Setge de València (1364)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Taula de continguts |
Antecedents[modifica]
El 1356 va esclatar la guerra dels Dos Peres entre les corones de Castella i Aragó, en la que es combinava la reclamació castellana de les comarques del Regne de Múrcia incorporades per Jaume el Just, i l'hegemonia peninsular. Pere I de Castella, coneixedor dels pactes de Pere el Cerimoniós amb Carles II de Navarra i Enric de Castella,[1] va incomplir la Pau de Morvedre i va penetrar el 1364 pel sud del regne de València,[2] i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells, mantenint-se només Oriola en mans de Pere el Cerimoniós.[3]
El setge[modifica]
Pere I de Castella va arribar fins i tot l'horta de València, assetjant la ciutat, que aconseguia ser escassament abastida[4] per les sis galeres d'Olf de Pròixida.[2] A finals d'abril va poder reunir 3.000 cavallers i 16.000 infants[5] a Castelló i el 27 d'abril va sortir de Borriana,[3]
Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós el 28 d'abril, protegits per la flota d'Olf de Pròixida, els castellans es van retirar a Morvedre.
Conseqüències[modifica]
Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, però mai no va arribar a produir-se ja que Pere el Cerimoniós exigia que Pere I de Castella acudís al camp d'El Grau, mentre el castellà li citava davant dels murs de Morvedre.[4]
La flota castellana va intentar atacar la catalana que estava estacionada a Cullera, però un temporal va evitar l'atac i va malmetre l'estol atacant,[3] però el monarca castellà va prendre Oriola el 7 de juny de 1365[6] i deixant a Morvedre 800 genets i nombrosos infants, va marxar a Terol, però finalment Morvedre fou recuperada el 14 de setembre i la guarnició va passar al bàndol d'Enric de Castella, i poc més tard es recuperaria Segorb[7] amb tot el regne de València en amunt.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 344.
- ↑ 2,0 2,1 Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: la Corona catalono-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media (en castellà). CSIC, p.426. ISBN 8400083881.
- ↑ 4,0 4,1 Boix, Vicente. Crónica de la provincia de Valencia (en castellà). Rubio, 1867, p.58.
- ↑ Andrew Villalon, L. J.; Kagay, Donald J. The Hundred Years War: a wider focus. Brill, 2005, part 1, p.109. ISBN 9004139699.
- ↑ 6,0 6,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 345.
- ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456.
