Setge de Tarragona (1811)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Tarragona
Guerra del Francès
Jean-Charles-Joseph Rémond (1795-1875), Presa de Tarragona a Catalunya pel genral Suchet, el 28 de juny de 1811, 1837, Musée de l'Histoire de France (Versalles).
Jean-Charles-Joseph Rémond (1795-1875), Presa de Tarragona a Catalunya pel genral Suchet, el 28 de juny de 1811, 1837, Musée de l'Histoire de France (Versalles).
Data 5 de maig - 29 de juny de 1811
Localitat Tarragona
Resultat Victòria francesa
Setge de Tarragona (1811) (Catalunya 1802-1812)
Setge de Tarragona (1811)
Setge de Tarragona (1811)
Coord.: 41° 7′ 5″ N, 1° 15′ 7″ E / 41.11806,1.25194
Bàndols
Imperi francès Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França Louis Suchet Badera de guerra espanyola (1785-1931) Juan de Contreras
Forces
21.624 6.500 i reforços
Baixes
4.300 15.000

El setge de Tarragona va ser un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar els francesos, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senen de Contreras, governador militar de la ciutat. El setge començà el 4 de maig de 1811. La presa de Tarragona tingué lloc el 28 de juny del mateix any.

Plànol del setge de la ciutat de Tarragona.

Havent aconseguit la rendició de Tortosa després de sis dies de setge, Suchet retornà cap al nord per assetjar una de les darreres places fortes encara a mans dels espanyols a Catalunya (Tarragona havia esdevingut la capital de facto del Principat després de l'ocupació de Barcelona) i va envestir Tarragona el 4 de maig de 1811. Al cap de cinquanta-cinc dies de setge, la ciutat fou presa a l'assalt el 28 de juny del mateix any. Acabat el combat, la tropa francesa es va lliurar a tres dies de saqueig brutal.

Resultats[modifica | modifica el codi]

Una font dóna unes baixes per al bàndol francès que s'eleven a 4.300 morts o ferits per un exèrcit de 21.634 homes, inclòs el General de Divisió Jean-Baptiste Salme que va ser mort. Les baixes espanyoles s'elevarien a entre 14.000 i 15.000 persones que es reparteixen entre 8.000 que haurien estat capturades i la resta mortes, ferides, o mortes per malaltia. Durant la massacre posterior a l'assalt final, els assaltants francesos van massacrar nombrosos civils dels quals 450 dones i xiquets.[1] Una segona font afirma que el total de baixes espanyoles seria de 15.000 persones, de les quan 7.000 van ser simplement massacrades. Les baixes franceses serien de 1.000 morts i 3.000 ferits o malalts.[2]

Posteritat literària[modifica | modifica el codi]

La novel·la d'Honoré de Balzac Les Marana comença amb la presa de Tarragona per les tropes del mariscal Suchet:

« Le 8 mai 1811, Tarragone prise d'assaut, Tarragone faisant feu par toutes les croisées, Tarragone violée, les cheveux épars, à demi nue, ses rues flamboyantes inondées de soldats français tués ou tuant »
Les Marana,[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, p 365
  2. Gates, pp 300-301
  3. Les Marana, Bibliothèque de la Pléiade,1979, t.X, p. 1037-1041 (ISBN 2070108686)