut de la Corona d'Aragó Comtat de Barcelona
Escut del Regne d'Aquitània Ducat d'Aquitània 		Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Comandants
Imperi almoràvit Abu-Hilal
Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer III
Escut del Regne d'Aquitània Guillem IX de Poitiers 		Regne d'Aragó Alfons el Bataller

El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

Antecedents[modifica]

L'Emirat de Làrida caigué en poder dels almoràvits i restà en mans de successius governadors saharians, i el 1120 Ramon Berenguer III va apoderar-se del Castell de Corbins pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Larida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani, doncs avançaven a l'Aragó i conquerien Saraqusta el 1118. Alfons el Bataller, que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar setge a la ciutat[1] el maig de 1122.[2]

El setge[modifica]

El març de 1123 es construí el castell de Gardeny enfront de Larida, en el campament que ocupava Alfons,[3] on s'enfrontaren Ramon Berenguer III i Guillem IX de Poitiers contra Alfons el Bataller sense poder aixecar el setge, que el Bataller aixecà en juny de 1123.[2]

Conseqüències[modifica]

Després de la derrota d'Alfons el Bataller contra els almoràvits a la batalla de Corbins va pactar una aliança contra ells amb Ramon Berenguer III i va fracassar en el setge de Fraga en 1133.[4]

Al-Mudhàffar va lliurar Larida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell el 24 d'octubre de 1149.

Referències[modifica]

  1. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
  2. ↑ 2,0 2,1 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
  3. ↑ Els castells catalans. Volum 6. Rafael Dalmau, 1979, p. 843. 
  4. ↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 143.

Bibliografia[modifica]

  • Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Làrida_(1122)&oldid=33165545»