Setge de Maarat an-Numan
| Setge de Maarat an-Numan | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Primera Croada | |||||||
 Croats tirant els caps dels musulmans per les muralles durant el setge |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
 Croats |
 Califat fatimita |
||||||
| Comandants en cap | |||||||
 Ramon IV de Tolosa Bohemund de Tàrent |
Milícia Local | ||||||
| Forces | |||||||
| Desconegut | Aquarterament+Milícia local | ||||||
| Baixes | |||||||
| Desconegut | Al voltant de 20.000 civils morts | ||||||
|
|||||
El setge de Marrat an-Numan va tenir lloc el desembre de 1098 durant l'anomenada Primera Croada i va ser mantingut per un exèrcit croat en contra d'aquesta ciutat de Síria, sota l'autoritat del Califat fatimita.
Taula de continguts |
Antededents [modifica]
El camí dels croats fins a Jerusalem durant la Primera Croada s'havia de convertir en una sèrie de setges, donat que els seljúcides controlaven grans ciutats fortificades, i després de les derrotes patides a Nicea, Dorilea i Antioquia havien perdut tot el litoral mediterrani, i Duqaq de Damasc i Ridwan d'Alep, que ja havien donat suport als seljúcides no estaven en condicions de lluitar a camp obert contra l'exèrcit croat. Les ciutats, en ser preses, servirien per obtenir menjar i botí.[1]
Després de conquerir Antioquia de l'Orontes, els croats per diverses raons, van romandre en aquesta àrea durant la resta de l'any. El llegat papal Ademar de Le Puy havia mort, i Bohemond I d'Antioquia havia reclamat el control d'Antioquia per a si mateix. Balduí de Boulogne seguia a la ciutat d'Edessa, que havia estat capturada a començaments d'aquest any. Hi havia cert desacord entre els prínceps sobre quin hauria de ser el següent pas a seguir pel que Ramon IV de Tolosa, frustrat, va deixar Antioquia per capturar la fortalesa de Ma'arrat al-Numan.
El setge [modifica]
Els croats de respectar vides i propietats si la ciutat s'entregava pacíficament, però els habitants, desunits, no van acceptar.[2]
Segons les cròniques de l'època, després de diverses setmanes de setge, la guarnició formada per una milícia de la ciutat va cedir a l'entrada dels assaltants que en represàlia, van emprendre de manera sistemàtica durant diverses setmanes a un continu pillatge i destrucció, així com a la persecució i extermini dels seus habitants, fins al seu abandon al gener de 1099.
Canibalisme [modifica]
Fonts i testimonis com Albert d'Aquisgrà[3][4] denuncien pràctiques de canibalisme ritual per part dels atacants. Aquest i altres episodis denunciats d'abusos en contra de les poblacions locals o de pràctiques extremes de guerra, van ser difosos per la tradició oral i amplificats per la propaganda per crear una visió hostil dels invasors que va contribuir al aglutinament de la població local. La pervivència d'aquesta visió, elevada a la categoria de mite, és emprada per alguns sectors de la historiografia com a argument en suport de les tesis del suposat enfrontament secular sostingut entre societats musulmanes i cristianes,[5][6] o utilitzada de manera recurrent per sectors que fomenten la xenofòbia.
Referències [modifica]
- ↑ (anglès) Bruce Watson, Sieges: a comparative study, p.21-22
- ↑ (anglès) Carole Hillenbrand, The Crusades: Islamic perspectives, p.59
- ↑ (anglès) Susan B. Edgington, Història Ierosolimitana: History of the Journey to Jerusalem, Albert of Aaachen, Clarendon Press, 2007, cap.V.29, p.375 (ISBN 978-0-19-920486-1)
- ↑ (llatí) Albert d'Aquisgrà, Història Hierosolymitanae expeditionis, cap. XXIX. - ' De horrible famis angoixa in obsidione Marrae.
- ↑ (anglès) Amin Maalouf, The Crusader through Arab Eyes, Schock, 1989, p.54-56 ISBN 0-8052-0898-4
- ↑ (francès) Amin Maalouf, Les Croisades vostres parell els Àrabs , ed. J'ai lu, 1985 ISBN 978-2-290-11916-7
Bibliografia [modifica]
- (anglès) Thomas Asbridge, The First Crusade: A New History, Oxford, 2004 (ISBN 0-19-517823-8)
- (llatí) Albert d'Aquisgrà, Historia Hierosolymitanae expeditionis
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |
