Setge de Messina (1300)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Sicília
Taula de continguts |
[modifica] Antecedents
Jaume el Just haguè d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Còrsega, hauria de cedir Sicília a l'Església qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicilià, reunit al Castell d'Ursino de Catània proclamà rei a Frederic II de Sicília i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.
El seu rebuig a les pretensions del Papa provocà el desembament sicilià a Calàbria, des d'on posà en setge diferents viles, incità a la revolta en el Regne de Nàpols, negocià amb el Partit Gibelí de Toscana i Llombardia, i assessorà a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Sicília, i Jaume el Just, que rebè diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Aragó amb Robert I de Nàpols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.
Els dignataris catalans de Sicília[1] es posaren al costat de Frederic II de Sicília, que fou investit pel Parlament Sicilià l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calàbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donació d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartellà, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llúria. Frederic s'apoderà dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, topà amb Guillem Galceran de Cartellà i els seus almogàvers i quedant molt malferit es va retirar.
Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llúria, derrotant a Frederic II de Sicília a la Batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Nàpols i Felip de Nàpols desembarcaven a Sicília prenent Catània. Felip va assetjar Trapani però fou vençut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara, i Gautier V de Brienne a la Batalla de Gagliano.[2]
[modifica] El setge
Amb Robert I de Nàpols assetjant Messina, Frederic II de Sicília va enviar a Guillem Galceran de Cartellà i Blasco d'Alagó el vell amb un exèrcit de socors.[3] Els seus habitants es morien de fam i acudiren a Sant Albert de Sicília demanant-li que intercedís per ells davant de Déu perquè els ajudés a resistir el setge. Així ho va fer Albert en la celebració d'una missa i als pocs moments tres galeres plenes de provisions trencaren el bloqueig, i Robert de Nàpols va aixecar el setge.
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
- Manuel de Montoliu, La Llengua catalana i els trobadors [2]
