Setge de Salses (1639-40)
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
El 1637, durant la Guerra dels Trenta Anys, el comte-duc d'Olivares llançà una ofensiva a les Corberes, contra Leucata[1] que resultà un fracàs i el 1639 els francesos respongueren assetjant Salses, prenent Òpol, Ribesaltes i tota la Salanca, i fins i tot arribaren a Pià i Bompàs. El 19 de juliol, Salses caigué a les seves mans. Les fortificacions de Salses i Òpol, governades per alcaids no catalans, van rendir-se gràcies a suborns.[2]
Després de la caiguda de Salses el en mans franceses s'ordenà la mobilització catalana,[3] amb un rebuig total, i Olivares va manar que es prescindis de les Constitucions catalanes. La Diputació del General, el Consell de Cent i altres institucions mantingueren una tropa equipada i sostinguda d'uns 12.000 catalans per a la reconquesta del castell de Salses i la resta del Rosselló i durant el 1639, cosa que fa pensar que en realitat hi foren destinats més de 20.000 homes, als que es van unir l'exèrcit de Cantabria comandat per Felipe Spinola.[4] Els rossellonesos alçaren el sometent per tal d'ajudar les tropes reials.
Els regiments d'Espenan, Tonneins i Enghien amb un total de 2.000 infants es feren forts a Salses però en canvi no es va proveïr la plaça amb prous queviures perquè l'objectiu era resistir durant 40 dies mentre Enric II de Borbó-Condé aixecava les milicies del Llenguadoc (ban et arrière-ban), suficients per tal d'aixecar el setge que es els espanyols preparaven.
L'exèrcit de la monarquia hispànica [modifica]
Aquest exèrcit es composava dels regiments o terços d'infanteria de:
- Regiment del Comte-Duc (mestre de camp Juan de Arce)
- Terç aragonès de Justo Torres de Mendoza
- Terç del Comte de Molina
- Regiment de la Guàrdia de Sa Majestat (mestre de camp el Marquès de Mortara)
- Terç del Comte d'Aguilar
- Terç de Diego Caballero
- Terç irlandès de Tyrconnel
- Terç való del Baró de Molinguen
- Terç napolità de Leonardo de Moles
- Terç napolità de Jeronimo de Tutavila
- Terç de Mòdena
- Tropes del Duc de Najera provinent de la flota dels Galions (arribats a l'octubre)
- Terç de l'Armada d'Indies de Pablo de Contreras
La cavalleria formada per:
- Regiment de dragons mallorquins de Santa Cecilia format a inicis de l'any i arribat al camp durant l'octubre. (500 homes)
- Companyies de caballeria de:
-
- Companyia del Comte-Duc (capità Ramiro de Herrera)
- Companyia del Marquès de Leganés (capità Fernando Gallo)
- Companyia de cuirasses napolitana de Fabricio Priñano
- Companyia de cuirasses d'Antonio Pellicer de Tovar
- Companyia de cuirasses napolitana de Mucio Espatafora
- Companyia napolitana de Blai Juanini
- Companyia de cuirasses de Juan de Oto
- Companyies d'arcabussers d'Alonso Gaitan
(El nombre de companyies identificades és relativament petit en comparació a les que formaven part de l'exèrcit)
- L'exèrcit català
-
- Terç de la Diputació
- Terç Ciutat de Barcelona
- Terç del Duc de Cardona
- Terç del Marquès d'Aytona
- 1er Terç provincial (Mestre de Camp Lluís de Peguera)
- 2on Terç provincial (Mestre de Camp Josep de Rocabertí)
- 3er Terç provincial (Mestre de Camp Gabriel de Llupià)
- 4rt Terç provincial (Mestre de Camp Ramón Xammar)
- 5è Terç provincial (Mestre de Camp Agustí de Guilla)
- 6 Companyies de cavalleria catalana:
- Virrei (o feudataris de catalunya)
- Josep d’Oms (o caballs lleugers de Perpinyà)
- Melchor Gallart
- Alfons Gastany
- Joan Pelaymich
- Lluís Sitjà.
El setge [modifica]
El 15 de setembre de 1639 l'exèrcit espanyol de 24.000 homes comandat per Dalmau III de Queralt va sortir de Perpinyà, assetjant el Castell de Salses[4] tot i que bona part dels espanyols i catalans va desertar[5] i molts hi moriren a causa, principalment, de malalties com la pesta[6]
Encara que el setge fou principalment un setge de fam, no hi mancaren els encontres, com el que el 25 d'octubre realitzaren els francesos que capturaren una mitjana lluna al Terç de Mòdena. Una sortida francesa el 26 d'octubre fracassà.
El setge es perllongà tant en part per les vendes d'aliments que realitzaven les tropes italianes als assetjats, fet que indignà profundament als catalans.
Els assetjants, tot i la desmoralització, anaven rebent reforços que reposaven les desercions massives i les baixes en combat, i van vèncer l'2 de novembre a la batalla de Salses contra l'exèrcit d'Enric II de Borbó-Condé.[7]
El 6 de gener de 1640 a les vuit del matí les tropes franceses es rendeixen, com s'havia pactat amb el comandant Roger de Bossost, el Baró d'Espenan,[8] sortint 800 soldats, tres-cents d'ells malalts,[9] i abandonant als morts, i de retorn a Barcelona, Francesc de Tamarit fou acollit triomfalment pel poble, però l'exèrcit reial va quedar acantonat en el Principat en prevenció de nous atacs francesos.
Conseqüències [modifica]
L'obligat allotjament a les tropes creà conflictes, i sorgí un rosari de greuges, mai no atesos; el virrei Dalmau III de Queralt es veia incapaç de mantenir l'ordre. Tot empitjorà en empresonar el diputat Tamarit; s'anava de dret contra la Generalitat. Els xocs sovintejaven més, i Santa Coloma de Farners fou saquejada per la tropa; fou l'esca que encengué les comarques. La pagesia estava en peu de guerra, aculant la tropa cap a la costa i permetent als camperols anar cap a Barcelona, on, el 22 de maig de 1640, deslliuraven Tamarit.
Referències [modifica]
- ↑ Alícia Marcet i Juncosa, la revolució de 1640 i la «mutilació de Catalunya» [1]
- ↑ Enciclopèdia.cat La guerra dels Segadors [2]
- ↑ Jesús Mestre i Godes, Breu història de Catalunya
- ↑ 4,0 4,1 (castellà) Ingenieros del Rey, Ataque del rey Luis XIV de Francia en respuesta a la derrota de Fuenterrabía
- ↑ John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya [3]
- ↑ Histocat, Apunts ruta 1640 [4]
- ↑ (castellà) De Pavia a Rocroi: Las campañas de Los Tercios [5]
- ↑ Porta dels països catalans.com[6]
- ↑ Crònica de Jeroni de Real sobre la Catalunya del segle XVII
Bibliografia [modifica]
- John Huxtable Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya
- Pare H. Griffet, Histoire du règne de Louis XIII Roi de France et de Navarre Tom III - Paris 1758
- Henri de Campion, Mémoires de Henri de Campion - Editorial Mercure de France, 1990
- Louis Suzane, Histoire de l'ancienne infanterie française Tom VIII - Paris, Librairie militaire, maritime et polytechnique de J. Corréard
  |
Açò és un esborrany sobre història de Catalunya. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
