Setge de Perpinyà (1542)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Perpinyà (1542)
Part de: Guerra d'Itàlia de 1542–46
Data 1542
Localitat Perpinyà
Resultat Victòria imperial
Setge de Perpinyà (1542) (Catalunya)
Setge de Perpinyà (1542)
Setge de Perpinyà (1542)
Coord.: 42° 51′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.86528,2.89556
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França Sacre Imperi Romanogermànic Sacre Imperi
Comandants en cap
Estendard reial de França Enric, delfí de França Sacre Imperi Romanogermànic Fernando Álvarez
Forces
40.000 peons
2.000 homes d'armes
2.000 cavalleria lleugera


El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del segle XVI.

Taula de continguts

Antecedents [modifica]

Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia i Francesc I de França va preparar cinc exèrcits, un dels quals havia d'atacar el Rosselló.[1]

El setge [modifica]

El delfí de França i Claude d'Annebault van assetjar Perpinyà amb 40.000 peons, 2.000 homes d'armes i 2.000 genets de cavalleria lleugera.[1] L'enginyer que dirigia el setge, Girolamo Marini va ignorar els informes i va concentrar els atacs en un punt fort de la muralla, i l'avanç en els treballs es retrassà un mes, mentre les tropes acampaven en el terreny moll per les pluges de la tardor.[2]

Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[3] que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba i el sometent aixecat a Catalunya[4], provocant la retirada del delfí de França.[4]

Conseqüències [modifica]

El 1544 la Pau de Crepy, que va posar fi a les lluites entre Carles I de Castella i Francesc I, que es van aliar contra els otomans.[5]

Referències [modifica]

  1. 1,0 1,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 591. 
  2. Duffy, Christopher. Siege Warfare: The Fortress in the Early Modern World 1494-1660 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1136607862. 
  3. Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [1]
  4. 4,0 4,1 Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. vol.1. Alpha, 1963, p. 895. 
  5. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya. Edicions Pàtria, 1934, p. 592. 
Portal

Portal de la història militar de Catalunya