|
|
Reconquesta al Regne d'Aragó
(1035-1162) |
|
|
Lluita als pirineus
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Conquesta de la Vall de l'Ebre
|
|
|
|
|
|
|
|
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó i la creació del Regne d'Aragó
-
Article principal: Almoràvit
Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (França) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudévar, Gurrea de Gállego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saraqusta.
El setge es va completar amb el tall de la sèquia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre de 1118. L'ocupació es va efectuar de forma simbòlica amb la presa de possessió de la Azuda, edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del Regne d'Aragó.
Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, prenent els aragonesos amb la col·laboració de Guillem IX de Poitiers, Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120 després de derrotar els musulmans en la batalla de Cutanda.
