La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i diumenge de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.[1]
La ubicació al calendari d'aquestes celebracions canvia cada any i oscil·la entre els mesos de març i abril, ja que la data de la Pasqua es fixa a partir de la primera lluna plena de primavera. Per això, la majoria d'aquests actes se celebren sota la lluna plena de març-abril.[1] D'altra banda, les esglésies occidental i oriental utilitzen calendaris diferents per determinar el dia de Pasqua (el calendari gregorià a Occident i el calendari julià a Orient).
Els actes religiosos han tingut, a més de llur sentit litúrgic, un marcat caràcter popular i folklòric; als Països Catalans hi ha diverses tradicions relacionades amb la Setmana Santa:
- el salpàs, que a les zones rurals catalanes es feia el dimarts Sant i a les Balears el dissabte de Glòria.
- el matar jueus de Dijous Sant.
- la dansa de la mort a Verges durant la processó de Dijous Sant.
- el tortell del Dia de Rams i la mona de pasqua, feta de xocolata o de pa de pessic, el Diumenge de Pasqua o el Dilluns de Pasqua.
- les celebracions de processons religioses, amb figures religioses, penitents, i moltes vegades manaies o armats, que són formacions de confrares vestits amb l'uniforme dels antics soldats romans, així com les representacions teatrals de la Passió en diferents pobles i viles; per exemple, la Passió d'Esparreguera, la Passió d'Olesa de Montserrat, la Passió de Benetússer o el Diumenge de Rams d'Elx.
- les caramelles, que celebren la resurrecció de Jesucrist i que es canten a molts pobles dels Països Catalans, especialment a la Catalunya vella. A cada indret surten un dia determinat, que sol oscil·lar entre el Dissabte de Glòria, el Diumenge de Pasqua o el Dilluns de Pasqua. Unes de les més antigues i que conserven una vestimenta diferenciada són les que es canten a Sant Julià de Vilatorta (Principat de Catalunya, Osona).
Calendari aproximat [modifica]
A partir del càlcul de la Pasqua s'obtenen les dates exactes de cada festivitat, que sempre es mouen entre les següents dates;
