La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.
Des de 1348 la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quíos, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que tracten d'eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'imperi bizantí. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'imperi otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble. L'armada de l'aliança derrotà als genovesos el 13 de febrer de 1352 però l'almirall català morí a causa de les ferides. Només deu de les galeres catalanes tornaren a Catalunya, a més, l'atac va provovar un canvi d'aliances de l'emperador Joan VI Cantacuzè donant el monopoli dels ports orientals.[1]
En resposta al canvi d'aliances de l'emperador Joan VI Cantacuzè, el venecià Niccolò Pissani va atacar Pera infructuosament.
- ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a Ed.. Rafael Dalmau Editor, 2004, p.148. ISBN 84-232-0655-6.