Setge de Salses (1503)

Setge de Salses Part de: Guerres d'Itàlia Data 16 de setembre a 19 d'octubre de 1503 Localitat Salses Resultat Victòria espanyola Setge de Salses (1503) Bàndols Espanyes Regne de França Comandants en cap Sancho de Castilla Ferran el Catòlic Fadrique Álvarez Jean IV de Rieux Forces Guarninció 1.000 infants duc d'Alba 2.900 de cavalleria 10.000 infants 3.600 cavallers 5.000 infants Seqüència cronològica de les batalles de la Guerres d'Itàlia Batalla anterior Batalla posterior Batalla de Cerignola Batalla de Garigliano (1503)

El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de les Guerres d'Itàlia.

Antecedents

L'any 1500, Lluís XII de França havent signat un acord amb Ferran el Catòlic per a dividir el Regne de Nàpols, va marxar cap al sud des de Milà. El 1502, forces espanyoles i franceses combinades havien pres el control del regne. Desacords sobre el repartiment del regne van portar a una guerra entre Lluís i Ferran. L'any 1503, el rei de frança, vençut a la Batalla de Cerignola va decidir atacar el Rosselló.

El setge

El 16 de setembre de 1503, mentre el Castell de Salses estava en construcció, la guarnició d'un miler d'homes manada per Sancho de Castilla, el capità general del Rosselló i la Cerdanya, va resistir el setge de l'exèrcit francès comandat pel mariscal Jean IV de Rieux amb 3.600 cavallers i 15.000 infants amb artilleria que bombardejava constantment la fortalesa

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, el duc d'Alba comandant 1.400 soldats de cavalleria pesant, 1.500 de cavalleria i 10.000 infants, va atacar el camp francès des de Ribesaltes i Clairà i reunint-se amb Ferran el Catòlic, que va agrupar 3.000 homes d'armes, 6.000 genets i 20.000 infants a Girona.

El 19 d'octubre, quan el mariscal de Rieux va saber que els espanyols ja estaven a Perpinyà i anaven al seu encontre, va aixecar el setge i retirar creuant la frontera i prenent peces d'artillera. La persecució va arribar fins la muralla de Narbona, on es va refugiar de Rieux, mentre l'estol francès patia els efectes d'una tempesta al Golf de Lleó i s'havia de refugiar a Marsella.

Conseqüències

Lluís XII de França va firmar el novembre de 1503 un armistici per les operacions a la Península Ibèrica i França, pero no les operacions al regne de Nàpols, que va quedar finalment en mans de Ferran el Catòlic després de la victòria de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità a la Batalla de Garigliano.

Bibliografia

• (castellà) José Luis Arcón, Juan Francisco Pardo Molero i Luis Pablo Martínez, Asitio del castillo de Salça: el mural del Molí dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639) ISBN: 84-606-2944-9