Seti I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seti I gravat en una columna

Seti I el Gran fou el segon faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Noms[modifica | modifica el codi]

Va néixer amb el nom de Seti Merenptà (sty mry-n-pt, que significa Home de Seth, estimat de Ptah). Després de la seva coronació prendria el nom de Menmaatre (mn-m3‘t-r‘, que significa Eterna és la justícia de Ra).

Els grecs l'anomenaren Sethos i l'historiador egipci del segle III aC Manetó el va considerar el fundador de la Dinovena Dinastia d'Egipte.

Altres noms que duia degut als seus títols imperials foren:

  • Nom d'Horus: Kanakht Khaemwaset-Seankhtawy
  • Nom de Nebty (deesses Nekhbet i Buto: Wehemmesut Sekhemkhepesh Derpedjetpesdjet
  • Nom d'Horus d'Or: Wehemkhau Weserpedjutemtawnebu

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

Seti era fill d'un important cabdill militar egipci anomenat Ramsès i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el si d'una família noble molt important del Baix Egipte.

L'últim faraó de la Dinastia XVIIIa, Horemheb, no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu a Ramsès. En morir el faraó, Ramsès fou coronat nou faraó i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'Egipte.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Quan Seti fou proclamat hereu del seu pare, estava casat amb Tuia que era filla probablement d'un cap militar anomenat Ruia. La parella va tenir diversos fills:

  • Amennefernebes (mort jove)
  • Ramsès II, faraó
  • Tia, casada amb un escriba reial anomenat també Tia
  • Meritamon, esposa del seu germà Ramsès
  • Henutmira, esposa secundària del seu germà Ramsès
  • Bintanat, tercera dona principal de Ramsès II
  • Nebtaui, esposa secundària de Ramsès

Regnat de Seti I[modifica | modifica el codi]

El seu pare va tenir un regnat molt curt (aproximadament 17 mesos) i Seti fou coronat faraó quan tenia entre 25 i 30 anys. Va governar uns 13 anys, potser una mica més (fins a 20 anys li donen alguns egiptòlegs), vers 1294/1290 aC fins vers 1279/1275 aC.

Decoració a la seva tomba

El primer any de regnat va fer una expedició a Canaan on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En aquesta campanya va dominar la costa fenícia fins a Biblos. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a Gaza; d'allà va passar per la costa cap al Líban. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.

Assegurada la costa va retornar a Egipte a la fortalesa de Tjel al nord-est del Delta; el cant de la seva recepció deia: Salve triomfador, els teus enemics estan sota els teus peus, el teu regnat serà etern com el de Ra al cel; quan Ra va fer les fronteres els seus dos braços es van estendre per donar-te protecció; la teva espasa va tallar les terres per la meitat i els seus caps van caure davant la teva espasa.

Hi ha haver una segona expedició a Canaan, potser al sisè any de regnat, en la que els egipcis i hitites es van enfrontar per primer cop. Una escena de Karnak mostra la conquesta de Kadesh, però no se sap segur en quina campanya va ser; també va fer expedicions contra els libis, a l'oest; al seu vuitè any va aplacar en set dies una revolta a Núbia, a la regió d'Irem, on va fer 600 presoners.

Va morir tenint uns 40 anys per mort natural i li va succeir el seu fill Ramsès II.

Construccions de Seti I[modifica | modifica el codi]

Seti I va iniciar la construcció d'un gran Temple a Abidos sobre una idea del seu pare Ramsès I d'una capella i un temple on hi haurien set capelles dedicades a Horus, Isis, Osiris, Harmakis, Amon, Ptah i al mateix Seti, unint així les tríades de l'Alt i Baix Egipte. Al temple hi ha la llista de faraons, de la que foren omesos els anomenats faraons d'Amarna.

També va construir a Abidos l'Osireion. Una estructura original subterrània en forma de túnel, decorada amb escenes del Llibre de les Portes, amb una gran sala final.

Altres construccions seves foren un temple petit a Abidos dedicat al seu pare Ramsès I, el seu temple mortuori a Tebes i la seva pròpia tomba a la Vall dels Reis.

Tomba de Seti I[modifica | modifica el codi]

Mòmia de Seti I

La seva tomba (KV17) és una de les més grans i probablement la millor artísticament de la Vall dels Reis, té uns 100 metres de llarg i una amplada i altura de més de 2,5 metres. Fou descoberta el 16 d'octubre de 1817 per Belzoni i avui dia està tancada al públic a causa d'algun ensorrament. La tomba havia estat saquejada i el sarcòfag estava buit però la decoració de les parets era esplèndida; el sarcòfag és probablement el millor de tots els que s'han trobat i es troba avui dia a la Gran Bretanya.

La seva mòmia, restaurada dues vegades (vers 1075 aC i vers 1050 aC) fou trobada el 1881 al dipòsit de mòmies de Deir al-Bahri. El seu cor es va trobar al costat dret.

Seti I al setè art[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ramsès I
Faraó d'Egipte
Dinastia XIX
Succeït per:
Ramsès II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seti I